El museu a casa 2.0 – Jodi (Joan Heemskerk- Dirk Paesmans): File not found 404

Amb aquest treball, el duo d’artistes JODI pretén revelar allò que sovint és invisible i exposar d’Internet el seu funcionament, perills i possibilitats. El seu treball posa de relleu el codi que hi ha darrere de tot el que hi ha a la web: tracten Internet com a mitjà i també com a tema, explorant l’estètica digital i les característiques del mitjà. 

En aquest projecte, la seva obra més coneguda, la primera pàgina que apareix és la del cèlebre ‘error 404 URL not found’ sobre un fons que cada cop que entrem serà d’un color. Composta només de quatre pàgines, a la seva pàgina web s’hi llegeix únicament el 404, on cada número enllaça amb una de les seves altres tres pàgines ‘unread’, ‘reply’ i ‘unsent’.

A la part inferior apareix un quadre de text reservat a l’entrada del missatge de l’usuari, acompanyat d’un botó de resposta amb l’etiqueta ‘Re’. Un cop redactat i enviat el missatge, el resultat serà l’aparició d’aquest a la part superior del text amb certes alteracions que sabotejaran deliberadament l’acte de la comunicació. A unread, no llegit, s’ometran les vocals del discurs de l’usuari; a ‘reply’, resposta, el missatge queda amagat i substituït per l’adreça IP de l’usuari; i a unsent, no enviat, es visualitzen les vocals del correu inicial que no van ser enviades.

Aquestes tres seccions palesen tres constants de l’obra de JODI: la interrupció de la interacció, la pèrdua de l’anonimat i la negació de la comunicació. Es mostra, doncs, un tipus de xat, en què el que juga és l’ordinador amb l’usuari, exhibint les paraules teclejades totalment alterades i sense significat, és a dir, un diàleg sense receptor. Encara més, la resposta no vol dir res, és un reflex de la incomunicació existent entre els humans malgrat la creixent evidència de la necessitat dels humans per expressar-se.

La pràctica artística de JODI, es caracteritza pel caos i els dissenys no funcionals que revelen les característiques fonamentals de la xarxa. El seu lloc web consta d’un laberint de pàgines, escrites en codi HTML, que estan plenes de carrerons sense sortida però que també semblen estar plenes de secrets. Per exemple, la primera pàgina consta de text verd il·legible (codi) sobre fons negre. Només quan es veu el codi font de la pàgina apareixen els rètols per formar un diagrama d’una bomba nuclear. No és estrany que el lloc web sigui definit com el treball de pirates informàtics. A través del caos i la confusió que JODI desperta amb el seu lloc web, destaquen els perills que pot comportar la web, què es pot amagar en el codi i com es pot enganyar.

–

Joan Campàs i Montaner