Un viatge de cent anys fins a la transformació digital

4 novembre, 2022

 

Dies singulars en universitats singulars, el pòdcast de la UOC sobre innovació educativa, s’endinsa en el MNACTEC, una antiga fàbrica tèxtil en què es poden trobar molts paral·lelismes entre la Revolució Industrial i l’actual revolució digital

 

 

Els participants d’aquest tercer capítol del pòdcast de l’eLearning Innovation Center (eLinC), centre d’innovació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), fan un recorregut pel Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), on troben analogies entre el modernisme, la Revolució Industrial, l’època actual i la revolució digital.

A l’entrega, que porta per títol “Un viatge de cent anys fins a la transformació digital”, Guillem Garcia Brustenga, de l’eLinC de la UOC, conductor del pòdcast, juntament amb Pastora Martínez Samper —vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC— i Xavier Prats Monné —en l’actualitat, assessor de diverses organitzacions i, anteriorment, director general d’Educació i Cultura de la Comissió Europea, entre altres càrrecs— visiten el museu situat a Terrassa (Barcelona) amb el guiatge de Roser Bifet, responsable de Públics i Màrqueting del MNACTEC.

 

 

 

 

 

Dia Internacional per l’Accés Universal a la Informació (UNESCO)

L’enregistrament del pòdcast té lloc en aquesta demarcació modernista —dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada— el Dia Internacional per l’Accés Universal a la Informació, impulsat per la UNESCO. Per a l’assessor Xavier Prats Monné, aquest dia té com a missió assegurar l’expansió de la ciència i és una manera de recordar-nos que vivim en la societat del coneixement. Amb tot, apunta que “la manera en què el coneixement es fa útil per a la humanitat és compartint-lo”. “Tots hem de fer un esforç perquè el coneixement sigui com més universal millor i com més lliure millor, perquè és compartint i col·laborant amb aquest coneixement que la humanitat avança i pot respondre als reptes de tothom”, afegeix.

 

 

“La manera en què el coneixement

es fa útil per a la humanitat és

compartint-lo”

 

 

El MNACTEC, líder d’un sistema de museus de ciència i tècnica i de patrimoni industrial de Catalunya

 El MNACTEC és un dels tres museus nacionals que hi ha a Catalunya i té com a missió conservar i difondre objectes de patrimoni industrial situats en diferents punts de Catalunya, tal com ens explica Roser Bifet, responsable de Públics i Màrqueting del museu. “Som dins d’una fàbrica modernista que es va començar a construir el 1907 i es va inaugurar el 1908. Aquí es feia tot el procés tèxtil: des del que era la matèria primera, la llana, i tot el procés de teixits, filats i tints, fins a les peces acabades”, explica Bifet.

La voluntat de creació d’un museu de ciència i tècnica de Catalunya arrenca a finals del segle xix. El 1937, la Generalitat republicana, donant resposta a aquesta vella aspiració catalana, va publicar una ordre per crear el museu. La Guerra Civil i la posterior dictadura del general Franco van interrompre el projecte, que va quedar oblidat fins als anys setanta del segle xx. El 1996 es va inaugurar la primera exposició permanent i es van acabar les obres de restauració de la nau principal de l’edifici. El 1981, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va assumir el projecte i el 1983 va comprar la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, antic vapor tèxtil llaner de Terrassa, amb la finalitat de convertir-la en la seu del museu, i el 1984 va obrir la fàbrica al públic. La Llei de museus del 2 de novembre de 1990 el va declarar museu nacional i el va constituir com a entitat autònoma.

 

 

El paper de les universitats en l’era digital

Quin seria llavors el paper de les universitats en l’era digital? Pastora Martínez Samper, vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC, ho té clar i apunta “la universitat com a motor d’aquesta transformació digital; no només de la mateixa educació, sinó també de la nostra societat”. I com ho duen a terme les universitats? “Potser una mica com la màquina de vapor”, fa broma. “No, no és cert. Hi ha diferents velocitats, però sí que sens dubte el paper de la universitat aquí té un rol clau per contribuir a aquesta transformació en la qual ara mateix ens veiem portats o abocats, però en aquest punt tenim molta feina a fer”, explica.

Tornant a l’analogia, en aquest sentit, Xavier Prats Monné, afegeix que una de les característiques del modernisme és l’optimisme sobre el futur, en què la llum i l’arquitectura fan la sensació que tot és possible. “És la manera en què es veia la ciència i la indústria quan es va construir aquesta fàbrica; potser ara tenim una idea més sofisticada, més complicada o una mica més ambivalent i ambigua del que signifiquen la ciència i la tècnica per a la humanitat”, assenyala.

 

 

La tecnologia, al centre de la transformació digital

Si continuem amb els paral·lelismes, la màquina de vapor estava situada al centre de la fàbrica tèxtil: “era la part més important de la fàbrica perquè sense ella la fàbrica no hauria pogut funcionar”, apunta Bifet. I així és com la tecnologia també se situa avui al centre de la transformació digital: “sense tecnologia no hi hauria transformació digital”, afirma la vicerectora Martínez Samper. “La tecnologia és clau. Ara bé, només amb tecnologia aquesta transformació digital tampoc tindria sentit. Hi ha un aspecte molt important: per què volem la transformació digital i sobretot com l’organitzem […], que és l’altra peça clau. Tecnologia i organització han d’anar juntes per fer alguna cosa que tingui sentit“, afegeix.

 

 

Només amb tecnologia aquesta transformació digital tampoc tindria sentit.

Tecnologia i organització han d’anar juntes”

 

 

En què s’assembla la transformació de l’època industrial a la que vivim en l’actualitat amb la transformació digital? Per a Prats Monné, aquella transformació no va afectar solament la tecnologia, la indústria o l’organització del treball, sinó que “va canviar la societat, les mentalitats, la manera de veure el futur”. En l’actualitat, “la tecnologia fa que canviï la manera en què treballem, la manera en què produïm; ens canvia la manera de pensar, canvia la nostra essència”, afegeix. Potser la diferència —puntualitza la vicerectora Martínez Samper — és que ara no veiem la materialitat: “la tecnologia hi és, però no de la mateixa manera que en la Revolució Industrial” (és al núvol). Segons Prats Monné, “la digitalització ens dona una altra dimensió, per exemple, de la velocitat, de la sensació de canvi: el xoc del que és nou és el que defineix l’època industrial i és també el que defineix l’època de la tecnologia”.

 

 

El paper de la universitat en el progrés i els seus diferents rols

El tema anterior ens porta a reflexionar sobre si el paper de la universitat és clau en el progrés, ja que genera gran part del coneixement que després es transforma en avenços. Segons la vicerectora de la UOC, “des de la universitat hem de ser conscients no només de les idees que sorgeixen, sinó de totes les implicacions d’aquestes idees“. Per a Prats Monné, el paper de la universitat ara és “més crític i més indispensable que mai”. La tecnologia “pot ajudar-nos enormement a resoldre els grans reptes de la nostra societat, però alhora pot ser destructora”, afirma.

En aquest punt del recorregut pel museu s’arriba al despatx del propietari, des d’on s’organitzava l’activitat de la fàbrica. A la universitat és difícil pensar que una única persona pugui organitzar l’activitat amb totes les seves necessitats. Cal un equip humà multidisciplinari. “Si hi ha una cosa que a la UOC recalquem molt, és aquesta simbiosi —o almenys una col·laboració molt estreta entre l’acadèmia i els equips de gestió. Sense els dos equips, amb les diferències internes que tenen, difícilment es pot pensar en una transformació digital”, argumenta la vicerectora. I és que a la universitat la digitalització, com en la resta de la societat, té moltes implicacions. Per a Prats Monné, potser una de les més importants i que es percep menys és que, “gràcies a la digitalització, tot es pot reproduir sense cost. I això fa pensar que, amb la digitalització, la universitat pot canviar la seva missió i fer-la molt més extensa“.

 

 

Des de la universitat hem de ser conscients

no només de les idees que sorgeixen, sinó de totes

les implicacions d’aquestes idees”

 

 

La transformació social i la igualtat de gènere a la universitat

Per a Prats Monné, serà una novetat si la universitat té un paper progressiu en la transformació social. Tot i que queda molt camí per recórrer —per exemple, pel que fa a igualtat de gènere— “no estem com a les fàbriques”, indica Pastora Martínez Samper. “Això sí que és un canvi dràstic a la universitat”, afegeix la vicerectora. Prats Monné afirma que “les grans transformacions de la universitat han estat sobrevingudes per la societat i no a l’inrevés, però això no és una raó per no invertir aquesta tensió”.

Segons la vicerectora de la UOC, el fet que la universitat ara sigui accessible per a més persones i que s’aprengui al llarg de la vida “ens obliga a ser més responsables i a donar exemple, i donar exemple significa també incorporar totes aquestes polítiques de transformació social a la universitat“.

Llavors, què caldria canviar a la universitat pel que fa a estructura? Per a Prats Monné, “el més important és que la universitat deixi de pensar en els estudiants com una cohort demogràfica i comenci a pensar a adreçar-se al conjunt de la societat“. Segons l’assessor, en lloc de produir títols, la universitat hauria de donar accés al coneixement a tothom que el vol i el necessita. “La universitat té la fantàstica missió d’ajudar-nos a ser persones més crítiques que utilitzen més bé el seu potencial”, afirma. En aquest sentit, per a Pastora Martínez Samper, “el que necessitem és que el sistema universitari —potser els sistemes universitaris— entengui que aquesta és la seva comesa principal”. “És la seva responsabilitat”, conclou.

 

 

Dies singulars en universitats singulars, el pòdcast de l’eLinC de la UOC

L’eLearning Innovation Center, centre d’innovació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), radar i far de les tendències i la singularitat educativa amb especial focus d’interès sobre la innovació, analitza en el seu pòdcast, Dies singulars en universitats singulars, els aspectes més rellevants de l’educació superior actual amb experts d’altres institucions referents d’arreu del món. En cada trobada “singular”, en algun lloc o moment “singular”, té lloc una conversa entre especialistes de la UOC i d’altres universitats sobre el món de l’educació, del seu present i futur, i es comparteixen experiències innovadores per transformar l’educació, que s’aprofiten per conduir la conversa i les reflexions.

 

 

*Pòdcast disponible a les principals plataformes: Ivoox, Spotify, Itunes, Google podcast i Amazon music.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(Visited 24 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Tècnica de comunicació de l'eLearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Gestora del blog i el compte de Twitter @eLinC_UOC. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Ramon Llull (URL). Màster en Coaching i Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Sistèmic per l'Institut Gestalt. Postgraduada en Gestió i Solució de Conflictes Familiars, Educatius i Comunitaris per la UOC. Mediadora familiar i educativa. Especialista en violència domèstica i de gènere.