El museu a casa (23) – Greco: El entierro del conde Orgaz
14 d'abril de 2023Encarregada pel capellà de Santo Tomé, Andrés Núñez, aquesta obra d’El Greco es basa en una llegenda del segle XIV, segons la qual sant Esteve i sant Agustí baixaren del cel per traslladar el cos de Gonzalo Ruiz de Toledo, el senyor de la vila d’Orgaz (província de Toledo), a la tomba feta per ell en una capella de l’esmentada parròquia.
En el contracte s’especifica la descripció dels elements que l’artista havia de representar:
En la part més a baix… s’ha de pintar una processó de com el capellà i els altres clergues que estaven fent els oficis per enterrar el senyor Gonzalo de Ruiz de Toledo, Senyor de la vila d’Orgaz, i van baixar sant Agustí i sant Esteve a enterrar el cos d’aquest cavaller, l’un tenint-li el cap i l’altre els peus posant-lo a la sepultura i fingint al voltant molta gent que estava mirant i sobre tot això s’ha de fer un cel obert de glòria…
I s’hi diu, a més a més, que la pintura ha d’estar acabada per Nadal del mateix any. Per l’obra es van pagar 1200 ducats.
S’hi descriu la visió aristocratitzant de la doctrina catòlica sobre la vida i la mort i està dividida en dues parts, la terrenal (amb el cos mort del noble, sant Agustí i sant Esteve, el capellà que va encarregar l’obra llegint, un frare franciscà i un d’agustí, i un seguit de cavallers entre els quals Diego de Covarrubias, Antonio Covarrubias, el mateix El Greco i els seu fill Jorge Manuel)
i la celestial (amb Crist entronitzat, la marededéu, sant Pere, sant Joan Baptista, sant Jaume i sant Tomàs, Felip II i el cardenal Tavera, Maria Magdalena i sant Sebastià, i a l’esquerra Moisès. David i Noè)
i com a lligam d’unió entre el cel i la terra hi trobem les flames, la creu i l’ànima del difunt.
És una obra que reuneix les característiques del manierisme: tendència a l’horror vacui, figures deformades i retorçades que s’estiren com si fossin elàstiques, centre de simetria a un lateral, l’espai ja no és una prolongació de l’espai de l’espectador, figures de proporcions impossibles, posicions dinàmiques o artificioses i en escorç i colors de gamma freda.
–
Joan Campàs i Montaner