6 tendències d’IA generativa en educació per a 2024. Possibilitats d’ús i riscos

21 desembre, 2023
Photo by Kajetan Sumila – Unsplash

És inqüestionable que el món de les tecnologies de la informació i la comunicació s’ha vist afectat per la irrupció de la IA generativa, creant una disrupció dins el panorama educatiu. La gran popularitat que han adquirit aquestes tecnologies sumades a les possibilitats que ofereixen han propiciat una gran profusió d’eines i aplicacions que estan deixant una empremta dins el desenvolupament pedagògic. Des de la tasca d’anàlisi de tendències que desenvolupem dins l’eLinC, hem volgut destacar sis tendències principals per a aquest 2024 que involucren la intel·ligència artificial (IA), posant el focus en les seves possibilitats però també en els seus riscos.

Tendència 1: Vídeos multilingües amb avatars

Es generalitzarà l’ús d’intel·ligència artificial per crear vídeos mitjançant llenguatge natural que inclouen avatars generats per IA, sigui de persones reals o no, amb eines com ara Heygen o Synthesia. Aquests avatars poden parlar i interactuar en una varietat d’idiomes, oferint una experiència educativa més personalitzada i accessible a escala global. Els vídeos generats per IA poden adaptar-se a les necessitats específiques dels alumnes, proporcionant una forma d’aprenentatge més dinàmica i interactiva.

Possibilitats:

  • Creació d’avatars personalitzats per a professors, permetent que figures educatives reconegudes puguin “impartir” classes en múltiples idiomes.
  • Major oportunitat d’accés als estudiants a recursos en el seu idioma nadiu, independentment de les limitacions geogràfiques o lingüístiques.
  • Flexibilitat i escalabilitat en l’ensenyament, amb la capacitat de generar contingut educatiu adaptat a diferents estils d’aprenentatge i nivells acadèmics.

Riscos:

  • Augment de les notícies enganyoses i la desinformació, ja que la tecnologia pot ser utilitzada per crear vídeos falsos, però versemblants.
  • Problemes de suplantació d’identitat: els avatars generats per IA poden ser utilitzats per imitar a persones reals que no han donat el seu permís, generant problemes ètics, de drets d’imatge i de privacitat.
  • Dependència tecnològica i possible pèrdua de la interacció humana en l’educació, així com qüestions sobre l’autenticitat de l’aprenentatge.

Tendència 2: Suport al professorat dins les fases d’anàlisi i disseny d’una assignatura

Moltes eines suportades per la IA generativa començaran a ser d’ús comú entre el professorat, essent utilitzades com a suport per a la preparació d’assignatures dins de les diferents fases del disseny instruccional. Algunes eines útils per a la generació d’idees o la selecció d’objectius curriculars són els xats conversacionals com ara ChatGPT i el xat de Bing, o eines com ara ChatPDF per a l’extracció d’idees clau dins de textos.

Possibilitats:

  • Preparació inicial en relació amb l’àmbit disciplinari (cerca d’informació, indexació de la guia docent d’una assignatura, adaptació curricular al perfil de l’estudiantat).
  • Extracció d’idees per al treball de les competències transversals de comunicació, metacognició, ús de les TIC, etc.
  • Selecció i millora de les metodologies docents amb l’ús de la IA.
  • Suggeriments sobre on es poden trobar recursos educatius en línia.
  • Ideació i disseny de les activitats i suport per a l’elaboració de criteris d’avaluació i instruments com rúbriques, llistes de comprovació i qüestionaris.
  • Planificació i establiment del calendari (actualització de taules anuals amb el calendari vigent).

Riscos:

  • Delegació desmesurada de funcions pròpies dels docents sobre la IA.
  • Perill de simplificació excessiva o limitació de les activitats d’avaluació.
  • Algunes informacions o recomanacions obtingudes podrien no ser acurades o contenir biaixos d’alimentació de l’algoritme.

Tendència 3: Innovació en educació: APIs d’IA en start-ups EdTech

Estan apareixent moltes start-ups EdTech (o podríem dir-ne AITech) que fan ús d’APIs (Interfícies de programació d’aplicacions) de les eines d’intel·ligència artificial per oferir serveis innovadors en l’educació. Aquestes empreses proporcionen eines que simplifiquen les tasques del professorat, com la creació automatitzada de continguts, avaluació d’estudiants i gestió de classes, entre altres. A més, s’estan desenvolupant noves aplicacions, similars als GPTs de ChatGPT, que permeten a qualsevol usuari crear eines educatives AITech personalitzades, augmentant així la democratització de l’educació assistida per IA. Es preveu que en un futur, aquesta aparició no controlada d’eines acabi estabilitzant-se i s’integrin en solucions educatives més generals, com els LMS.

Possibilitats:

  • Tindrem un ampli ventall de solucions i gran varietat d’oferta per a diferents necessitats educatives, des de la personalització de l’aprenentatge fins a la gestió eficient de les tasques docents.
  • Facilitarà la innovació en l’educació i l’aparició de mètodes d’ensenyament més interactius i adaptatius, utilitzant eines d’IA per millorar l’experiència d’aprenentatge.
  • Possibilita l’accés ampliat a eines educatives perquè la capacitat de crear eines AITech personalitzades obre la porta a una major inclusió i diversitat en l’educació i potencia la innovació educativa.

Riscos:

  • Amb una gran varietat d’eines disponibles, algunes de creadors anònims, la qualitat pot variar significativament, afectant l’eficàcia educativa.
  • Augmentaran els problemes de seguretat i privacitat. La gestió de dades sensibles dels estudiants i dades confidencials de la institució pot ser un desafiament, especialment treballant amb empreses emergents (o programadors individuals) que poden no tenir protocols de seguretat establerts.
  • Pot haver-hi un risc de dependència excessiva en la tecnologia per part del docent, minvant el valor de la interacció humana i el pensament crític en l’educació.

Tendència 4: Integració de la IA als estudis artístics

La IA generativa entrarà amb força en el camp dels estudis artístics, incloses tant la creació d’imatges com de vídeos amb eines com Midjourney, DALL·E o Runway, entre moltes altres. La IA pot generar obres d’art visuals complexes, assistint en el procés creatiu i oferint noves perspectives i eines als artistes. Això inclou tant la creació automatitzada com la modificació d’imatges i vídeos, així com l’exploració de nous formats i estils visuals.

Possibilitats:

  • És una eina poderosa per a la creació, ja que ofereix opcions ràpides i fàcils que poden ampliar les capacitats creatives dels artistes, permetent la generació d’obres innovadores.
  • Hi ha una ràpida implantació entre els professionals que treballen en aquests àmbits artístics. Estan explorant i integrant aquestes eines a la seva feina, per tant, amb l’adopció creixent i inevitable de la IA en el sector artístic, els estudiants que aprenguin a utilitzar aquestes eines tindran avantatges en el mercat laboral i en les seves futures carreres professionals.

Riscos:

  • L’ús de la IA en la creació artística planteja dubtes de propietat intel·lectual, és a dir, sobre qui té els drets d’autor de les obres generades – l’artista, el desenvolupador de la IA, o alguna altra entitat.
  • Hi haurà un debat sobre la redefinició del concepte d’art i el procés creatiu. L’ús de la IA en la creació artística pot desdibuixar la línia entre la creació humana i la generada per màquines, qüestionant la definició del que considerem art.
  • Existeix el risc que els artistes es tornin excessivament dependents de les eines d’IA, potencialment limitant la seva creativitat i habilitats artístiques personals.
  • Podrà haver-hi diferències de resultats importants entre aquells estudiants que dominin més el prompting o manera acurada de donar instruccions a la IA a l’hora de generar una obra.

Tendència 5: Aprenentatge adaptatiu basat en l’actuació de l’estudiant

L’aprenentatge adaptatiu suportat per IA generativa representa una fusió de tecnologies avançades i metodologies pedagògiques amb l’explotació de dades com a base que pretén optimitzar l’educació basant-se en les necessitats úniques i l’evolució de cada estudiant, permetent crear o adaptar materials i experiències d’aprenentatge de manera personalitzada. Alguns articles acadèmics en destaquen el seu potencial per a encoratjar l’autonomia dels estudiants i millorar els seus resultats (Joshi, 2023).

Possibilitats:

  • Proporcionar una experiència d’aprenentatge adaptada al rendiment, el temps i les preferències de l’estudiant, oferint materials i desafiaments específics.
  • Reforçar els punts febles de l’aprenentatge i ressaltar allò en què destaca l’estudiant.
  • Respondre en temps real a l’estudiant proporcionant una experiència interactiva.
  • Oferir al professorat un mapa complet de l’activitat d’aprenentatge i el rendiment de l’estudiant.

Riscos:

  • Possibles biaixos en les accions d’adaptació per part de l’algoritme.
  • Dependència tecnològica de l’estudiant a l’hora d’aprendre.
  • Perills pel que fa a la privadesa de les dades.
  • Increment de la bretxa tecnològica. Un accés no equitatiu a aquesta tecnologia pot crear desigualtats entre estudiants d’entorns socioeconòmics diferents.

Tendència 6: Creació de continguts educatius

Les noves tecnologies basades en IA generativa faciliten al professorat la creació de recursos d’aprenentatge de diferents maneres, estalviant esforços en la seva materialització. Algunes d’elles inclouen donar suport a l’hora d’estructurar, idear i crear infografies, la creació de presentacions en diapositives amb eines com ara SlidesAI o Tome, el suport en la creació de glossaris relacionats amb una assignatura o un tema i, també, l’ús d’eines que converteixen text en imatge o vídeo que hem mencionat dins l’article.

Possibilitats:

  • Abaratiment de costos.
  • Reducció de l’externalització d’encàrrecs i productes.
  • Estalvi de temps en la realització dels continguts.

Riscos:

  • Possibles errades de format i de contingut.
  • Baixa qualitat del disseny i del producte final.
  • Manca de personalització del producte en les versions gratuïtes o freemium d’algunes eines.

Reflexió final

És evident que ens trobem en un moment de transformació significativa en l’àmbit educatiu. La IA, amb les seves múltiples aplicacions està obrint noves possibilitats que fins fa poc semblaven impensables i el camp de la docència i l’aprenentatge s’ha vist empès a la ràpida absorció de les tecnologies emergents. Aquestes innovacions ofereixen eines poderoses per a l’ensenyament i l’aprenentatge, però també porten amb elles reptes substancials, especialment en termes de qualitat, ètica, propietat intel·lectual o dependència tecnològica.

Cal que els equips docents, l’estudiantat, i les empreses desenvolupadores de tecnologia treballin junts per assegurar que aquests avenços siguin utilitzats de manera responsable i beneficiosa, sempre amb la mirada posada en enriquir l’experiència educativa sense comprometre els valors humans i artístics fonamentals. En última instància, l’equilibri entre la tecnologia i la humanitat serà clau per aprofitar plenament el potencial de la IA en l’educació, garantint que serveixi com a complement i no com a substitut de l’aprenentatge humà i la creativitat. Per a tal fi, és cabdal l’alfabetització digital i en IA contínua dels docents, la seva supervisió constant dels resultats oferts per la IA generativa i la voluntat de reduir la bretxa digital als centres educatius.

*El panorama d’eines que funcionen amb intel·ligència artificial canvia de pressa, amb algunes que tenen èxit i després queden obsoletes. Els exemples proporcionats poden variar i gairebé totes tenen versió de franc o període de prova.

(Visited 366 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Desirée Rosa Gómez Cardosa
Especialista en innovació educativa a l'equip Anàlisi de l'Aprenentatge i de la Docència de l'eLearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva especialitat és la detecció i anàlisi de tendències educatives, innovació i tecnologia a l'Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l'eLinC. Té una llicenciatura i màster en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i un Postgrau de Direcció i Gestió de l'e-learning de la UOC.
Guillem Garcia Brustenga és expert en detecció i anàlisi de tendències a l'eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC. Enginyer de telecomunicacions sènior de la Universitat Politècnica de Catalunya (1997), té un màster a Multimèdia i dos postgraus en Administració d'Empreses i Direcció de Projectes. Ha participat en la gestió de diversos projectes tecnològics de la UOC a àrees d'innovació relacionades amb Internet com a facilitador de la innovació educativa de la universitat des de l'eLinC. Està interessat en models i estratègies d'innovació, transformació digital de les empreses, oportunitats emergents i el seu efecte a la tecnologia –i el creixement exponencial que provoca– a les persones, la societat, el mercat laboral i l'educació.