«Les màquines poden veure o percebre coses que els humans no podem distingir i cada vegada tenen més capacitat d’entendre-les i interpretar-les»
13 juny, 2018Una de les motivacions principals de la recerca en computació afectiva és la idea de simular empatia en una màquina. En el II What if…? Beer, organitzat per l’eLearn Center de la UOC, es va parlar amb l’experta Àgata Lapedriza sobre les investigacions que es porten a terme als centres de recerca en aquest àmbit
Hi ha persones molt perceptives que són capaces d’analitzar les expressions facials o el llenguatge corporal fins al punt de reconèixer emocions o intencions que la majoria de gent no sap veure. Què passaria si les màquines fossin capaces de fer això i molt més? Què passarà el dia que les màquines puguin percebre i interpretar correctament informació de microexpressions, canvis molt subtils en el color de la pell, el ritme cardíac, la respiració o canvis en el camp electromagnètic que envolta una persona, i fer servir tota aquesta informació per a desxifrar el que sentim i pensem, i predir el que farem en cada moment i tot?
Tot això i les investigacions que ara es porten a terme als centres de recerca d’arreu del món es va debatre en el II What if…? Beer, que va tenir lloc el 5 de juny, organitzat per l’eLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb l’experta Àgata Lapedriza, professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i doctora en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona (2009), i des del setembre del 2017 investigadora visitant al Laboratori de Mitjans de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT Media Lab), al grup de Computació Afectiva. Lapedriza va introduir al públic assistent aquesta disciplina, la computació afectiva (affective computing, també anomenada emotional AI), que estudia i desenvolupa sistemes i dispositius que poden reconèixer, interpretar, processar o simular les emocions o els sentiments. Aquesta àrea de recerca, en l’àmbit de la informàtica, és multidisciplinària i involucra la psicologia i la ciència cognitiva, entre altres disciplines: «Una de les motivacions principals de la recerca en computació afectiva és la idea de simular empatia en una màquina, és a dir, construir màquines o robots que puguin interpretar el nostre estat emocional i adaptar el comportament per a poder donar respostes adequades a les emocions que detectin», apunta Lapedriza.
Pel que fa a la recerca actual que fonamenta aquest escenari, Lapedriza va exposar que un dels camps més coneguts és el reconeixement d’emocions, sigui identificant i interpretant l’expressió facial, sigui analitzant els gestos, detectant i interpretant canvis en el color de la pell o petits moviments imperceptibles per a l’ull nu, senyals fisiològics com la respiració o el ritme cardíac, o fins i tot analitzant la parla o un text. «El fonament teòric que hi ha darrere d’aquestes tecnologies és que algunes de les nostres expressions facials o gestos són una mena de reflexos automàtics dels nostres estats emocionals. Hi ha algorismes que permeten detectar canvis subtils en el color de la pell o moviments molt subtils que no es poden veure a ull nu, i reconèixer les emocions que hi ha en un text i tot», afirma Lapedriza.
Altres recerques se centren en els sensors, com els braçalets que mesuren senyals fisiològics, i hi ha investigadors que desenvolupen dispositius per a reconèixer les paraules que una persona pensa i tot, amb sensors a la cara d’una persona: «Quan algú pensa una paraula com si l’anés a dir, els músculs que articulen les paraules s’activen, es mouen i emeten senyals elèctrics que es poden mesurar, encara que no parli en veu alta». També amb sensors i aplicacions es poden predir trastorns mèdics com atacs epilèptics, es pot ajudar persones amb trastorn de l’espectre autista —en la comunicació o en la regulació emocional— i es pot predir l’estat emocional i crear sistemes que puguin donar consells personalitzats per a millorar el nostre benestar o bé detectar precoçment depressions o altres tipus de trastorns o malalties mentals. D’altra banda, també s’investiga l’ús de senyals sense fil per a poder reconèixer canvis subtils en la respiració i el ritme cardíac. «Aquestes tecnologies es poden utilitzar per a detectar presència, moviment, posició i gestos. Ho podrem detectar tot des de l’habitació del costat sense que hi hagi cap càmera!», diu Lapedriza.
Amb tot això, entre els assistents al debat va sorgir la pregunta de quins riscos pot tenir l’evolució de la intel·ligència artificial i quins problemes ètics se’n poden derivar. Lapedriza en aquest sentit va comentar que «és cert que darrerament es veu un interès i una preocupació creixent per aquest tema. Al MIT (i probablement a altres universitats) han sorgit noves assignatures relacionades amb l’ètica i la tecnologia, i en general és un tema de què es parla molt. Jo penso que és important ser conscients dels riscos, que se n’ha de parlar i que caldran regulacions». No obstant això, va afegir Lapedriza: «És important també destacar els beneficis que poden tenir aquestes tecnologies. A part de les aplicacions mèdiques que he comentat, també hi ha projectes relacionats amb l’aprenentatge. S’han fet molts experiments de metodologies docents amb robots personals, tant amb infants com amb gent gran, i en alguns casos s’ha demostrat de manera experimental que els robots amb empatia poden contribuir satisfactòriament en el procés d’aprenentatge, com a companys o com a docents. D’altra banda, també hi ha projectes de recerca per a desenvolupar robots personals que puguin ajudar en processos de mediació o en operacions de rescat».
L’acte es va desenvolupar en un ambient distès i amb un gran interès pel tema per part dels assistents i va comptar amb la col·laboració d’Estrella Damm. El pròxim «What if…? Beer» tindrà lloc el mes d’octubre del 2018 amb un altre tema en què la recerca ens fa volar la imaginació.
Organitza eLearn Center. Amb la col·laboració de:
BIOGRAFIA
Àgata Lapedriza és professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona (2003) i doctora en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona (2009). Va fer la tesi doctoral al Centre de Visió per Computador. En el passat, va treballar com a investigadora visitant al Laboratori de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), des del 2012 fins al 2015. Des del setembre del 2017, és investigadora visitant al Laboratori de Mitjans del MIT, al grup de Computació Afectiva. Els seus interessos de recerca són relacionats amb la comprensió d’imatges, el reconeixement i la caracterització d’escenes i la computació afectiva. Algunes de les seves motivacions de recerca són l’ús de la tecnologia per al benestar i l’educació. També està interessada en l’ús de la tecnologia per a analitzar imatges i vídeos a gran escala. A la UOC, Àgata Lapedriza és la directora del màster de Bioinformàtica i Bioestadística i és membre del grup de recerca SUNAI (Scene Understanding and Artificial Intelligence).