Robert Clarisó: “Com a docents, se’ns planteja el repte de mostrar a l’estudiantat com es fan servir les eines d’IA generativa d’una manera adequada”

L’impacte de la intel·ligència artificial (IA) en la pràctica docent és el tema al voltant del qual gira la II Jornada d’Innovació en Docència i Aprenentatge en Línia #UOC2TheFuture, una iniciativa organitzada per l’eLearning Innovation Center (eLinC) i impulsada pel Vicerectorat de Docència i Aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La jornada, que s’adreça a tot el professorat de la Universitat i que se celebrarà el dia 13 de novembre a Can Jaumandreu, té com a objectiu analitzar els escenaris disruptius que emergeixen i influeixen en l’àmbit educatiu, i que interpel·len a imaginar la UOC que volem ser demà.

Un dels convidats a la segona edició del #UOC2TheFuture és Robert Clarisó, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, investigador del grup SOM Research Lab de l’IN3 i referent docent en IA de la Universitat, que compartirà taula rodona amb Carles Sierra, director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC, i Sílvia Sivera, directora de l’eLinC. Hem aprofitat per parlar amb el professor Clarisó sobre el #UOC2TheFuture i sobre les oportunitats i els riscos que planteja la IA en l’ensenyament i l’aprenentatge.

La segona edició del #UOC2TheFuture se centrarà en la IA i el seu impacte en la innovació educativa. Creus que aquesta eina està obrint un nou horitzó per als docents?

La IA ja fa temps que està tenint impacte. A la mateixa UOC s’està utilitzant en diferents iniciatives, com ara en la detecció dels estudiants en risc de suspendre i en la possibilitat de prendre mesures correctives i enviar missatges de suport per evitar l’abandonament. Aquestes eines permeten plantejar un cert tipus de metodologies docents que no t’havies plantejat mai. Abans potser no feies un vídeo sobre un tema perquè era molt complex de fer; ara només necessites la idea, redactar-la i utilitzar l’eina d’IA que genera el vídeo, un recurs que pot ser molt atractiu i enriquidor per a l’estudiantat. Des del punt de vista docent, també és molt interessant el diàleg que generen aquestes eines, tot i que a vegades poden retornar idees molt òbvies o evidents per a l’expert. Per altra banda, se’ns planteja el repte de mostrar a l’estudiantat com es fan servir les eines d’IA generativa d’una manera adequada. Per tant, com a docents hem d’identificar clarament quines són les millors maneres d’utilitzar-les, quines són les seves limitacions, i transmetre aquest coneixement a l’estudiantat.

Això només es pot aconseguir si les eines d’IA generativa formen part del procés d’ensenyament?

És possible que certes activitats es plantegin per ser resoltes directament amb eines d’IA generativa. Tot això obre un ventall de noves possibilitats. Evidentment, n’hi ha el costat fosc, diguem-ho així. Aquestes eines es poden fer servir d’una manera adequada, però també inadequada. Un estudiant pot intentar resoldre una activitat amb el seu coneixement, o delegant-ho totalment en una IA i lliurant aquesta resposta com si fos un treball propi. Això, als docents, ens posa al davant la necessitat de repensar el tipus d’activitats que estem plantejant. De la mateixa manera que la Viquipèdia ens va obligar a replantejar els exercicis de cerca d’informació per d’altres de més elaborats, les IA generatives també ens faran repensar les nostres activitats, tenint en compte que aquestes eines existeixen i estan a l’abast de tothom.

A més d’ensenyar a l’estudiantat com funcionen les eines d’IA generativa, també cal transmetre com fer-ne un ús adequat.

A vegades, els estudiants no tenen consciència d’estar fent res malament perquè, al cap i a la fi, pensen que la IA fa el que li han dit. Li donen la informació i les instruccions i, en certa manera, el resultat és producte del seu treball. Falta pedagogia en aquest sentit, d’explicar a l’estudiant que en certes activitats és lícit utilitzar la IA, però que en altres no ho és. Per exemple, si curses una assignatura en què aprens competència comunicativa escrita, no és un comportament adequat que li passis el text al ChatGPT perquè el corregeixi. És molt diferent si estàs fent el treball de final de grau i vols que aquesta eina t’ajudi a millorar-ne el redactat d’algunes parts. Aquí hi ha la diferència: el context. S’ha d’explicar i s’ha de deixar molt clar als estudiants quines són les regles del joc.

Quins són, a parer teu, els punts positius d’aquestes noves eines per a l’estudiantat?

No són necessaris grans coneixements tècnics. Senzillament, accedint a una pàgina web es poden fer servir eines d’IA generativa per crear textos, imatges o vídeos. La IA està revolucionant des del tipus d’activitats que es poden fer fins als resultats que poden aconseguir els estudiants. Per exemple, ara poden fer servir una IA generativa per obtenir una pluja d’idees, refinar un concepte o crear imatges que siguin adequades per al treball que desenvolupen. Això els permet aprendre o tenir determinades formes d’aprendre que abans no eren factibles.

I quins creus que són els punts febles de la IA?

Aquestes eines encara tenen moltes limitacions. Hi ha certes peces d’informació que es poden inventar —és el que es coneix com a al·lucinacions—, i aleshores és molt important que els estudiants aprenguin a fer-ne un ús crític, com dèiem abans. Els docents insistim molt a transmetre a l’estudiantat que les eines d’IA generativa s’han d’utilitzar en contextos en els quals ja es té un cert coneixement, perquè, si no, és molt difícil revisar si la sortida que ha generat la IA té sentit o no. I, a vegades, el text generat per la IA és molt convincent i et pot enganyar. Per això, cal ser molt conscient que no es pot usar la sortida d’una IA sense haver-la revisat.

Un altre debat obert són les competències o habilitats professionals que pot assumir la IA. Com es pot abordar això des de la Universitat?

A banda dels reptes docents, la IA també planteja reptes des del punt de vista de cada disciplina. Les eines d’IA generativa suposen un salt de qualitat, perquè hi ha certes tasques que poden fer de manera prou bona per fer obsolet l’humà, diguem-ho així. Potser són tasques residuals, però sobre les quals cal repensar les competències que ha d’adquirir un estudiant. Això va molt més enllà d’un redisseny de les assignatures: és un redisseny dels plans d’estudis que traspassa l’àmbit de la Universitat… És un canvi social. Potser ens hem de centrar en aquelles tasques on realment aportem valor afegit com a professionals.

Vols dir deixar les tasques més senzilles o mecàniques per a les eines d’IA i treballar més a fons altres competències i habilitats?

No és una cosa que es pugui fer d’avui per demà. S’ha d’anar observant el progrés d’aquestes tecnologies i, també, com es fan servir a un nivell professional. Jo soc informàtic, i ara mateix hi ha eines de suport als professionals de la programació que tothom coincideix a dir que milloren la productivitat. No substitueixen la seva figura, perquè sempre s’ha de revisar que el que l’eina suggereix té sentit i és correcte, però fan que ens replantegem de quina manera hem d’ensenyar a desenvolupar programari. Si en l’àmbit professional sabem que utilitzaran aquests assistents, pot ser en alguna assignatura al llarg de la carrera se’ls hauria de posar en contacte amb ells per tal que aprenguin a fer-los servir de manera adequada.                 

També és important que, des de la docència, es fomenti el pensament crític envers l’ús de les eines d’IA generativa.

Personalment, és un dels reptes més importants de la IA. Per exemple, crec que la redacció de textos ajuda molt en el procés de reflexió i d’estructuració dels pensaments, i, per tant, crec que és un valor que no hauríem de fer desaparèixer de la nostra educació ni de la nostra activitat diària. La IA és com una crossa: l’hem d’utilitzar en el moment en què realment la necessitem. Si podem caminar sense crossa, fem-ho, i només utilitzem-la allà on calgui. Com a societat hem d’intentar no tornar-nos ximples pel fet de tenir una intel·ligència artificial que fa part del raonament. És essencial que continuem posant-hi intel·ligència natural.

Per arribar a aquest punt, és bàsica la formació en IA també per part dels docents. La UOC ha posat en marxa el curs Primers passos amb la IA i la seva aplicació en l’educació, en el qual has col·laborat preparant continguts.

Jo dono una visió de conjunt del que són aquestes eines, com funcionen i de quina manera poden aplicar-les l’estudiantat i els docents. De fet, crec que pot ser molt útil per a tot el professorat, perquè ara mateix interessa que tots partim d’un mateix nivell, que tinguem una base comuna de coneixement a partir de la qual puguem anar construint. Evidentment, la IA avança molt ràpidament, però és necessari partir d’aquesta base comuna per, després, poder fer propostes concretes per a les nostres assignatures.