Cicle Botticelli (5/10): Les temptacions de Crist

Les Temptacions de Crist és un fresc de Sandro Botticelli, datat entre els anys 1481 i 1482 i situat a la Capella Sixtina del Vaticà.

El 27 d’octubre de 1480 Sandro Botticelli, juntament amb altres pintors florentins, va marxar cap a Roma, on havia estat cridat com a part del projecte de reconciliació entre Lorenzo de Mèdici  i el papa Sixt IV (Francesco della Rovere). Els florentins van començar les obres de la Capella Sixtina a la primavera de 1481, amb Perugino , que ja hi era.

Sandro Botticelli, ajudat per nombrosos ajudants, va pintar tres escenes. El 17 de febrer de 1482, es renova el seu contracte per tal de produir les altres escenes per completar la decoració de la capella. Tanmateix, el 20 de febrer, el seu pare mor: torna a Florència i ja no torna a Roma.

Aquest fresc començat per Botticelli el juliol de 1481 va ser originalment la tercera escena del cicle de Crist. Després de la desaparició del Naixement de Perugino sota el Judici Final de Miquel Àngel, ara ocupa el segon lloc després del Baptisme de Crist.

El tema de la decoració és un paral·lelisme entre episodis de la Vida de Moisès i els de Crist, com a signe de la continuïtat entre l’ Antic i el Nou Testament. Una continuïtat també entre la llei divina de les Taules i el missatge de Jesús, que, al seu torn, va escollir Pere, el primer bisbe de Roma, com a successor seu: això conduiria finalment a una legitimació dels papes de Roma, successors d’aquest últim.

Aquesta escena representa les tres temptacions a les quals Crist va ser sotmès pel Diable segons l’ Evangeli de Mateu.

El fresc és simètric al que es troba a la paret oposada de la Capella Sixtina, també de Sandro Botticelli, que va pintar els Episodis de la vida de Moisès. El fris té la inscripció: TEMPTATIO IESU CHRISTI LATORIS EVANGELICAE LEGIS.

Seguint els principis iconogràfics de la representació medieval, es representen situacions successives en un mateix espai pictòric amb la repetició dels mateixos personatges, en aquest cas Crist i el Dimoni.

A la part alta, al fons, Jesucrist es troba amb el dimoni, sota l’aparença d’un eremita o un pelegrí, qui l’invita a transformar les pedres en pa i així menjar després de quaranta dies de dejuni.

Al centre, damunt d’un edifici, Satanàs tempta Jesús dient-li: «Si ets Fill de Déu, llença’t avall». El dimoni és al capdamunt del frontó d’un temple i desafia Jesús a llançar-se al buit i ser salvat pels àngels. El temple està inspirat en l’hospital del Sant Esperit, construcció de Sixte IV propera al Vaticà.

A la dreta, torna a temptar-lo oferint-li tota la magnificència del món. Crist el rebutja i fa caure el dimoni, nu, des d’una roca. La roba d’eremita es desprèn i apareix el dimoni, amb urpes, cua i orelles d’animal. Darrere la figura de Crist hi ha uns àngels davant d’una taula, preparant l’Eucaristia.

En primer pla, al voltant d’un altar amb una llar de foc tancada, s’hi aplega una multitud mixta; s’hi barregen figures al·legòriques, com les de notables recognoscibles per la seva roba.

Al centre té lloc un ritu sacrificial, que es pot interpretar com el que ofereix el leprós després de ser curat per Crist i en què el sacerdot simbolitza Moisès, que dicta la llei, i el jove s’identifica amb Crist, que serà ell mateix sacrificat per la salvació de tota la humanitat.

Els pintors de la Capella Sixtina van adoptar convencions comunes per tal de produir una obra homogènia: ús d’una escala dimensional comuna, estructura rítmica i representació comuna del paisatge. També van utilitzar una paleta comuna i acabats daurats.

Al marge dels retrats i la riquesa de les innovacions iconogràfiques, el conjunt és fragmentari, potser a causa de la desorientació del pintor en operar en dimensions i temes no convencionals i en un entorn que li era aliè.

I aquest és l’índex del guió que s’ha seguit:

Botticelli a la Capella Sixtina,   00:13

Descripció,   01:32

– primera temptació,   01:50

– segona temptació,   03:27

– tercera temptació,   04:10

El temple de Jerusalem,   05:28

Els personatges,   06:09

– el sacerdot,   06:10

– el jove ex leprós,   06:31

– el grup de la dreta,   07:31

– Caterina Sforza,   08:18

– el grup de l’esquerra,   08:44

– Semiramide Appiani,   09:18

– Llorenç el Magnífic,   09:38

Bibliografia,   10:29

–

Joan Campàs i Montaner