Cicle Botticelli (1/10): L’anunciació de Cestello

El tema iconogràfic de l’Anunciació és un tema recurrent en Botticelli del qual ens han arribat 7 quadres i una predel·la amb aquest tema

L’ Anunciació de Cestello és una obra caracteritzada pel seu paviment en perspectiva, el paisatge del fons i la posa dels protagonistes. És en ells en qui Botticelli volia que ens fixéssim? No està Maria molt desplaçada a la dreta?

Hi trobem els elements característics de la iconografia de l’Anunciació: el llibre que llegia Maria, l’oposició de l’arcàngel a l’esquerra i Maria a la dreta, dins d’una petita estança (domuncula), la trama perspectiva dels primers plans (el paviment, el marc de la finestra, la base del faristol, el jardí tancat a l’exterior), un paisatge de fons amb turons i castells medievals, i un pont inacabat amb el punt de fuga entre la torre rodona i la quadrada, un record del Paradís perdut per la culpa, que Crist redimirà, i entre els dos plans, una porta emmarcada per un marc de pietra serena que permet entreveure un jardí tancat, l’hortus conclusus, on s’entreveuen brins d’herba. I al centre del quadre, la convergència de les dues mans, la de l’anunciació i la de l’acceptació.

Encarregada per Francesco Guardi que tenia una capella familiar a l’església del monestir de Cestello, Botticelli retrata l’arcàngel Gabriel que acaba d’aterrar (com ho demostra el vel transparent molt lleuger encara en vol) mentre participa en un intens intercanvi de mirades i gestos amb Maria. L’àngel sosté un lliri blanc, símbol de puresa.

L’obra es caracteritza per la intensitat dramàtica, influïda pels sermons de Savonarola, característica de les seves obres des de finals de la dècada de 1480 en endavant.

Destaca la concepció de les figures en el gest teatral de la diagonal creada pels braços dels protagonistes, que creen una tensió espiritual que es contraresta amb alguns arcaismes deliberats, com els plecs irreals del vestit de l’àngel o la posició de la Mare de Déu amb el cos retorçat en espiral, que no fa més que expressar els interrogants religiosos que agitaven Florència.

El ric marc, amb un fris i pilastres decorades, té l’escut de la família Guardi a les cantonades inferiors i una Pietat al centre, amb Crist que s’aixeca del sarcòfag, sobre el qual penja el vel de la Verònica. Entre els escuts i la Pietat es poden llegir dues inscripcions amb les paraules evangèliques pronunciades per Maria i l’Àngel: SPIRITVS SANTVS SVPERVENIET IN TE ET VITVS ALTISSIMI OBVMBRAVIT TIBI / ECCE ANCILLA DOMINI FIAT MICHI SECVNDVM VERBVM TUUM.

Es podria plantejar la hipòtesi que Botticelli, com potser en altres obres, es va inspirar en Simonetta Vespucci per representar el rostre de la Mare de Déu.

Segons Michel Baxandall cinc són les condicions espirituals i mentals que mostra Maria en l’episodi de l’Anunciació: conturbatio (torbació): correspon a la salutació de l’àngel: «Ella es va torbar en sentir aquestes paraules»; cogitatio (reflexió): examina què significa aquesta salutació, cosa que prova la seva prudència: «pensava per què la saludava així»; interrogatio (interrogació): Maria pregunta a l’àngel: «Com podrà ser això, si jo sóc verge?»; humiliatio (submissió): Maria recolza al terra els seus genolls i abaixant el cap diu: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules»; meritatio (mèrits): és «plena de la gràcia del Senyor». I al llarg de l’anàlisi de l’obra de Botticelli ens preguntarem quines d’aquestes condicions ens mostra l’obra.

Aquest és el guió sobre el que s’ha construït l’anàlisi d’aquesta Anunciació:

L’Anunciació de Simone Martini,   00:14

– les 5 condicions de Maria,   00:31

– el paper dels cistercencs,   01:21

Fitxa tècnica,   02:15

– l’encàrrec,   02:23

Descripció,   04:34

– composició i perspectiva,   05:16

Anàlisi i interpretació,   08:14

– tres condicions espirituals de Maria,   08:57

– el paisatge,   11:37

– el lliri,   15:37

Bibliografia,   17:53

–

Joan Campàs i Montaner