“Els reptes principals de l’educació en línia són la flexibilitat, la personalització i el compromís”

Entrevista a Mildred Guinart – Directora del grup operatiu Generació i Transferència del Coneixement de la UOC

 “Organitzar un esdeveniment com el UOC2TheFuture és establir una parada obligatòria per pensar”

Què suposa l’organització del UOC2TheFuture per a l’eLearning Innovation Center (eLinC)?

Suposa, a banda dels esforços d’un gran nombre de persones, el repte de posar l’eLearning Innovation Center (eLinC) com a referent per a l’impuls de la innovació educativa de la nostra institució. El fet de recollir les innovacions internes per compartir-les, de detectar institucions educatives d’arreu del món que han innovat i buscar la forma d’explicar-nos-ho és un repte i una clara declaració d’intencions. Volem posar el focus d’atenció en els innovadors de la casa per impulsar les seves innovacions, i sumar-hi al carro aquells que no sabien on desenvolupar les seves idees innovadores. És l’oportunitat de teixir una xarxa de persones interessades en la innovació i activar-la, internament i externament, a través de la transferència.

L’objectiu primer del UOC2TheFuture és l’intercanvi d’informació de tothom que estigui implicat en processos d’innovació dins de la Universitat. Això no es dona en el dia a dia?

El volum de feina que gestionem en el dia a dia se’ns menja i fa difícil trobar espais per compartir, reflexionar i de vegades inclús millorar el nostre model educatiu. Organitzar un esdeveniment així és establir una parada obligatòria per pensar.

A part de la jornada presencial, també hi haurà, des d’uns dies abans, la secció virtual. La idea és que aquí també hi hagi el que s’està fent a fora de la UOC?

Exacte. De fet, van lligades. Amb els anys hem teixit una xarxa important amb altres institucions d’educació superior i amb empreses a les quals hem donat serveis, que ens han d’ajudar a obrir els ulls i qüestionar-nos el que fem, aportant aire fresc, idees, reptes, etc. El web es mantindrà viu tot l’any per anar compartint novetats i informació de valor per a la comunitat innovadora.

Compartir experiències innovadores, tant de dins com de fora de la UOC, serveix com a motor per continuar innovant, oi?

Completament. Per poder innovar cal, entre d’altres, conèixer, analitzar, qüestionar el que fan els altres per potenciar l’aprenentatge en línia i els seus processos de gestió. Conèixer el que fan els nostres competidors, però també aquelles empreses, organitzacions, empreses emergents, etc., que no tenim identificades del nostre sector ens és imprescindible per innovar a casa nostra.

Des de fa anys, a la UOC s’hi han anat organitzant jornades d’innovació. Fins i tot un dels fòrums va tenir lloc a Second Life, no?

Sí, quan es va crear el primer centre d’innovació a la UOC, i per experimentar amb aquesta plataforma tecnològica, es va fer una acció específica dins d’aquesta. Com avui, es buscava provar, experimentar, conèixer i valorar.

Temes clau de la jornada

 “Els mons immersius en educació poden tenir un altíssim impacte, tant pel que fa a l’adquisició de competències com pels plans d’inversió”

Al UOC2TheFuture es parlarà, entre altres coses, de tecnologia. L’actual, com la realitat augmentada, o la que s’acosta, com el metavers, faran que l’aprenentatge en línia d’un futur no gaire llunyà sigui molt diferent del que coneixem ara?

No sé si ho serà de forma generalitzada, però el que sí que sé és que ho podrà arribar a ser. És molt aviat per dir què passarà amb el metavers, perquè el que hem pogut veure fins ara no és gaire engrescador, però hem d’esperar. El que és cert és que el tema dels mons immersius en educació pot tenir un altíssim impacte, tant pel que fa a l’adquisició de competències com pels plans d’inversió que qui s’hi vulgui posar haurà de preveure.

L’avaluació a distància és un dels eixos de la jornada. Aquest és el punt que genera més desconfiança entre aquells que desconfien de l’aprenentatge en línia? Quines novetats ofereix la tecnologia actual per superar aquesta desconfiança?

Segurament, l’avaluació és el punt més posat en dubte de l’educació en línia. Es coneixen algunes experiències d’avaluació fraudulentes que probablement han alimentat aquesta idea. Actualment, però, tant pedagògicament com tecnològicament, hi ha camins per assegurar la veracitat del procés. D’una banda, es dissenyen models d’avaluació que se centren en l’avaluació continuada i valoren el procés de manera constant i gradual. De l’altra, s’instauren sistemes de proctoring, que permeten autentificar els estudiants a través de la imatge, la veu i el pols damunt el teclat. En aquest àmbit hem estat capdavanters de projectes importants com Adaptive Trust-based e-assessment System for Learning (TeSLA), que just ha treballat en l’avaluació a distància, els aprenentatges dels quals ara són en bona part dins el nostre model d’avaluació.

També s’abordarà la ludificació. Cada cop juga un paper més important en l’educació superior. Per què?

De fet, la ludificació ha crescut de manera exponencial en diversos àmbits de la societat, i també en l’educació. Ludificar és jugar, i jugar és divertit. Incorporar als processos d’aprenentatge estratègies pròpies del món dels videojocs (del qual prové tota aquesta tendència) pot aconseguir que el procés d’aprenentatge resulti més estimulant i generi entusiasme, fins i tot expectació. Una part important de la ludificació és l’element de competició i el ‘premi’. Aquest element és, per si sol, una font de motivació indispensable per a la formació.

Tendències mundials

 “Es comencen a comercialitzar programes de formació flexibles, seguint la lògica de Netflix quant a consum i subscripció”

Quins són els reptes principals que, avui en dia, té l’educació en línia?

Per mi els grans reptes són la flexibilitat, la personalització i el compromís. Són tres conceptes que per a una institució educativa requereixen molta reflexió: pedagògica, tecnològica, pressupostària i organitzativa. Al cap i a la fi a l’educació hi arribem els ciutadans del món i ens hem acostumat a viure d’una manera determinada. Si mirem com es van educar els nostres germans grans (ja no dic els nostres pares), ens adonarem que tot ha canviat moltíssim. Els nostres propis fills han viscut una pandèmia que els ha portat a les ‘aules virtuals’ en unes etapes impensables per al nostre sistema. Ells estan acostumats a consumir els continguts d’entreteniment, i fins i tot els educatius, d’una manera molt diferent de la nostra. La immediatesa i l’adaptació que volen o necessiten és imprescindible per a ells.

Anys enrere semblava que la docència i l’aprenentatge en línia eren un àmbit exclusiu de les universitats en línia, però ja fa temps que les principals institucions educatives del planeta hi estan implicades, no?

Actualment, et diria que, en bona part gràcies al que hem viscut en pandèmia, totes s’hi han vist abocades, i les que estan valorant els aprenentatges, encerts i errors d’aquesta etapa per mantenir-s’hi són les que tindran més base per traçar uns plans estratègics innovadors, de creixement, globalitzats. Les universitats en línia i les presencials de tot el món estem fent aquest exercici; unes, per millorar en els nostres models 100 % en línia, i les altres, per poder hibridar els seus serveis amb modalitats semipresencials. 

Si fem una mirada global, quin paper juga la UOC —primera universitat en línia del món— en els processos d’innovació de la docència i l’aprenentatge en línia?

El fet de portar més de 25 anys en aquesta aventura ens ha permès acumular una llarga experiència. Quan vam néixer, els Learning Management Systems ((LMS), és a dir, plataformes per a l’aprenentatge) no existien. Vam haver de construir el nostre. Els sistemes de gestió de l’aprenentatge tampoc no existien. També en vam crear un. Ningú havia fet continguts d’aprenentatge per ser ensenyats i apresos en línia. Nosaltres vam ser dels primers. De tot el que ens vam anar trobant n’hem sabut generar coneixement, innovació, recerca i transferència, que ens han permès ser referents arreu del món. Actualment, hi ha moltes institucions en aquest sector, però continuem sent el referent. Ens continuen venint a buscar, i això implica que no podem parar, que ens hem de mantenir capdavanters, amb tot el que això suposa.

A part de la UOC, en quins llocs s’estan portant a terme més innovacions en aquesta matèria?

Actualment, en l’educació, com en tots els sectors, hi ha innovacions que arriben dels llocs més insospitats. Hi ha experiències d’innovació que ens arriben d’universitats de gran prestigi, i altres, d’institucions que han nascut fa poc temps amb models educatius singulars, que han hagut d’innovar per fer realitat aquestes singularitats. Però la innovació no només ens arriba del nostre àmbit. En educació, actualment, hi juguen molts altres sectors. Les empreses de continguts audiovisuals en reproducció en continu, per exemple, estan començant a produir continguts interactius (tipus ‘tria la teva aventura’). Es comencen a comercialitzar programes de formació totalment flexibles, seguint la lògica de Netflix quant a consum i subscripció, de manera que la innovació és a tot arreu. Hem d’obrir els ulls i portar-la al nostre camp de joc, si ens convé.

El confinament, fruit de la pandèmia, va reforçar tendències en la societat com el teletreball o el consum de contingut en reproducció en continu. Les dades ens diuen que també va passar el mateix amb l’aprenentatge en línia?

Les dades que coneixem confirmen que sí, que la tendència va en augment. Nosaltres, a la UOC, per exemple, ateníem històricament un perfil d’estudiants d’edat entre 35 i 55 anys. Amb la pandèmia vam tenir un boom d’estudiants de primer any, joves d’entre 18 i 20 anys. Uns joves que en un percentatge considerable no han retornat a les aules presencials, sinó que s’han mantingut a la universitat en línia. I la tendència de matrícula d’estudiants en aquesta franja d’edat sembla que es manté.

Per tot plegat, podem dir que estem immersos en un escenari de disrupció educativa respecte a la transferència del coneixement. Quan creus que aquesta disrupció es podrà donar per acabada?

M’atreveixo a dir que si la innovació va lligada als desenvolupaments tecnològics, estem lluny de poder donar per acabada aquesta etapa. Mentre hi hagi innovació en altres àmbits, dins de les institucions educatives això no s’aturarà mai.

Jordi Rovira