Ones cubistes de destrucció creativa a la universitat

27 juny, 2022

Dies singulars en universitats singulars: el pòdcast de la UOC sobre innovació educativa s’endinsa en el Museu Picasso de Barcelona, on troba molts paral·lelismes entre la vida de Picasso i la desconstrucció de la universitat

Els participants d’aquest segon capítol del pòdcast de l’eLearning Innovation Center (eLinC), centre d’innovació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), fan un recorregut per diferents sales del Museu Picasso, on a través de l’obra del pintor i escultor veuran similituds entre els missatges que projecten les seves obres i la seva aplicació al món actual de l’ensenyament superior.

En aquest lliurament, que porta per títol “Ones cubistes de destrucció creativa a la universitat”, Guillem Garcia, de l’eLinC de la UOC, juntament amb Àngels Fitó i Jon Altuna, vicerectors de la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Mondragón, visiten el Museu Picasso de Barcelona guiats per Reyes Jiménez, cap del departament de Restauració i Conservació Preventiva del Museu. Durant el recorregut per les seves estances troben molts paral·lelismes entre la vida de Picasso i la desconstrucció de la universitat.

 

 

Un museu i i un artista arrelats a la Ciutat Comtal

El Museu Picasso ocupa cinc fantàstics palaus medievals construïts pels rics mercaders de la ciutat de Barcelona. Està profundament arrelat en el territori barceloní, igual que el mateix Picasso, que sempre va mantenir un gran arrelament amb la seva Barcelona de joventut. Picasso va donar a la ciutat de Barcelona tota la col·lecció que havia deixat a la ciutat quan se’n va anar per instal·lar-se a París el 1904. “Aquests són els orígens del Museu, la voluntat de Picasso de fer una donació a la ciutat. L’any 1970, Picasso decideix fer inventari de tota l’obra que havia deixat a Barcelona i fer la donació formal a la ciutat. És un museu que s’ha anat ampliant per necessitats d’espai”, comenta Reyes Jiménez.

 

El Museu Picasso és al barri de la Ribera, el qual hereta el passat medieval de Barcelona en què vivien els artesans de la ciutat. Molts noms dels carrers dels voltants recorden aquells vells oficis amb gremis i els seus aprenents.

 

Museu Picasso

 

L’estudiant com a aprenent

La Universitat de Mondragón també va ser en els inicis una escola d’aprenents. Fundada el 1943, en l’actualitat aquesta universitat del País Basc és una universitat cooperativa, d’utilitat pública, d’iniciativa i vocació socials i sense ànim de lucre, la missió primordial de la qual és la transformació de la societat a través de la formació integral de les persones i la generació i transferència del coneixement. Els estudiants d’aquesta universitat són com aprenents, ja que la institució “impregna una manera d’entendre l’educació. Inicialment va ser una formació més tècnica, posteriorment una formació a nivell més professional i després vam traslladar aquesta manera d’entendre l’educació a la universitat”, explica el seu vicerector acadèmic, Jon Altuna.  Altuna, vicerector acadèmic des del 2011, està involucrat principalment en processos d’innovació educativa, en particular en el desenvolupament del model educatiu MENDEBERRI 2025, la internacionalització, l’assegurament de la qualitat i el desenvolupament de la formació dual universitària. “La cultura de Mondragón és aprendre fent“, afegeix.

 

“El fet d’aprendre fent em fa pensar en l’impacte que com a universitat en línia tenim en el conjunt del territori”, comenta Àngels Fitó, vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC, i apunta que les dues universitats comparteixen una visió local però global alhora: “La nostra tasca com a institució és que la gent pugui generar impacte allà on treballa. Gairebé el 20 % de l’estudiantat que tenim està en pobles de menys de 2.000 habitants, on, per tant, aquesta formació, més enllà de cobrir unes necessitats personals també contribueix a bretxes tan importants com la digital, com fins i tot la de gènere, perquè la majoria del nostre estudiantat en aquests pobles són dones, i també la bretxa territorial.

 

Democratització de l’educació

A la UOC i a Mondragón els uneix també “la vocació de donar un accés més important a un conjunt de la població que al començament en quedava exclosa“, tal com assenyala Fitó, des de diferents aproximacions.

 

En els inicis, la Universitat de Mondragón, amb el guiatge del seu rector, als anys quaranta, es va proposar fer una veritable transformació social de l’entorn democratitzant l’educació reservada en aquella època només a les elits. No ho va aconseguir, però va crear l’escola d’aprenents entenent que la base de l’educació és la cultura del treball: “D’aquí va néixer la primera idea de crear una empresa cooperativa”. De la primera cooperativa als anys 50-60 es va crear l’escola d’Administració, i, després, el 1975 l’escola de Magisteri. “La fita fonamental arribarà el 1997, quan juntament amb aquests tres centres es crea la Universitat de Mondragón, la primera universitat cooperativa del món”, explica Altuna.

 

Al seu torn, la UOC, amb més d’un quart de segle de vida, neix a Catalunya el 1994 i ja ho fa amb una visió global. Com indica la seva vicerectora, aquesta visió permet poder portar, captar i vehicular el millor de les experiències educatives que hi ha al món.

 

“A la UOC i a la Universitat de Mondragón els uneix la vocació de donar un accés més important a un conjunt de població que al començament en quedava exclosa.”

 

 

Connectar mons: universitat-empresa

“Són les empreses i les organitzacions les que tenen les necessitats d’innovació en les seves organitzacions; nosaltres des de la universitat els acompanyem amb talent, recerca, generació de coneixement i altres mecanismes de què disposa la universitat per resoldre els problemes que tenen les empreses”, comenta Altuna. I és que Mondragón no entén el projecte d’universitat sense la col·laboració de les empreses en diferents àmbits.

 

També la UOC, tal com explica Àngels Fitó, “té molt integrada aquesta visió ecosistèmica de l’educació i sempre diem que el coneixement està tant en els equips de recerca com en els museus, arxius, biblioteques, etc. La nostra missió és integrar tot aquest coneixement per, quan formem la ciutadania, formar-la en aquest flux de saber“. I és que la universitat, diu Fitó, “ja no ocupa aquest paper d’emissor, però sí que té una missió privilegiada de connectar mons“.

 

També el Museu Picasso interactua en treballs de recerca desenvolupats en diferents marcs de col·laboració amb institucions museístiques com el Departament Científic de la National Gallery of Art de Washington —que ha analitzat les pintures Naturalesa morta i Jaume Sabartés amb quevedos, totes dues de 1901—, el projecte de recerca de l’Institut de Física Aplicada Nello Carrara de Florència (IFAC-CNR), que s’ha centrat en l’estudi de La copa blava (c. 1903), i amb la Universitat de Barcelona (UB), que s’ha encarregat dels primers estudis de l’oli Terrats de Barcelona (1903).

 

L’actualització de la universitat

La Universitat de Mondragón va néixer l’any 2000 coincidint amb una onada d’innovació educativa gràcies a Bolonya, però, tal com explica el seu vicerector Altuna, va fer una petita parada el 2014 per reflexionar. “Vam fer una lectura de la societat del moment, en un canvi d’època, i un bon moment per fer la reflexió de si les universitats no hauríem d’abordar un procés pausat però decidit per transformar el nostre model educatiu. I jo crec que la vam encertar. Avui dia, el que vivim ens reafirma que efectivament vivim un canvi d’època important”. El valor diferencial per actualitzar la universitat en l’actualitat és poder afrontar el futur incert no sols amb formació tècnica, sinó també treballant els aspectes personals. “Volem portar al centre el desenvolupament d’aquests trets personals. Vam definir vuit trets personals que ens agradaria treballar, entre els quals hi ha ser conscient i compromesa, amb si mateixa i l’entorn i la seva professió, ser transformadora, ser crítica i analítica, i vam reformular completament el que és el procés d’ensenyament-aprenentatge, un procés de desconstrucció”.

 

“Tenim el repte de formar persones que tenen un passat personal, professional i formatiu i que es dirigeixen cap a un futur incert.”

 

La vicerectora Fitó coincideix amb Altuna en la seva opinió del procés de desconstrucció i de replantejament constant. A la UOC, com a universitat que forma al llarg de la vida, explica Fitó, “tenim el repte de formar persones que tenen un passat personal, professional i formatiu i que es dirigeixen cap a un futur incert. Cada vegada va menys de programa formatiu i més de servei”. No és tant el producte com l’acompanyament: “L’acompanyament, que volem que sigui personalitzat i massiu, ens exigeix molt i la tecnologia és un aliat inevitable. La pregunta fundacional que es van fer els fundadors de la UOC, què podem fer amb la tecnologia que ara no es pot fer?, és una pregunta que hem de revisitar constantment” conclou.

 

Dies singulars en universitats singulars, el pòdcast de l’eLinC de la UOC

L’eLearning Innovation Center, centre d’innovació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), radar i far de les tendències i la singularitat educativa amb especial focus d’interès sobre la innovació, analitza en el seu pòdcast, Dies singulars en universitats singulars, els aspectes més rellevants de l’educació superior actual amb experts d’altres institucions referents en el món. En cada trobada “singular” en algun lloc o moment “singular” es conversarà entre especialistes de la UOC i d’altres universitats sobre el món de l’educació, del seu present i futur, i es compartiran experiències innovadores per transformar l’educació que aprofitaran per conduir per la conversa i les reflexions.

(Visited 4 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Tècnica de comunicació de l'eLearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Gestora del blog i el compte de Twitter @eLinC_UOC. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Ramon Llull (URL). Màster en Coaching i Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Sistèmic per l'Institut Gestalt. Postgraduada en Gestió i Solució de Conflictes Familiars, Educatius i Comunitaris per la UOC. Mediadora familiar i educativa. Especialista en violència domèstica i de gènere.