El museu a casa (44) – Miró: Constel·lacions

Forma part d’una sèrie de 23 pintures sobre paper de petites dimensions, iniciada per Joan Miró el 1939 a Varengeville-sur-Mer i finalitzada el 1941 entre Mallorca i Mont-Roig del Camp.

Vídeo: durada 3’20”

L’agost del 1939, un mes abans d’esclatar la Segona Guerra Mundial, Miró, amb la seva família, deixa París i s’instal·la a Varengeville-sur-Mer, un petit poble de Normandia. Davant la difícil realitat del moment, sent un fort desig d’evasió que es reflecteix en una de les sèries més singulars, harmòniques i poètiques de la seva producció, la coneguda posteriorment com a Constel·lacions (en pintava una  aproximadament cada 10 o 14 dies).

Explica que en acabar l’obra, sempre netejava amb molta cura els pinzells per tenir-los a punt per a l’endemà. I els va netejar amb un paper, i l’endemà va veure que aquell paper, una vegada netejats els pinzells, havia adquirit una pàtina que li va servir una mica com a teló de fons per una nova Constel·lació.

Mostra una morfologia de signes caracteritzada per la presència d’astres, ocells i dones que configuren el llenguatge mironià de l’etapa de maduresa. Els fons de les obres estan pintats amb tons suaus, i la gran majoria d’obres estan plenes d’interseccions lineals de color negre, amb petits detalls pintats en els colors primaris que feia servir Miró (vermell, blau, groc…). Les obres recorden a mapes astrals, a representacions d’espais còsmics.

Els títols de les obres de la sèrie són, cada un, com una petita poesia. Segons Miró, aquestes obres tenien el seu origen visual a la música i els reflexos sobre l’aigua.

Forma part d’un cèlebre grup de vint-i-quatre dibuixos, coneguts col·lectivament com la sèrie de les Constel·lacions, que Miró va realitzar durant un període de crisi personal desencadenat per la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. Atrapat a França del 1936 al 1940, l’artista es va embarcar en aquestes obres sobre paper obsessivament meticuloses en un intent d’entrar en comunió amb la natura i escapar de les tragèdies dels esdeveniments actuals. Tot i els seus modestos formats, representaven les obres més importants de la seva carrera fins aquell moment.

Les onze primeres obres de la sèrie van ser executades a Normandia entre desembre de 1939 i maig de 1940. Encara que els motius corresponen al repertori clàssic de Miró, a les primeres obres els fons estan més saturats, els motius són més grans i les composicions més soltes que a les següents. A les tretze obres posteriors, realitzades a Palma de Mallorca el 1940-41, de les quals El bell ocell revelant el desconegut a una parella d’amants n’és un exemple, els fons són gairebé opalescents i els motius familiars són més petits i estan estretament entreteixits en una xarxa lineal continua. En la seva poesia elusiva i alhora rigorosa, aquesta obra no només encarna la personalitat artística de Miró, sinó que també reflecteix les petjades lluminoses de les constel·lacions en un cel nocturn clar.

–

Joan Campàs i Montaner