El museu a casa (46) – Muntadas: Between the frames 

27 d'octubre de 2023

És una instal·lació i projecte videogràfic (amb una durada de 4 h 20 min) realitzat entre 1983-1993 on es reuneixen les veus de 156 agents culturals, una reflexió crítica entorn del món de l’art. L’obra es concep en forma de panòptic, amb 7 cel·les. El panòptic, com diu el mateix Mujntadas,  és un model de sistema penitenciari en el qual el vigilant és al centre i les cel·les i els presos al voltant. Substituir el guardià pel públic dona als espectadors el paper de vigilants del sistema. És una manera simbòlica de demanar al públic d’estar alerta, de tenir els ulls ben oberts.

Vídeo: durada 2’01”

L’origen de l’obra és l’exposició Comments del Long Beach Museum of Art (1983), en la qual va participar l’artista i on les interpretacions que els guies feien de la seva obra La televisión (1983) el va fer reflexionar sobre el que passa entre l’art, l’artista i el públic i el van estimular a posar en marxa el projecte.

Es va fer al llarg de deu anys i aborda les preocupacions centrals del treball de Muntadas durant els vuitanta: les relacions entre l’art i la societat; interpretació i valors de l’art; la relació de l’art amb la cultura popular i els mitjans de comunicació i l’arquitectura com a fenòmens contemporanis.

Segons l’autor, i com es recull en la informació del MACBA, Between the Frames: The Forum (Barcelona) 1983-1993 presenta una visió del sistema de l’art dels anys vuitanta. Però l’obra s’allarga fins al començament del 2000.

L’obra inclou set capítols de diversa durada, que conformen un total de 260 minuts de projecció, editats per Muntadas a partir de 200 hores d’entrevistes que va fer a marxants, galeristes, col·leccionistes, gestors de museus, guies, crítics i especialistes de diversos mitjans de comunicació.

Tots comencen amb aquest text: “L’art forma part del nostre temps, de la nostra cultura i de la nostra societat, comparteix i és afectat per regles, estructures i tics, així com altres sistemes econòmics, socials i polítics”.

L’últim capítol és un “epíleg” en què Muntadas recull les opinions de diversos artistes sobre el sistema de l’art. Els entrevistats, professionals que representen els diferents tipus d’intermediaris que se situen entre l’obra d’art i el públic, fan explícits els seus valors, funcions, responsabilitats i punts de vista.

Muntadas presenta les entrevistes en un dispositiu expositiu radial: una estructura modular circular amb un espai central (un espai físic de discussió, d’aquí el Forum del títol) al qual s’aboquen set espais cel·lulars amb un monitor cadascun on es projecten els diversos capítols de forma simultània.

A cada espai (il·luminat amb un color diferent) correspon una tipologia de professionals del món de l’art. Cada apartat funciona de manera independent i, alhora, com a part integrant de la sèrie que conflueix en l’espai central, lloc de trobada i de contrast d’opinions on l’espectador pot deambular i ordenar o interpretar el que escolta i el que veu.

Els vídeos que es projecten en els diversos espais de la instal·lació, Between the Frames: The Forum (Barcelona) 1983-1993 defugen el format visual clàssic de l’entrevista. En lloc de la persona entrevistada (que només apareix al començament), les respostes enregistrades s’acompanyen d’imatges que simbolitzen la funció dels entrevistats en el sistema de l’art: un dia a la Borsa de Tòquio representa els col·leccionistes; l’anar i venir de les onades, els crítics; i el tren, els marxants i les galeries. Muntadas ha associat cada grup de professionals a un tema visual, però les imatges són múltiples perspectives de càmera. Amb aquest recurs indica que no és tan important qui parla ni la seva autoritat, sinó els valors i opinions que es posen en joc.

Joan Campàs i Montaner

(Visited 11 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari