La transformació digital ofereix experiències cada vegada més personalitzades i immersives als estudiants universitaris

Un informe de la UOC recull les tendències mundials en tecnologia i digitalització aplicades a les universitats

Les tendències en tecnologia i digitalització aplicades a les universitats són el centre de l’informe La transformació digital i la digitalització de processos a la universitat, elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sota el guiatge de RocaSalvatella, empresa de serveis focalitzada en el desenvolupament de negoci i cultura en les organitzacions a partir de les oportunitats que ofereixen les xarxes i la digitalització. L’estudi ofereix una radiografia sobre el que estan fent la resta d’universitats pel que fa a transformació digital a partir de la presentació d’un recull de casos sobre l’aplicació dels canvis a l’educació superior. Aquests canvis es veuen en dos àmbits: l’experiència de l’estudiant i l’eficiència dels processos interns.

Tria d’estudis i universitat

L’informe mostra algunes iniciatives innovadores pel que fa a l’orientació en la tria d’estudis i universitat, com poden ser les plataformes de connexió (matching) que fan servir en algun cas intel·ligència artificial i que connecten els perfils amb les institucions. Així mateix, algunes universitats inverteixen en la personalització de pàgines web. L’informe posa com a model el cas de la Bryant University, un exemple pel que fa a experiències personalitzades i immersives d’accés a la universitat.

Procés d’accés i admissió

L’estudi també es fa ressò d’iniciatives al voltant del procés d’accés i admissió de diverses universitats, amb els exemples concrets del Santa Fe College o la London School of Economics i les seves innovadores fórmules de segmentació del públic. La vinculació i connexió amb els nous estudiants és un camp en el qual també s’avança, tal com demostra Zeemee, una xarxa social d’admissió a la universitat que permet als futurs estudiants crear-se un perfil multimèdia.

Noves propostes de valor i ocupabilitat

L’informe detalla també noves propostes de valor que democratitzen l’accés a l’educació superior, com l’educació d’igual a igual (P2P). En aquesta mateixa línia, l’informe recull exemples d’una nova tendència coneguda com a education as a service, que adopta un model XaaS o “tot com un servei”. L’ocupabilitat és el centre d’altres iniciatives també recollides en l’estudi amb els casos de diferents institucions que, per exemple, ofereixen determinats graus o cursos amb feina assegurada. 

Nous serveis oberts i canals de venda

Els nous serveis oberts (via API) són tendència en l’educació com a sistema d’interconnexió a l’hora de compartir cursos, graus, contingut de recerca o estandardització d’informació. En són un exemple les iniciatives de diverses universitats internacionals, entre les quals hi ha la UOC. També destaquen els nous canals de venda apareguts els darrers anys, com ara Lynda i Jolt.

A més a més, l’informe recull desenes de projectes relacionats amb una millora de l’experiència d’avaluació, que incideixen en la verificació d’identitat fent servir intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic per a la detecció de fraus o enganys. La supervisió d’exàmens en línia també està en auge des de l’explosió de l’educació en remot amb experiències diverses.

Millora de l’experiència d’aprenentatge

L’estudi explora diverses iniciatives que milloren l’experiència d’aprenentatge a partir de plataformes educatives basades en vídeo o d’altres que incorporen la realitat augmentada. En aquest cas, es combinen elements virtuals i físics reals que es visionen a través d’un dispositiu, de manera que s’accedeix al coneixement des d’un punt de vista diferent. 

Altres iniciatives incorporen el format podcast, l’ús de les xarxes socials de manera pedagògica o el microaprenentatge (microlearning), que consisteix en l’entrega d’informació en petites dosis. L’experiència d’aprenentatge també es pot veure millorada amb iniciatives per fer cerques de valor a internet gràcies a les dades massives (big data) o que faciliten el procés de prendre apunts per part de l’estudiant, la creació de portafolis o les plataformes per filtrar, compartir i presentar continguts de manera ordenada.

Millora de la certificació amb tecnologia blockchain

L’informe descriu en què consisteix l’ús de la tecnologia de cadena de blocs (blockchain) per millorar la transparència de la certificació permanent, una necessitat sorgida els darrers anys per mantenir les dades de forma segura i immutable. Aquesta tecnologia també s’usa per verificar els documents que entren i surten d’una organització. La tecnologia evita la duplicitat d’informació i la manipulació de documents.

Acompanyament integral continuat a l’estudiant

L’acompanyament a l’estudiant de manera continuada és el centre d’altres iniciatives que inclouen els assistents personals i per veu o els assistents virtuals (chatbots). En aquest conjunt també s’hi inclouen les oficines digitals de carreres professionals per oferir serveis d’orientació laboral. Els darrers anys, també s’ha invertit en aplicacions que digitalitzen els serveis que s’ofereixen als estudiants en els campus. L’informe posa en relleu els exemples Unimad i Uniwhere.

Les noves tendències també inclouen iniciatives que s’orienten a tendir a un 0 % en la taxa d’abandonament, com ara les tutories que apliquen la intel·ligència artificial, la predicció de qualificacions, el seguiment de l’estudiant o la ludificació per reduir l’abandonament. 

Millora del rendiment de l’estudiant

D’altra banda, també hi ha projectes per a la millora del rendiment de l’estudiant, com és el cas de plataformes comparatives perquè els estudiants comparin els seus resultats amb els dels companys. En aquest terreny també hi ha iniciatives d’intel·ligència artificial aplicada per avaluar de manera automàtica perfils en processos de captació de talent. També hi ha iniciatives per a la millora de la relació entre estudiants, que els connecten segons atributs compartits.

Un cop l’estudiant supera la universitat, el vincle amb l’organització es manté i hi ha molts exemples arreu sobre projectes de formació continuada, com l’entrenador personal (coach) virtual, i d’altres que treballen en la vinculació de la comunitat estudiantil i el món laboral. El coaching P2P Alumni, la connexió automàtica entre oferta de feina i antics alumnes i la personalització de contingut per a aquest col·lectiu en són exemples.

Millora de l’eficiència dels processos interns a les universitats

La part final de l’informe presenta exemples de projectes que milloren l’eficiència dels processos interns a les universitats. Les iniciatives incideixen en accions de màrqueting personalitzades que inclouen la segmentació del perfil d’estudiants potencials, l’anàlisi i la gestió d’accions comercials i de màrqueting, l’anàlisi del perfil de l’estudiant i les seves mètriques, i l’escola social (social listening) com a eina de coneixement del client i la comunitat.

El darrer capítol de l’informe explora les eines de millora de l’experiència per al professorat i per als empleats, amb instruments que fan més eficient el procés de correcció i faciliten l’acompanyament en el desenvolupament personal a través d’un orientador i l’automatització de la capacitació dels empleats.

 Aquest informe s’emmarca en el compromís de la UOC per assolir l’objectiu de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (ODS) 4, educació de qualitat.