El museu a casa 2.0 – Natalie Bookchin: The intruder, 1998

Natalie Bookchin va desenvolupar el seu projecte d’art interactiu, The Intruder , fusionant videojocs, literatura i activisme social i polític. 

The Intruder és un projecte artístic basat en Internet que utilitza una sèrie de deu interfícies de jocs de tipus arcade per explicar una breu història d’amor de Jorge Luis Borges. Combinant aquests escenaris familiars amb la breu i brutal història d’un tràgic triangle amorós de Borges, The Intruder pretén fer que les metàfores d’aquestes interfícies (disparar, ferir, examinar (el cos d’una dona) siguin molt evidents.

Els jugadors avancen a través d’una narració lineal només disparant, lluitant, atrapant o xocant. En lloc de guanyar un punt, un jugador és recompensat amb un fragment de la narració, explicat en una veu en off. Jugar transforma els lectors en participants que es col·loquen dins de la història. Al llarg de The Intruder , les posicions dels subjectes dels jugadors canvien d’anada i tornada entre diferents i oposats bàndols de la mateixa història, de vegades assumint la posició del personatge masculí, de vegades controlant el personatge femení.

La definició d’èxit no sempre és evident en aquestes interfícies de joc. En alguns partits, un jugador ha de perdre o rebre una penalització per continuar avançant pel conte de Borges.

La història s’explica en deu escenaris de joc que, en conjunt, presenten una narració paral·lela solta d’una història dels jocs d’ordinador. Les abstraccions del joc no són diferents de les abstraccions vistes en les activitats militars on el contacte humà es purga dels actes brutals.  The Intruder comença amb una versió reconstruïda d’un dels primers jocs d’ordinador, Pong, i acaba amb un joc de guerra que, com el seu homòleg real basat en pantalla, serveix per reforçar i abstraure la violència simultàniament; en aquest cas, el violent final de la història.

–

Joan Campàs i Montaner