El museu a casa (38) – Gaudí: La Pedrera

28 de juliol de 2023

Es tracta d’un estudi de La Pedrera de Gaudí, un projecte iniciat el 1905/6 i acabat el 1912, una obra projectada als 54 anys, quan Gaudí ja havia assolit un estil propi i una manera de fer independent respecte als estils històrics; és la seva darrera obra civil, abans de dedicar-se completament a les obres de la Sagrada Família, i una de les més innovadores en els aspectes funcionals, constructius i ornamentals, i per això el vídeo atorga una especial atenció als aspectes arquitectònics, decoratius i simbòlics. És la quarta i última de les obres que Gaudí realitzà en el passeig de Gràcia, encarregada per Pere Milà i Camps, aconsellat per Josep Batlló.

Vídeo: durada 2’36”

La Casa Milà, anomenada popularment La Pedrera, és potser l’edifici que millor sintetitza tots els elements arquitectònics utilitzats per Antoni Gaudí.

Ubicada al centre de Barcelona, en un terreny a cantonada de 1.000m2 al Passeig de Gràcia i al carrer Provença. De les tres façanes la més llarga és la que està sobre el carrer Provença, amb 43,35 m. Les altres dues, sobre Pº de Gràcia i al xamfrà tenen 20 m cadascuna.

Gaudí va projectar una casa amb formes ondulades i vives, al·ludint al mar i a motius vegetals. L’onatge sinusoidal confereix un moviment excepcional a la façana de pedra.

L’edifici es compon de dos volums articulats al voltant de dos grans celoberts. També hi ha diversos patis de ventilació més petits. Posseeix un total de cinc plantes de 1323 m2 cadascuna, unes golfes, un terrat i un soterrani-garatge.

El primer pis, pis noble, seria ocupat pel matrimoni Milà i els restants departaments, 16 unitats, entrarien en règim de lloguer.

Una novetat per a l’època va ser la instal·lació d’ascensors d’ús exclusiu per a cada veí, amb accés a cadascun dels habitatges. Les escales van ser concebudes com un accés auxiliar i de servei.

Les golfes, diàfanes, estan formades per 270 arcs catenaris construïts sobre el forjat de l’última planta d’habitatges i sobre les golfes descansa la terrassa. Originalment les golfes servia com una gran cambra aïllant, tant per al fred com per a la calor, i s’hi ubicaven els safareigs.

A la terrassa, que actua com a tancament de l’edifici, les sortides de les escales són escultures helicoidals revestides amb ceràmiques enganxades i marbre. Les xemeneies i torres de ventilació recorden guerrers coberts amb un casc i s’agrupen en conjunts de tres o quatre o bé estan aïllades. Gaudí les va fer girar sobre elles mateixes, seguint un traçat interior i exterior que obeeix al desplaçament aerodinàmic dels fums.

L’estructura es basa en forjats de biguetes metàl·liques i revoltons a la catalana que se sustenten per jàsseres metàl·liques sobre pilars. Les úniques parets estructurals són les de l’escala. Els més de 6000 blocs de pedra que formen la façana s’uneixen a l’estructura mitjançant elements metàl·lics. Per aquest motiu es van poder obrir grans buits per a les finestres (150)

La utilització de pilars de pedra, maó o ferro al sistema estructural desenvolupada per Gaudí permet obtenir plantes lliures als interiors de les plantes, sense necessitat de murs de càrrega.

A les golfes, Gaudí va construir una sèrie d’arcs catenaris de maons amb alçades variables, segons les amplades de la crugia. Aquests arcs sustenten pels costats les parets de les façanes exteriors i interiors i per sobre la coberta escalonada.

Amb la utilització d’aquests arcs es va evitar carregar l’edifici amb molt més pes, ja que són lleugers, fàcils de construir i permeten una distribució perfecta de les càrregues. A més, no necessiten contraforts i permeten als maons treballar a compressió.

La ventilació de les golfes està reforçada per les torres de ventilació que surten a la terrassa.

A la façana es van utilitzar tres tipus de pedres naturals. Pedra calcària portada des de Garraf, pedra de Vilafranca del Penedès a la majoria dels blocs i en els marcs d’algunes finestres pedra calcària d’Ulldecona.

Les reixes dels 32 balcons de La Pedrera són de ferro forjat aconseguit mitjançant l’aprofitament de ferralla de desballestament. Les seves formes complexes i enginyoses combinen cadenes, planxes de ferro, barres o qualsevol altre element de ferro unit mitjançant cargols o reblons, que aporti un complement ornamental.

De les 6 caixes d’escales que uneixen les golfes amb la terrassa quatre van ser cobertes amb trencadís de pedra, marbre o ceràmica, tots elements monocroms i reciclats. Les altres dues van ser revocades amb morter de calç i guix.

Les sortides de fums que són a la terrassa estan recobertes amb diferents materials. En algunes Gaudí va aprofitar els culs i colls d’ampolles antigues de vidre verd que li atorguen una nota de color, d’altres van ser recobertes amb trencadís de ceràmiques blanques i d’altres revocades amb ciment i pintades.

Joan Campàs i Montaner

(Visited 11 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari