Del Pantocràtor a ChatGPT. La transmissió del coneixement a l’era digital (part II)

El capítol 5 de Días singulares en universidades singulares, el pòdcast de la UOC sobre innovació educativa, continua al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). En aquesta segona part de la visita, la conversa es trasllada a les sales dedicades al gòtic, un moment artístic que coincideix amb la gran eclosió de les universitats. Com han canviat els continguts educatius des de llavors? De quina manera es transmet el coneixement actualment? Quina és la missió de l’educació per competències?

Al capítol “Del Pantocràtor a ChatGPT. La transmissió del coneixement a l’era digital” (part II), continuem sentint l’especialista en innovació educativa de l’eLinC de la UOC Desirée Gómez Cardosa, com a conductora del pòdcast. L’acompanyen Carles Sigalés Conde, vicerector de Docència i Aprenentatge de la UOC, i Manel Jiménez Morales, vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que exposen les seves visions sobre el profund canvi que viuen la universitat i la societat, una transformació que planteja múltiples reptes que només podrem afrontar mitjançant el coneixement.

Formem part d’una societat multiplataforma: és el nostre hàbitat natural fora de les aules

Nous continguts en nous formats

Actualment, els continguts educatius adopten formes diverses i es vehiculen a través de molts formats. Fins i tot “hi ha professors que fan servir Twitter com a eina per a l’educació”, comenta Desirée Gómez. Com s’incorporen els múltiples formats, canals i recursos a l’hora de vehicular el contingut educatiu?

Per a Manel Jiménez Morales, és evident que “formem part d’una societat multiplataforma: ens relacionem amb diferents plataformes; és el nostre hàbitat natural fora de les aules”. Precisament per això, Jiménez Morales considera que “els estudiants i els professors també ens hem de relacionar d’aquesta manera”. De fet, a les aules “ja es fa servir aquesta versatilitat de formats de manera innata”, afirma.

L’estudiant universitari voldrà tenir un paper més decisori en el disseny del seu currículum

Sigalés opina que, gràcies a “tota aquesta capacitat dels estudiants (no només per accedir al coneixement a través de múltiples dispositius i formats, sinó també per crear coneixement i xarxes de col·laboració)”, els pròxims anys, “l’estudiant universitari voldrà un paper més decisori, no solament en aspectes col·laterals, sinó també en el disseny del seu currículum: en el que vol aprendre i en el que no”.

Les competències i el currículum de l’estudiant

Davant d’un gran fresc de finals del segle xiii que evoca la conquesta de Mallorca per Jaume I, l’any 1229, els visitants reflexionen sobre el pas del cicle mural religiós a l’històric i, per analogia, es plantegen com es pot plasmar un historial de l’educació per competències dels estudiants. El nou disseny per competències dels plans d’estudis, exigit per l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, es reflecteix en el projecte GRAF de la UOC i en el Passaport UPF de la Universitat Pompeu Fabra.

“El Passaport UPF és una espècie de portafolis que no només ha d’ajudar l’estudiant a incorporar-se al mercat laboral de manera més efectiva”, explica Manel Jiménez Morales, “sinó que també intenta oferir-li una reflexió“. D’aquesta manera, “la qüestió de l’avaluació o de la nota que reben els estudiants en les assignatures no és tan important com el fil conductor que ells mateixos tracen al llarg de la seva experiència, del seu trajecte d’aprenentatge a la universitat”, assegura el vicerector de la UPF.

A la UOC, el projecte GRAF “és un sistema d’avaluació, acreditació i representació de les competències que l’estudiant va adquirint al llarg del seu procés d’aprenentatge en un determinat programa”, explica Carles Sigalés. Mitjançant un sistema de rúbriques, “consisteix a identificar quin és el desenvolupament competencial de l’estudiant, que és aquesta suma, aquesta mescla de coneixements i maneres d’aplicar-los a àmbits concrets per resoldre problemes concrets”.

Per als dos vicerectors, és evident que l’avaluació per competències té a veure amb els ODS i amb la responsabilitat dels estudiants universitaris amb la societat en què viuen. Segons Jiménez Morales, el Passaport UPF inclou “competències de pensament global: tot el que té a veure amb l’impacte local i més universal, els valors que representen els interessos de la universitat, com ara el benestar planetari”. A la UOC, una de les competències comunes a totes les disciplines “engloba la idea d’aquesta consciència crítica i aquest compromís amb la igualtat i amb els reptes planetaris, que fan que puguem proporcionar als estudiants no solament una bona formació disciplinària, sinó també una visió contemporània i avançada del que ha de ser un ciutadà que ha de fer front al món dels nostres dies“, assenyala Sigalés.

Les universitats són escoles de pensament, són maneres de fer

Influencers educatius, i els professors?

A partir del segle xx té lloc el fenomen del pas del professor anònim als grans noms de professors i pedagogs que innoven, creen pedagogies, fan difusió en TED Talks i conferències, tenen webs propis i publiquen llibres d’èxit. Quin pes tenen aquests influenciadors de l’educació universitària?

Per al vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació de la UPF, els influenciadors o altres “persones que exposen la seva recerca i que la volen transferir a qui sigui, a qui hi pugui accedir”, ofereixen als estudiants la possibilitat d’“acostar-se a un altre sistema d’ensenyament, una altra metodologia, una altra manera de comunicar i una altra aproximació a determinats continguts”. Perquè “les universitats són escoles de pensament, són maneres de fer”, afirma.

Per la seva banda, el vicerector de Docència i Aprenentatge de la UOC considera que, tot i que actualment és molt senzill trobar conferències a YouTube i cursos gratuïts en múltiples formats, “com més domines un àmbit, més fàcil és que puguis continuar aprenent autònomament en aquest camp”, però “quan el domines poc, és molt arriscat intentar aprendre tot sol”. “Per tant, la funció del professorat continuarà essent necessària”, afirma Sigalés. “Crec que la possibilitat de recórrer a persones expertes que estan exposades, que es poden veure, és un guany per a l’alumnat”, assegura. No obstant això, també considera rellevant estudiar com es comuniquen els influenciadors: “hi ha formes que s’han d’analitzar, perquè probablement la comunicació actual, en tots els nivells, és diferent de la comunicació de fa unes quantes dècades”.

Som davant una nova generació d’eines digitals que ens qüestionaran absolutament tot el que fem

La irrupció de la intel·ligència artificial (IA)

Avui “la preocupació principal és que els estudiants podran copiar, podran falsificar treballs”, comenta Carles Sigalés, en referència a la pregunta principal que plantegen els mitjans de comunicació respecte al bot conversacional d’intel·ligència artificial conegut com a ChatGPT. No obstant això, per al vicerector de la UOC, es tracta d’una preocupació només “per a les pròximes setmanes o els pròxims mesos”. En canvi, “el que em preocupa i em fascina més és tot el que això pot comportar per a tot el procés de coneixement”, assegura. I és que, segons l’expert en integració de les TIC en l’educació, “som davant una nova generació d’eines digitals que ens qüestionaran absolutament tot el que fem”.

Hi coincideix Jiménez Morales, segons el qual, “si una màquina pot suplantar un estudiant, segurament és que el que demanem que faci l’estudiant no és rellevant en aquest moment, en aquest context”. La irrupció de la IA en el camp educatiu ens obliga a “modificar una sèrie de qüestions”, afirma. La primera seria “la manera d’aprendre, les metodologies”. Amb tot, per al vicerector de la UPF, més enllà d’això, ens hem de preguntar “què hem d’aprendre, i la pregunta següent seria per a què, no amb una finalitat utilitarista, sinó per pensar què pot ajudar l’estudiant a ser un ciutadà del futur“.

La velocitat de desenvolupament de la tecnologia no és d’escala humana; nosaltres triguem molt més a adaptar-nos i a adaptar les institucions i els procediments

Per a Carles Sigalés, “hi ha una mena d’eines que són clarament auxiliars, però n’hi ha d’altres que ens qüestionen“. Perquè, si bé “algunes d’aquestes eines, d’aquestes tecnologies i dels seus algorismes ens poden ajudar i ens poden facilitar l’accés a una mena de coneixement pràctic“, per a Sigalés, hi ha altres eines digitals que “ens posen a prova”.

Segons el vicerector de la UOC, és important adonar-se que “la velocitat de desenvolupament de la tecnologia no és d’escala humana; nosaltres triguem molt més a adaptar-nos i a adaptar les institucions i els procediments”. “Aquí hi ha un xoc que serà molt complicat de resoldre, però que, alhora, és absolutament reptador“, afirma. “Som davant un canvi molt profund que impactarà en totes les esferes de l’activitat humana“, conclou Sigalés.

Días singulares en universidades singulares, el pòdcast de l’eLinC de la UOC

L’eLearning Innovation Center, centre d’innovació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), radar i far de les tendències i la singularitat educativa amb especial focus d’interès en la innovació, analitza al pòdcast Días singulares en universidades singulares els aspectes més rellevants de l’educació superior actual amb experts d’altres institucions referents d’arreu del món. En cada trobada “singular”, en algun lloc o moment “singular”, té lloc una conversa entre especialistes de la UOC i d’altres universitats sobre el món de l’educació, del seu present i el seu futur, i es comparteixen experiències innovadores per transformar l’educació, que s’aprofiten per conduir la conversa i les reflexions.

* Pòdcast disponible a les principals plataformes: iVoox, Spotify, iTunes, Google Podcasts i Amazon Music.