El museu a casa (23) – Greco: El entierro del conde Orgaz

Encarregada pel capellà de Santo Tomé, Andrés Núñez, aquesta obra d’El Greco es basa en una llegenda del segle XIV, segons la qual sant Esteve i sant Agustí baixaren del cel per traslladar el cos de Gonzalo Ruiz de Toledo, el senyor de la vila d’Orgaz (província de Toledo), a la tomba feta per ell en una capella de l’esmentada parròquia.

En el contracte s’especifica la descripció dels elements que l’artista havia de representar:

En la part més a baix… s’ha de pintar una processó de com el capellà i els altres clergues que estaven fent els oficis per enterrar el senyor Gonzalo de Ruiz de Toledo, Senyor de la vila d’Orgaz, i van baixar sant Agustí i sant Esteve a enterrar el cos d’aquest cavaller, l’un tenint-li el cap i l’altre els peus posant-lo a la sepultura i fingint al voltant molta gent que estava mirant i sobre tot això s’ha de fer un cel obert de glòria…

I s’hi diu, a més a més, que la pintura ha d’estar acabada per Nadal del mateix any. Per l’obra es van pagar 1200 ducats.

S’hi descriu la visió aristocratitzant de la doctrina catòlica sobre la vida i la mort i està dividida en dues parts, la terrenal (amb el cos mort del noble, sant Agustí i sant Esteve, el capellà que va encarregar l’obra llegint, un frare franciscà i un d’agustí, i un seguit de cavallers entre els quals Diego de Covarrubias, Antonio Covarrubias, el mateix El Greco i els seu fill Jorge Manuel)

i la celestial (amb Crist entronitzat, la marededéu, sant Pere, sant Joan Baptista, sant Jaume i sant Tomàs, Felip II i el cardenal Tavera, Maria Magdalena i sant Sebastià, i a l’esquerra Moisès. David i Noè)

i com a lligam d’unió entre el cel i la terra hi trobem les flames, la creu i l’ànima del difunt.

És una obra que reuneix les característiques del manierisme: tendència a l’horror vacui, figures deformades i retorçades que s’estiren com si fossin elàstiques, centre de simetria a un lateral, l’espai ja no és una prolongació de l’espai de l’espectador, figures de proporcions impossibles, posicions dinàmiques o artificioses i en escorç i colors de gamma freda.

–

Joan Campàs i Montaner