Cicle Botticelli (3/10): El retorn de Judit a Betúlia

¿Es tracta de la representació d’una història que celebra el fet que Déu protegeix el seu poble en els moments més difícils, o simbolitza la mort de la tirania a càrrec dels oprimits i, més concretament, per a proclamar la independència de Florència, o més aviat simbolitza la victòria d’una dona en un món dominat per homes? ¿Què porta a la mà, una branca d’olivera, símbol de pau, o una branca d’alquena, símbol del triomf de les dones?

El llibre de Judit, inclòs a la Bíblia dels Setanta (LXX), i a l’Antic Testament catòlic i ortodox, però no en les versions protestants i els textos del judaisme,  narra l’amenaça d’un poderós exèrcit assiri contra la petita ciutat d’Israel, Betúlia, que és assetjada. Aleshores Judit (és a dir, la ‘Jueva’), una viuda piadosa i valenta, passa al campament d’Holofernes, es guanya el general amb la seva esplèndida bellesa i li talla el coll mentre ell es troba sota els efectes del vi. Així Judit allibera el seu poble i Israel derrota completament l’exèrcit invasor.

El quadre històric i el marc geogràfic del llibre són imaginaris. Amb noms i fets quasi tots ficticis, situats vagament en el segle VI ane, però amb abundants al·lusions als textos bíblics, es parla de la situació del poble jueu en el segle II ane. 

En el quadre de Botticelli, Judit es mostra vestida amb vestits rics, o, com descriu el text sagrat, “amb les seves vestidures d’alegria”, valentament adornada amb braçalets, cadenes i ornaments, tornant del campament dels assiris a través de les muntanyes a Betúlia, empoderada per la gran alliberació que ha fet per a Israel.  

La seva mà dreta sosté l’espasa amb què ha tallat el coll d’Holofernes; a la seva esquerra porta una branca d’olivera, senyal de pau, o d’alquena, símbol del triomf d’una dona, mentre camina lleugera i ràpida, seguida de la seva fidel serventa Abra, que porta l’ampolla de vi i el gerro d’oli en una mà, i el cap d’Holofernes al cap. 

A la vall, vora un ample riu, veiem les muralles i les portes de la ciutat i els grups de genets armats que surten a la seva trobada. 

La figura de Judith té una gran semblança a la Fortalesa. Té el mateix coll llarg, galtes altes i un tipus de tret peculiar. Els seus ulls tenen la mateixa mirada melancòlica; el seu rostre té la mateixa expressió de tristesa suau i forma un contrast sorprenent amb l’aire ansiós i decidit de la seva criada, la mirada de la qual es fixa en silenciosa devoció en la mestressa per la qual s’ha atrevit a enfrontar-se al perill i la mort.

¿Podria aquest quadre haver estat encarregat per Lucrecia Tornabuoni per tal det parlar, des dels ulls d’una dona poderosa de la família dels Mèdici, de la violència dels homes i de la guerra?

S’intenta respondre aquesta qüestió a través del següent guió:

El llibre de Judit,   00:13

Produccions artístiques sobre Judit,   04:23

Símbols atribuïts a Judit,  06:22

Fitxa tècnica,   07:47

Descripció,   08:56

Anàlisis i interpretació,   11:05

– victòria sobre la tirania,   11:14

– personificació de virtuts cíviques,   11:35

• Judit amb Holofernes de Donatello,   11:51

– el neoplatonisme de Botticelli,   13:45

– com legitimar l’acció de Judit?,  19:15

– la hipòtesi de l’encàrrec de Lucrezia Tornabuoni,   21:37

• la branca d’alquena,   23:58

Bibliografia,   28:34

–

Joan Campàs i Montaner