El museu a casa 2.0 – Daniel García Andújar: Technologies to the People

Partint de la constatació que les noves tecnologies de la comunicació estan transformant la nostra experiència quotidiana, crea una ficció amb l’objectiu de fer-nos prendre consciència de la realitat que ens envolta i del engany d’unes promeses de lliure elecció que esdevenen, irremissiblement, noves formes de control i desigualtat.

És una metàfora sobre l’ús de les tecnologies que qüestiona, mitjançant la ironia i la utilització d’estratègies de presentació de les noves tecnologies de la comunicació, la instrumentalització amb fins especulatius i/o de control social d’aquestes tecnologies i les promeses democràtiques i igualitàries d’aquests mitjans, i critica la voluntat de control que amaguen darrere la seva aparent transparència, plantejant la necessitat que prenguem consciència dels perills i paradoxes del discurs emancipatori que s’hi ha erigit.

Reflexiona sobre l’ús democràtic de les tecnologies i actua com una provocació pública, en la mesura en que es presenta com una empresa virtual que, tot i que només existeix com a projecte artístic, funciona de manera real en el context de la societat, una companyia fictícia a la xarxa que té com a objectiu fer-nos prendre consciència de la realitat que ens envolta i de l’engany d’unes promeses de lliure elecció que es converteixen, irremissiblement, en noves formes de control i desigualtat.

Està adreçada a les persones a les quals es nega l’accés a la nova societat de la informació i a les noves tecnologies, a tots els qui viuen constrets pels límits que marquen noves i estranyes barreres, i vol facilitar el seu accés a la societat de la informació.

–

Joan Campàs i Montaner