El museu a casa (36) – Degas: La classe de dansa

És un estudi de les ballarines de l’òpera de París, esperant l’avaluació del mestre Jules Perrot, obra en la que hi va començar a treballar el 1873, per encàrrec del cantant d’òpera Jean-Baptiste Faure.

El ballet clàssic, caracteritzat per la precisió, la repetició i una pràctica constant, s’adiu molt a la tècnica pictòrica de Degas, gran dibuixant i amant de l’exactitud.

Es tracta d’una classe de dansa i no la representació d’un espectacle: l’interès se centra, doncs, en les ballarines i no en les coreografies. És el final d’una assaig i el moment del descans.

És clarament visible que la lliçó està arribant al final. Les ballarines estan cansades i han deixat de prestar l’atenció al mestre; es graten l’esquena, s’estiren, o s’arreglen la roba. Sembla com si fossin alienes a la mirada del pintor. Totes estan representades individualitzades

Degas va observar atentament els gestos més espontanis, naturals i innocus, moments de pausa en què la concentració s’afebleix i el cos es relaxa, ja no es presta atenció al mestre, després de l’esforç d’un aprenentatge esgotador i un rigor implacable.

El punt de vista lleugerament inferior, centrat en la diagonal de l’estada, accentua la perspectiva en reculada de les lamel·les de parquet.

La influència dels gravats japonesos es nota en la inclinació del terra i el desequilibri i asimetria de la composició, on s’observa un contrat entre l’espai buit de la dreta i l’apinyament de les figures del fons

Una sèrie de detalls creen una intimitat a l’escena: es pot veure una regadora d’aigua que es feia servir per treure la pols del pis, un petit gos terrier, les mares al fons vigilant les filles, atès en aquella època la dansa no es considerava una activitat respectable.

Degas va efectuar alguns canvis. La figura del mestre estava originalment estava girada cap a la paret del fons i les dues ballarines del primer pla miraven cap a l’espectador.

–

Joan Campàs i Montaner