Del Pantocràtor a ChatGPT. La transmissió del coneixement a l’era digital (part I)

Días singulares en universidades singulares, el pòdcast de la UOC sobre innovació educativa, s’endinsa aquest cop al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Aquesta primera part ens proposa un passeig per les sales dedicades al romànic i les seves fascinants imatges, concebudes mil anys enrere per impressionar el públic gairebé tant com les imatges que avui inunden els nostres dies.

Aquest capítol, que es titula “Del Pantocrátor a ChatGPT. La transmisión del conocimiento en la era digital”, s’ha dividit en dues parts. Avui presentem el primer lliurament. Hi podrem sentir Desirée Gómez Cardosa, especialista en innovació educativa de l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC, com a conductora del pòdcast. L’acompanyen Carles Sigalés Conde, vicerector de Docència i Aprenentatge de la UOC, i Manel Jiménez Morales, vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Pepe Serra Villalba, director del MNAC, els guia durant la visita al museu, situat al capdamunt de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, i des del qual es pot veure tota la ciutat.

Els protagonistes d’aquest quart capítol del pòdcast de l’eLinC, centre d’innovació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), recorren les sales del MNAC mentre exploren les analogies entre la conservació de l’art als museus i la preservació de les universitats. Totes dues institucions estan en plena transformació en un món digital en què es poden trobar tant amenaces com oportunitats de millora.

Invertir en les persones, prioritzar l’educació

Aquest episodi es va gravar el 24 de gener, coincidint amb el Dia Internacional de l’Educació. El lema promogut enguany per la UNESCO, “Invertir en les persones, prioritzar l’educació”, defensa una educació inclusiva i equitativa per aconseguir el desenvolupament social i la pau. Precisament, en donar la benvinguda als participants del pòdcast de l’eLinC, Desirée Gómez va voler destacar “la responsabilitat que tenen les universitats en aquest objectiu d’educació sense fronteres”.

Museu connector, museu digital

A partir del concepte “museu connector, museu digital”, el MNAC es proposa potenciar la seva dimensió científica i impulsar la transformació digital. “La nostra estratègia de transformació digital està relacionada amb dos aspectes: un és l’accessibilitat”, és a dir, “el fet que la col·lecció, el patrimoni, els documents i tota la informació del museu siguin accessibles”, explica Pepe Serra Villalba. L’altre aspecte, reconeix, és més complex i implica més temps: consisteix a veure “com aquests instruments —considerant que l’eina no és la finalitat, sinó un mitjà— poden ajudar a veure, a comprendre, a dialogar i a discutir coses que, sense aquests mitjans, no són possibles”. Serra posa un exemple que il·lustra aquesta idea: “és molt millor visitar Sant Climent de Taüll en persona, però, si volem veure de molt a prop la cara del Crist, que està situat a dotze metres, aquest instrument és molt útil perquè revela un altre tipus d’informació”.

El romànic proposa mirar cap endins: res del que hi ha aquí pintat existeix

Una visió apocalíptica del romànic, i de l’actualitat?

Els ensenyaments de les pintures del romànic, amb un gran contingut moralitzador, protagonitzen la conversa en una de les parades del grup de visita del pòdcast. Es tracta de la sala que conté les pintures murals de Sant Joan de Boí, de l’any 1100. Les imatges van ser creades per a un públic “que ni llegeix ni escriu” i que “al llarg de la vida veurà menys imatges que nosaltres aquest matí”, assenyala Pepe Serra. Quan accedeix a aquests espais religiosos decorats amb pintures murals, aquesta població es troba amb “un llenguatge simbòlic molt orientat a fer que els missatges impactin, siguin molt potents i solemnes i, sobretot, no tinguin naturalisme”. És un art que proposa “mirar cap endins: res del que hi ha aquí pintat existeix”, apunta Serra. 

És el cas de la impressionant bèstia de set caps que destaca en la representació de l’Apocalipsi. Davant aquesta imatge, Desirée Gómez Cardosa recorda l’assaig de Carles Ramió, professor de Ciència Política de la UPF, La universitat, a la cruïlla, que posa de manifest que les universitats “han aconseguit superar grans canvis sense moure’s gaire”. No obstant això, ara “tenen lloc una sèrie de transformacions que exigeixen una adaptació ràpida”. Ramió recull una idea d’alguns experts: els pròxims vint anys, podrien desaparèixer el 90 % de les universitats. Vivim una apocalipsi de les universitats? 

La universitat ha de plantejar un altre model des del punt de vista estructural, de recursos i d’autonomia de la mateixa institució

“No sé si és exactament una apocalipsi, però és veritat que les universitats viuen un procés de canvi”, opina Manel Jiménez Morales. “Hi ha un canvi social; hem entrat a la societat del coneixement, de la informació”, en què “l’accés al coneixement serà molt més democràtic”, destaca. Per tant, “han de canviar els paradigmes”. Segons el vicerector de la UPF, la universitat s’ha d’adaptar de maneres diferents: “des del punt de vista pedagògic, en relació amb la proposta educativa per a l’alumnat; més enllà d’això, la recerca també ha de fer un pas endavant”. I s’ha d’adaptar “sobretot organitzativament: la universitat ha de plantejar un altre model des del punt de vista estructural, de recursos i d’autonomia de la mateixa institució”, afirma Jiménez. 

La universitat ha de ser una institució de referència en un àmbit molt més ampli i complex

Per a Carles Sigalés, la qüestió principal és que, “durant molts anys, el coneixement era a la universitat” i, a més, “el dipositari d’aquest coneixement era el professorat”. Així, “el pas per la universitat, a partir de determinat nivell, era imprescindible”. En canvi, “avui el coneixement és més important que mai, i ha traspassat les fronteres de la universitat”. Per a Sigalés, “la universitat continua essent, sens dubte, una de les institucions fonamentals en la producció i en la transmissió de coneixement, però ja no està sola”. L’acompanyen institucions, empreses i “qualsevol àmbit en què es pugui donar la capacitat humana d’aprendre”. Per això, “la universitat s’ha de plantejar on continuarà essent forta, però, sobretot, amb qui ha de col·laborar i avançar perquè aquesta societat del coneixement continuï creixent”. El vicerector de la UOC destaca, a més, “l’empoderament dels estudiants, que cada cop tenen més eines a l’abast per continuar aprenent”, fet que “canvia completament el panorama”. Segons Carles Sigalés, “la universitat ha de ser una institució de referència en un àmbit molt més ampli i complex”. 

La tècnica de l’strappo per salvar el patrimoni cultural

Al començament del segle xx, l’art romànic català de la Vall de Boí va ser susceptible d’un espoli patrimonial cap a l’estranger. La Junta de Museus de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans es van proposar evitar-ho i el van poder frenar gràcies a erudits com Josep Puig i Cadafalch i a la tècnica de l’strappo. “Es tracta, literalment, d’arrencar amb violència aquesta primera capa de pintura, que a vegades conté parts o trossets de la paret”, explica Pepe Serra Villalba. Després, la pintura “s’enrotlla i es trasllada al museu”, on s’adhereix a un nou suport. El director del MNAC, que abans havia dirigit el Museu Picasso de Barcelona, no esquiva la paradoxa: d’una banda, “les obres d’art han de ser allà on van ser fetes”, però, de l’altra, “les [pintures] que no es van retirar ja no hi són”. 

El més valuós del sistema universitari actual

Mesures extremes per conservar un element de valor. Què caldria preservar del sistema universitari actual? “Els reptes de la humanitat són cada vegada més globals i la universitat ha de ser aquí, tenint-ne cura”, opina Carles Sigalés. El vicerector de la UOC, que és expert en integració de les TIC en l’educació i en polítiques educatives, assegura que “caldrà pensar molt bé com continuem desenvolupant els processos formatius, perquè aquí és on canvia més l’entorn: la digitalització, el tipus d’estudiant que va a la universitat, la manera com aprenem… Això fa que no ens serveixin ni els canals, ni les metodologies, ni les formes que hem fet servir fins avui”. 

Jiménez Morales coincideix amb Sigalés i afegeix que “la universitat ha de ser una institució autònoma”, amb “capacitat per flexibilitzar els currículums, per seleccionar tant el professorat com l’alumnat”. Això seria, segons ell, una manera que tindrien les universitats de “diferenciar-se entre elles”, cosa que les faria “complementàries com a institucions”. “No totes les universitats podem oferir el mateix”, diu. Per aquest motiu, afirma que han de “tenir aquesta llibertat de centrar-se en els àmbits en què són bones”.

Repensar la figura del professor universitari

Davant la imponent imatge del Crist representat com a Maiestas Domini, procedent de la cúpula de l’absis de Sant Climent de Taüll i datat del 1123, Desirée Gómez proposa fer-ne una extrapolació cap al món educatiu. Així doncs, “el Crist en Majestat seria la figura docent i els apòstols, l’equip de gestió que l’ajuda”. Es tractaria d’una imatge d’“una època en què el professor simbolitzava una figura que imposava respecte, que dictava les classes i que després corregia exàmens”. Quin rol ha de tenir ara el docent? Ha de ser un acompanyant o un suport per a l’estudiant?

El professor ha de canviar de rol perquè avui tenim molta més informació sobre la manera com aprenem les persones

“Per a mi, la figura del professor és d’acompanyament expert”, diu el vicerector de Docència i Aprenentatge de la UOC. “El professor continua essent un expert en el seu àmbit, segurament molt més del que ho era quan semblava l’únic expert i l’única referència”, afirma. Perquè, avui dia, “el professorat està molt més format, molt més connectat; forma part de nodes de coneixement, investiga molt més”. No obstant això, ha de canviar de rol “per treure el màxim profit dels processos d’aprenentatge dels estudiants”. Així, no és tant un transmissor, sinó “un expert que planteja reptes, que ajuda, que orienta i que, en un moment donat, dona explicacions sobre aspectes concrets i complicats”, detalla Sigalés. El vicerector afegeix que no es tracta de canviar perquè ha canviat la tecnologia, sinó que “el professor ha de canviar de rol perquè avui tenim molta més informació sobre la manera com aprenem les persones”. 

Precisament, l’aprenentatge i la manera de millorar-lo són l’objecte d’estudi del Centre per a la Innovació en l’Aprenentatge i Coneixement (CLIK) de la UPF, liderat per Manel Jiménez Morales, que també n’és un dels fundadors. Com l’eLearning Innovation Center de la UOC, el CLIK ofereix suport i formació al professorat perquè es pugui adaptar l’ús de les TIC a l’aula. Des de l’experiència al centre, Jiménez Morales destaca que “cal explicar bé per què necessitem les noves tecnologies i quin ús en podem fer”.

La bretxa digital i l’alfabetització digital 

Durant l’Edat Mitjana, la interpretació de les escriptures i les vides de sants depenia del poder eclesiàstic. Avui, l’alfabetització digital és clau, i qui no disposi d’eines ni sàpiga utilitzar les TIC corre el perill de quedar aïllat dins la societat. Quines mesures pot prendre la universitat per contribuir a reduir la bretxa digital? Segons Carles Sigalés, “la qüestió més important és saber quin ús fa de la tecnologia la universitat, precisament a fi d’obrir la formació superior a aquests col·lectius, a aquests sectors de la societat que fins ara estaven infrarepresentats en aquest àmbit“. 

Learning analytics, la recollida de metadades

Des de l’absis de l’església de Santa Eulàlia d’Estaon, de l’any 1146, una altra Maiestas Domini envoltada de serafins rep els visitants. Un projector assenyala unes marques sobre la pintura. Serveix per destacar uns antics “grafits a les pintures”, que “tenen a veure amb una manera d’entendre aquestes obres”, explica Pepe Serra. Aquestes marques ens recorden la tecnologia digital que ens permet recollir dades i extreure’n conclusions. A la UOC, per exemple, una de les prioritats és la recollida de dades per poder-les tractar en termes d’analítiques d’aprenentatge. “En un entorn virtual com el nostre, podem saber exactament quin tipus d’interaccions hi ha hagut, quantes intervencions s’han produït, de quina qualitat, quin paper hi ha tingut el professor, etc.”, diu Sigalés. Això “ens pot ajudar a millorar els models d’ensenyament”. “Hem de fer molta formació i veure quin és el mecanisme per poder fer servir de manera efectiva les dades recollides”, afegeix Jiménez Morales. 

La conversa, amb nous temes com els continguts, els formats i els influenciadors educatius, continuarà a la segona part d’aquest quart capítol del pòdcast de l’eLinC. Fins llavors, us convidem a escoltar aquesta primera part i a compartir-la.

Días singulares en universidades singulares, el pòdcast de l’eLinC de la UOC

L’eLearning Innovation Center, centre d’innovació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), radar i far de les tendències i la singularitat educativa amb un focus d’interès especial en la innovació, analitza al pòdcast Días singulares en universidades singulares els aspectes més rellevants de l’educació superior actual amb experts d’altres institucions referents d’arreu del món. En cada trobada “singular”, en un lloc o moment “singular”, té lloc una conversa entre especialistes de la UOC i d’altres universitats sobre el món de l’educació, del seu present i el seu futur, i es comparteixen experiències innovadores per transformar l’educació, que s’aprofiten per conduir la conversa i les reflexions.

* Pòdcast disponible a les principals plataformes: iVoox, Spotify, iTunes, Google Podcasts i Amazon Music.