Adaptacions dels models educatius després de la COVID-19

Els sistemes educatius, organitzatius i de servei de les universitats s’han modificat per proporcionar una educació de qualitat a la comunitat estudiantil.

Les transformacions dels sistemes educatius arran de la pandèmia de COVID-19 són objecte d’estudi per part de totes les universitats del món. Com a resultat dels canvis obligats en el procés d’ensenyament i aprenentatge, la unió col·laborativa d’observatoris iberoamericans en educació ha celebrat, aquest novembre del 2021, un debat virtual en el marc de la iniciativa “Diàlegs”. En la trobada han intervingut Cristina del Mastro, vicerectora acadèmica de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP); Rafaela Diegoli, vicerectora acadèmica a l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey (ITESM); i Carles Sigalés, vicerector de Docència i Aprenentatge a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El moderador de la jornada ha estat Flavio Figallo, cap de l’Oficina d’Informació Acadèmica de la PUCP i ex viceministre de Gestió Pedagògica del Perú.

En aquesta ocasió, l’esdeveniment ha girat entorn de les característiques dels models educatius de cadascuna de les universitats i com s’han adaptat per fer front a l’escenari de restriccions per la pandèmia de COVID-19. En el cas de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, s’ha apostat per programes formatius en competències extracurriculars, com ara les dimensions artística, esportiva i psicològica, al marge de l’acadèmica. En aquest sentit, també s’ha estimulat la interdisciplinarietat dels plans d’estudis a través de continguts que complementen les disciplines impartides. Tot això es pretén fomentar mitjançant la modalitat semipresencial, un format en el qual la institució està centrant els seus esforços. “Es vol apostar per la semipresencialitat i tenir un model amb les millors característiques de la presencialitat i la virtualitat”, explica Mastro.

Per la seva banda, l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey ha integrat diferents mètodes per evolucionar en el seu model educatiu. El primer té a veure amb la implementació de reptes com unitats de formació en els plans d’estudis. D’aquesta manera, l’alumnat desenvolupa una capacitat de flexibilitat que li permet enfrontar-se a situacions reals. El segon es vincula amb la formació i l’avaluació en competències de l’estudiantat. El tercer té relació amb una progressiva personalització del procés avaluador de l’alumnat. “No sols es tracta de lliurar una qualificació a l’alumnat, sinó que també és important el nivell de desenvolupament en cadascuna de les competències”, assegura Diegoli. El quart implica la transició a una docència més col·laborativa entre els departaments de formació de la universitat. Finalment, s’ha fomentat la presa de decisions de la comunitat estudiantil mitjançant una oferta més àmplia d’assignatures optatives.

El funcionament de la Universitat Oberta de Catalunya a penes es va alterar amb l’arribada de la pandèmia. L’activitat a distància forma part de la idiosincràsia de la Universitat i del seu model formatiu. En aquest sentit, l’extens recorregut per l’educació en línia ha ajudat a suportar les dificultats experimentades durant la pandèmia. El model asíncron posa al centre l’activitat de l’estudiantat, al qual li permet organitzar-se en funció de la seva disponibilitat. En aquest sentit, els reptes possibiliten l’adquisició de competències necessàries per al desenvolupament professional i personal. Els procediments d’avaluació contínua avancen cap a un acompanyament i una acumulació de produccions a través d’eines digitals com Folio. Aquests entorns interactius faciliten el contacte continu entre professorat i alumnat, així com la construcció de coneixement col·lectiu. Finalment, els estudis progressen cap a ofertes més adaptades a les necessitats de l’alumnat. “Aquests programes flexibles se centren a generar capacitats que permetin ser més ocupables i exercir un sentit ciutadà en totes les seves dimensions”, afirma Sigalés.

Estratègies per a crisis futures

La conversa sobre les mesures empreses per superar les adversitats de la pandèmia per COVID-19 serveix per prendre nota de cara a esdeveniments futurs. En aquesta línia, els experts acadèmics han dialogat sobre les accions pensades per a les crisis i disrupcions que puguin sorgir. Mastro apunta a una flexibilització dels plans d’estudis i les metodologies. A més, afegeix que s’han de crear iniciatives tecnològiques que incentivin l’aprenentatge i se centrin en el benestar de l’alumnat. En una direcció similar se situa Sigalés, que destaca la flexibilitat com l’eina que compatibilitza l’experiència acadèmica amb la vida personal. Segons l’expert, les universitats s’han de convertir en institucions flexibles, personalitzables, resistents, digitalitzables, de qualitat i globals. Per a Diegoli, la clau passa per augmentar la presència a les plataformes digitals que reuneixen professorat i alumnat amb la finalitat de col·laborar en projectes comuns.

Factors de qualitat universitària

La universitat com a agent educatiu de qualitat figura també entre les inquietuds dels experts. En primer lloc, Mastro ha identificat la planificació i la preparació com a elements fonamentals que aporten qualitat al sistema universitari. Amb aquesta finalitat, s’han de classificar les activitats i els continguts en funció de si es poden dur a terme en un context síncron o asíncron. En segon lloc, Sigalés assenyala la importància de dissenyar els programes formatius a partir de les necessitats de l’estudiantat, formar el professorat i capacitar-lo per educar en entorns digitals, adaptar el model educatiu d’acord amb la realitat de la no presencialitat i fer un seguiment diari de l’activitat universitària. Finalment, Diegoli emfatitza la diferenciació de cada format educatiu depenent de les possibilitats de cada context. L’aprenentatge de l’alumnat cal situar-lo al centre de l’activitat universitària. Per aconseguir un ensenyament i un aprenentatge de qualitat, és imprescindible formar, habilitar i fer costat al professorat durant tota la seva trajectòria professional.