El museu a casa (11) – Sant Vicenç de Cardona

D’autor desconegut procedent de la Llombardia, Sant Vicenç de Cardona es va construir durant l’etapa culminant de l’arquitectura del primer romànic. Pel fet de no haver sofert modificacions substancials, reflecteix amb claredat les característiques de l’estil.

De planta basilical, amb tres naus, una nau central i dues de laterals (la central més alta i ampla que les dues laterals), tres absis, un transsepte poc prominent i una cripta, on es guardaven les relíquies. L’església està precedida d’un atri, o galilea.

La transició de l’espai exterior a l’interior de les naus es realitza mitjançant un atri o nàrtex amb tribuna des d’on els vescomtes presidien les cerimònies.

L’espai interior està distribuït en tres trams de manera que a cada tram de la nau central li corresponen tres petites voltes de creueria de les naus laterals seguint la relació entre l’ú – Déu – i el tres- les tres formes de la divinitat. La volta de canó de la nau central està reforçada per arcs torals.
El creuer té una cúpula que es veu des de fora com un cimbori octagonal.

Sant Vicenç de Cardona (romànic llombard) es compara amb sant Pere de Rodes (de tradició carolíngia) i amb la Seu Vella de Lleida (entre romànic tardà i primer gòtic).

Joan Campàs i Montaner