El museu a casa 2.0 – Shelley Jackson: My body

My body, un hipertext semi-autobiogràfic que combina text i imatge en una exploració del cos, utilitza el formulari d’hipertext HTML per revitalitzar el gènere de les memòries. A mesura que el lector selecciona imatges dibuixades de parts del cos de l’autora, es revelen meditacions i anècdotes associades a cada part del cos.

L’artista Shelley Jackson ha produït un corpus de treballs en mitjans impresos i electrònics que pren com a enfocament central la relació entre la identitat humana i els òrgans, fluids, teixits connectius i altres parts constituents del cos. 

My Body és una reflexió, un diari en format d’hipertext, que ofereix al lector l’oportunitat de dir per quina part del cos de la dona començarà el trajecte. El dibuix inicial identifica vint parts d’un cos femení, però només se’n poden recórrer divuit estructurades com a nodes: espatlles, pell, mans, ungles, malucs, cul-cua, pèl a les cames, genolls, tíbia (canella), peus, ungles dels peus, orgue fantasma (mont de Venus i clítoris), estómac, colzes, pits, braç i un tatuatge. Cada part condueix, alhora, a altres subseccions, algunes de les quals es repeteixen.

El lector de My Body es troba davant d’un ésser femení que pren consciència de qui és mitjançant l’exploració de diferents parts del cos. Tocar-se és generar un record des de la subjectivitat. El focus de la narració és el procés d’autoconeixement a través de l’exploració corporal. Per això, s’emfatitza tant en allò tàctil i visual.

Mitjançant aquesta exploració, el lector coneix que li disgusten els pits, mentre adora els peus; li desagrada la suor; els seus peus són un fetitxe; les seves natges són grans. A My Body la corporeïtat, el cos com a realitat fragmentada, és la base de la narrativa hipertextual, el punt de partida per a la reflexió de la condició femenina.

–

Joan Campàs i Montaner