Cicle Botticelli (2/10): Madonna del Magnificat

En la majoria d’obres en les quals la Mare de Déu és la protagonista, aquesta està llegint o porta un llibre entre les mans. Com es podria entendre que en la Madonna del Magnificat aquesta estigui escrivint?

La Madonna del Magnificat de Botticelli presenta una figuració poc habitual de la Mare de Déu com a escriptora, i aquí s’exploren les implicacions d’aquesta pintura per a la comprensió d’un esdeveniment important en la història literària: l’aparició sobtada -i la  desaparició- del primer grup de dones escriptores del Renaixement, les autores humanistes femenines de la Itàlia del segle XV.

D’una banda, fins i tot mentre la pintura de Botticelli reconeix, i de fet celebra, l’existència de la dona escriptora, intenta persuadir l’espectador que és una figura “impossible”.

Així, la Madonna del Magnificat participa en la retòrica humanista de la impossibilitat, que pretenia controlar i eventualment silenciar la majoria de les dones escriptores que el moviment havia fomentat.

D’altra banda, l’obra de Botticelli exposa un conflicte entre aquesta ideologia dominant de la impossibilitat -basada en la construcció de la dona que escriu com un miracle-

i un discurs emergent de la possibilitat, sovint expressat en llengua vernacla i adreçat a audiències femenines, que buscava construir la figura de l’escriptora com una dona ordinària.

En aquest sentit, la tela de Botticelli potser s’ha d’interpretar millor com un emblema de l’angoixa profunda -i premonitòria- de l’humanisme patriarcal sobre la seva capacitat continuada per gestionar el grup d’artistes femenines que havia creat.

La Madonna del Magnificat representa una escena d’interior on la Verge, asseguda en una cadira, sosté l’infant Jesús a la falda amb la mà esquerra, en la qual també té una magrana.

A la part superior d’aquesta pintura rodona de grans dimensions apareix el sol amb la coloma de l’Esperit Sant i un arc de Sant Martí.

La Madonna està envoltada de cinc àngels masculins/femenins sense ales, dos dels quals sostenen damunt el seu cap una corona de dotze estrelles.

A la seva dreta, un altre àngel li ofereix un tinter i un altre sosté el llibre obert a la pàgina dreta, on la Verge ha començat a escriure el Magnificat, el càntic de lloança i agraïment a Déu que, segons el relat de Lluc (1,46-55), Maria entona durant la seva visita a la seva parenta Elisabet.

A la pàgina esquerra del llibre obert hi apareix el text del Benedictus, el càntic d’agraïment que Zacaries va oferir pel naixement del seu fill, Joan Baptista (Lluc 1,68-79).

Per tal de respondre la pregunta formulada al començament, s’ha seguit el següent guió:

Plantejament de preguntes,   00:22

Fitxa tècnica,   01:02

Descripció o Anàlisi iconogràfica,   03:39

– la Mare de Déu,   03:43

– els àngels,   04:04

– el Nen,   04, 12

– el paisatge,   04:22

– referències a Joan Baptista,   05:01

– el nom de Magnificat,   05:53

– el culte a Maria,   07:11

– la corona,   09:40

Composició,   10:52

Lectures i interpretacions,   12:20

– André Chastel,   14:48

– Susan Schibanoff,   15:31

– Ronald Lightbown,   16:57

– William Dale,   17:55

– Margaret L. King i Albert Rabil, Jr.,   19:20

– Joan Kelly,   21:16

Bibliografia, 24:24

–

Joan Campàs i Montaner