El museu a casa (29) – Watteau: Embarcament per a Citera

També anomenat Pelegrinatge a la illa de Citera, és el més cèlebre dels quadres del pintor francès Jean-Antoine Watteau. Va ser pintat l’any 1717, i va trigar cinc anys a acabar-lo a causa de l’elevat nombre d’encàrrecs privats derivats de la seva creixent reputació com a artista.

És un exemple del gènere fête galante («festa galant») creat per a descriure escenes cortesanes en un paisatge rural idíl·lic.

Watteau va fer ell mateix una rèplica una mica diferent, a petició del seu amic Jean de Julienne, titulada Embarcament cap a l’illa de Citera (Embarquement pour Cythère), exposada actualment al castell de Charlottenburg, a Berlín.

Representa una idea pròpia de la poesia francesa: un viatge a una illa de benaurats on resideix l’amor. Des de l´Antiguitat, l´illa de Citera tenia un temple dedicat a Afrodita, deessa de l´amor. L’illa representava així el símbol dels plaers amorosos. Les parelles s’allunyen de l’estàtua de Venus després de deixar-li les ofrenes (armes, armadures, lira, llibres).

És una translació a la tela de les festes a l’aire lliure de la societat cortesana del segle XVIII, on els amorets són les úniques divinitats de l’antiguitat.

La composició es llegeix de dreta a esquerra, des de l’escultura de la dreta cap a la popa del vaixell, a través de la diagonal formada per diverses parelles en diferents actituds amoroses que ocupen el primer pla i es dirigeixen cap a una barca sobre la qual dos pilots es preparen per marxar. De dreta a esquerra, els personatges formen com una frase musical, de manera que la tela es podria llegir com una melodia mozartiana visual.

S’ha interpretat, també, com el fet que es tractaria d’una sola parella retratada en les diferents etapes de la seducció amorosa, que resol la temporalitat mitjançant escenes simultànies.

Joan Campàs i Montaner