El museu a casa (14) – Portalada de Ripoll
La Vall de Ripoll, ocupada pel comte Guifré el 879, i el 880 ja s‘hi havia instal·lat una comunitat de monjos, monestir fundat per garantir la seguretat dels seus dominis pirinencs, preparar la repoblació d’Osona i dotar de patrimoni al seu fill Radulf.
Esdevingué el panteó comtal fins a Ramon Berenguer IV.
El pòrtic de l’església constitueix l’obra escultòrica i iconogràfica més important del romànic català, tot i estar molt deteriorada per l’incendi de 1835 i perquè el material utilitzat conté un ciment calcari que absorbeix l’aigua.
S’hi descriuen els aspectes tècnics, dimensions, composició i iconografia. Presidit per Crist en majestat, el pòrtic està organitzat amb un triple significat: com a arc de triomf cristià, com a manifestació d’ajuda divina al poble escollit i com al·legoria de la conquesta de la Catalunya Nova per Ramon Berenguer IV.
La porta s’obre amb 7 arquivoltes, número que es repeteix en el nombre de franges, en els intercolumnis de la nau i en els absis.
I, a partir d’un esquema-resum, s’hi descriuen tots els seus elements iconogràfics, així com la seva interpretació.
Joan Campàs i Montaner