El museu a casa 2.0 – Mark Amerika: Grammatron

Grammatron és potser l’obra d’art més famosa de Mark Amerika amb la que experimenta amb les formes d’art emergents que el 1997 eren la narrativa hipertextual en línia, l’art d’Internet i amb el que eren les noves interfícies gràfiques d’usuari (GUI) de la web, per crear una obra d’art fermament arrelada en la tradició avantguardista de la literatura experimental.

Convida el visitant a navegar per la narració fent clic a les paraules destacades mentre veu la galeria d’imatges animades digitalment que complementen el text. L’obra també inclou la seva pròpia banda sonora.

El relat tracta principalment de cosmogonia (la llegenda jueva medieval de la creació del Golem –mite basat en els escrits de la càbala i del sefer yetsirah, textos cosmogònics on s’explica com l’Ésser va ser fabricat a base d’argila barrejant les lletres del tetragrama o de l’alfabet hebreu), de cibersexe en una societat introvertida i de les tribulacions d’un vell «info-shaman llegendari» conegut amb el nom d’Abe Golam, un artista pioner de la xarxa que crea Grammatron, una màquina d’escriure, dotada no de la Paraula (com en el mite original), sinó de dades prohibides —un nanoscript especialment codificat—; la criatura esdevé un ésser digital que “conté tot el potencial combinatori de tots els escrits”. El Grammatron és la personificació del Golem.

Al llarg de la història, Abe Golam cerca la seva “segona meitat”, una programadora anomenada Cynthia Kitchen. Els codis lúdics d’interactivitat condueixen tant a Golam com als lectors a través d’un paisatge de text multilineal (la màquina d’escriure Grammatron) on cerquen “l’enllaç que falta”, que els permetrà passar a una altra dimensió d’”ésser digital” a la qual la història es refereix com Genesis Rising.

El treball consta de diferents capes de text que l’usuari pot triar lliurement, incloent un assaig teòric hipertextual titulat “Consciència hipertextual”, el text animat “Interfície” i l’hipertext principal “Abe Golam”.

Va ser la primera part de la principal trilogia d’art d’Internet d’Amerika (seguida de PHON:E:ME i FILMTEXT). GRAMMATRON 

Hi trobem elements que mai podria incloure una novel·la en suport llibre. Hi ha metaetiquetes basades en el temps, galetes codificades amb javascript que creen estructures d’enllaç alternatives i/o aleatòries, alguns gifs animats i una banda sonora d’àudio digital original. El projecte consta de més de 1100 elements de text (en part aleatoris) i milers d’enllaços. 

Satiriza la manera com els entorns informàtics en xarxa esdevenen caldo de cultiu per a pràctiques de màrqueting poc ètiques, especialment la penetració dels nostres espais creatius amb el correu brossa invasiu. L’obra es va considerar un gran avenç que assenyalava una nova forma d’art mediàtic contemporani i va ser seleccionada per a la Whitney Biennial of American Art del 2000. Des del seu llançament, GRAMMATRON s’ha exposat en més de 40 escenaris internacionals i es va incloure a l’exposició “La conquesta de la ubiqüitat”, una retrospectiva internacional de les principals obres d’art d’Internet que van viatjar per tot Espanya a finals de 2003 i principis de 2004.

–

Joan Campàs i Montaner