Els joves i els continguts digitals, una relació en moviment

25 novembre, 2022
Foto per Louise Viallesoubranne a Unsplash

 

La UOC i Accenture analitzen el comportament i el consum digital dels joves entre 14 i 35 anys

 

Com consumeixen els continguts digitals complexos, els adolescents i joves? Quines són les macrotendències d’aquest consum? Com actuen els proveïdors del sector davant d’aquests hàbits i tendències? Podem detectar senyals de canvi? Aquestes són algunes de les preguntes de partida de l’informe “El futur del consum de continguts digitals“, que permetrà també analitzar quines oportunitats té la universitat per preparar-se per als canvis.

 

Investigació

En una primera fase, els investigadors han analitzat 111 publicacions de referència sobre continguts digitals, a fi de detectar els indicadors que tenen un impacte sobre el consum, entendre les macrotendències, extreure dades de comportament dels joves i comprendre les lògiques de mercat que hi ha darrere dels continguts formatius. En una segona fase, s’ha dut a terme una recerca qualitativa mitjançant entrevistes a experts en educació i psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de fora d’aquesta universitat, així com a joves estudiants de l’Estat espanyol i de Mèxic. Un cop analitzades les dades, es van compartir les macrotendències i el punt de vista dels experts i dels alumnes en dues sessions de cocreació diferents.

 

Cal tenir en compte quatre àmbits (formats, continguts, model de producció i organitzatiu) i tres tendències (les de context, les del nou estudiant i les del nou model d’ensenyament).

 

Tendències de context

En el món digital en què vivim, només les organitzacions capaces d’atraure l’interès dels usuaris tenen opcions de prevaldre. La nostra capacitat d’atenció ha baixat de 12 segons (any 2000) a 8,25 (any 2015), i el 62 % dels experts en màrqueting afirmen que invertiran més pressupost en generació de nous continguts que l’any passat, sobretot evergreen. Davant d’això, els estudiants asseguren que els continguts en format de vídeo són l’opció que els que tenen més problemes per concentrar-se prefereixen per descobrir o per aclarir conceptes. El format afecta el seu nivell d’estrès. Però els experts creuen que l’oferta formativa no pot competir en termes d’entreteniment i que a la universitat li cal un nou storytelling i treballar la motivació.

 

Les relacions digitals es monetitzen i es virtualitzen. Un terç dels joves volen ser influencers i un 21,9 % creu que pot ser gamer professional. Un nanoinfluenciador (de 1.000 a 10.000 seguidors) guanya una mitjana de noranta dòlars per publicació, per citar algunes dades. Res d’això és innocent; el 20,8 % de les persones presenten símptomes d’insomni, quatre de cada deu adolescents estan connectats per no sentir-se sols i el 81 % dels joves espanyols pateixen nomofòbia o por a estar desconnectats del mòbil.

 

Els estudiants mencionen que, sovint, els falten estímuls i s’avorreixen a classe. Els motiva aprendre a partir de casos pràctics i exemples que els acostin a la vida real i a l’actualitat, que els ajudin a projectar-se en el futur. Els experts reconeixen que, per captar l’atenció, cal buscar el lligam emocional amb la matèria, però els preocupa que l’excés d’inputs fomenti la llei del mínim esforç. Els joves valoren tenir visibilitat i accés fàcil a formacions complementàries en temàtiques concretes que s’imparteixen en els cursos en línia oberts i massius (MOOCS) i desconfien de la veracitat de fonts d’informació com ara blogs i influenciadors en xarxes socials. Els experts també asseguren que l’abundància d’aquestes fonts i que les informacions siguin contradictòries els genera confusió i dificultats per escollir-les. Hi ha alumnes que troben a faltar recursos que treballin les soft skills o habilitats toves, per gestionar la quantitat d’informació, la concentració, la comunicació oral, etc. Per als experts, el problema és la manca d’educació en la gestió del temps.

 

Tendències del nou estudiant

El model de comportament és molt desigual entre els joves i cal conèixer el seu estil de vida per entendre’l. El 65 % practica esport de manera habitual, el 50 % és aficionat a la lectura i les activitats culturals (el 70 % afirma que el mòbil és el dispositiu més utilitzat per a la lectura digital), un 40 % fa botellot i el 20 % participa en accions de voluntariat. No totes les generacions de joves són iguals. La generació Z prefereix la desvirtualització (un 78 % d’aquests joves creu que el professor és molt important en el seu aprenentatge i desenvolupament) i un 77,7 % prefereix l’ensenyament presencial, tot i que YouTube és el mètode d’aprenentatge preferit per un 59 % i un 47 % reconeix que li agrada utilitzar aplicacions o jocs per aprendre. Quan els consultem, els estudiants valoren molt poder adaptar el seu pla d’estudis als interessos particulars i demanen flexibilitat. Els experts afirmen que hi ha una polarització dels estudiants segons el que esperen de la universitat: uns van a mínims i d’altres, molt motivats.

 

Aquesta generació confon fer-ho bé amb fer-ho ràpid, segons els experts. Per això, de vegades, el professor és vist com a últim recurs per la falta d’immediatesa, i el model d’exàmens acaba condicionant el model d’aprenentatge. Els professors aposten perquè els estudiants facin tasques amb el contingut, amb repercussió tangible i gratificació immediata. El format digital provoca divagació mental (mind wandering), mentre que el paper facilita la concentració. Pel que fa al rol del professor, hi ha opinions diferents.

 

Tendències del model d’ensenyament

S’ha detectat que els joves prefereixen la desinstitucionalització i la socialització de l’ensenyament. Més del 90 % dels alumnes comparteixen xats digitals amb companys de classe, però només el 18 % respon als missatges d’altres alumnes quan es fan a través de xats institucionals. Prefereixen resoldre dubtes entre companys a través d’aplicacions de missatgeria i valoren estudiar amb casos d’estudi per equip (més del 97 % en el cas dels centennistes i més del 80 % en cas dels mil·lennistes).

 

Els continguts s’escurcen i es focalitzen en un únic concepte, i s’eliminen els espais de debat i la reflexió. Això desincentiva el consum de formació reglada per part de l’estudiantat. La cerca de vídeos amb contingut didàctic ha augmentat un 70 % any rere any. El 80 % del trànsit web estarà basat en vídeos en els propers anys. Els usuaris de YouTube prefereixen vídeos curts i que no necessitin àudio; a Facebook, el 85 % dels vídeos es reprodueixen sense so.

 

Els estudiants són conscients que tenen accés a multitud de recursos educatius, però troben problemes en el plantejament dels temaris i en les avaluacions o els costa trobar la informació específica que busquen. Els experts debaten si oferir píndoles de dos o tres minuts no pot ser, a la llarga, contraproduent.

 

Els alumnes s’informen cada vegada més a través de formats que barregen entreteniment i continguts formatius. El 83 % dels que reben formació ludificada se senten motivats, mentre que el 61 % no se senten avorrits. Més d’un 40 % dels joves s’informa de temes d’actualitat a través de Twitch, de les xarxes socials o de missatgeria instantània. Els professionals del sector en són ben conscients: el 70 % inverteix de manera activa en màrqueting de continguts, ja que genera tres vegades més leads que les estratègies tradicionals. Valoren que els professors s’esforcin per enllaçar teoria i actualitat, ja que el fet que els conceptes siguin més tangibles i pròxims ajuda l’estudiantat a entendre’ls, a donar-hi més valor i a recordar-los més fàcilment. En canvi, hi ha polaritat d’opinions entre els professors en aquest punt.

 

Dispositius

Cal destacar l’alta capacitat que han demostrat els alumnes per discernir els usos dels dispositius i formats en funció del seu objectiu i dels impactes esperats.

 

 

Conclusió

Amb aquest estudi hem identificat alguns factors de canvi i línies d’evolució de l’entorn sociotecnològic i educatiu de les noves generacions. A partir de les tendències detectades, dins de la universitat hem d’iniciar debats que ens permetin descriure l’escenari de consum de continguts complexos dels pròxims anys.

 

 

 

 

(Visited 49 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Periodista especialitzada en temes d'educació, àmbit social i cultural, i escriptora. Ha treballat a mitjans de comunicació i ha sigut responsable de Comunicació d'institucions educatives i entitats socials. Actualment, treballa en una fundació d'acció social com a responsable de sensibilització.
Guillem Garcia Brustenga és expert en detecció i anàlisi de tendències a l'eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC. Enginyer de telecomunicacions sènior de la Universitat Politècnica de Catalunya (1997), té un màster en Multimèdia i dos postgraus en Administració d'Empreses i Direcció de Projectes. Ha participat en la gestió de diversos projectes tecnològics de la UOC en àrees d'innovació relacionades amb internet com a facilitador de la innovació educativa de la universitat des de l'eLinC. Està interessat en models i estratègies d'innovació, transformació digital de les empreses, oportunitats emergents i l'efecte que té la tecnologia –i el creixement exponencial que provoca– en les persones, la societat, el mercat laboral i l'educació.
Especialista en innovació educativa dins el Grup Operatiu Generació i Transferència de coneixement de l'eLearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya. Duu a terme tasques de detecció i anàlisi de tendències educatives, innovació i tecnologia, curació de continguts, comunicació i observació. Té una llicenciatura i un màster en Història de l'Art de la Universitat de Barcelona i un Postgrau de Direcció i Gestió de l'e-learning de la UOC. Està especialitzada en relacions internacionals i observació educativa i tecnològica.