Días singulares en universidades singulares: el nou pòdcast de la UOC sobre innovació educativa

5 maig, 2022

L’eLearning Innovation Center estrena aquest canal per analitzar els aspectes més rellevants de l’educació superior actual amb experts d’altres institucions referents al món

 

L’eLearning Innovation Center (eLinC), el centre d’innovació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), fa la funció de radar i far de les tendències i la singularitat educativa, amb un focus d’interès especial en la innovació en els diferents camps relacionats amb l’ensenyament en la societat. Amb l’objectiu de compartir aquest coneixement i reflexionar amb altres institucions educatives singulars d’arreu del món, neix el nou pòdcast de l’eLinC, Días singulares en universidades singulares, en el qual es parlarà del món de l’educació i del seu present i futur, i es compartiran experiències innovadores per transformar l’educació. Tal com explica la directora de l’eLinC, Sílvia Sivera, “amb aquest pòdcast volem fer transferència de coneixement sobre l’educació universitària amb un format original i de consum fàcil, com el que permet l’àudio. El fem en castellà perquè la UOC és referent en transformació educativa per a moltes institucions educatives llatinoamericanes a les quals hem assessorat des de l’eLinC”.

En cada pòdcast es reproduirà una trobada “singular”, en algun lloc o moment “singular”, entre especialistes de la UOC i d’altres universitats, que aprofitaran per conduir la conversa i les reflexions. “La idea és connectar singularitats: del que ens envolta amb la universitat. Això ens permet, per exemple, lligar l’art protesta de Banksy amb la universitat actual, que és el que sentirem en el primer episodi.” Les converses que s’esdevinguin analitzaran diversos aspectes de l’educació superior actual, projectant-la cap al futur i aportant idees per a la reflexió. I és que, en una època de grans transformacions com l’actual, el concepte de singularitat es pot fer extensiu a tots els sectors i a altres realitats, també en l’àmbit educatiu.

Días singulares en universidades singulares: de l’art protesta a l’educació amb alt impacte social

En el primer episodi del pòdcast Días singulares en universidades singulares, Sílvia Sivera, directora de l’eLinC de la UOC, i Míldred Guinart, directora del grup operatiu Generació i Transferència del Coneixement, conversen amb Carlos Fosca, doctor en Ciències Químiques per la Universitat Complutense de Madrid i enginyer mecànic especialitzat en els camps de la corrosió, la soldadura i l’anàlisi de fallades en components mecànics. Va ser vicerector d’Administració de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP), i actualment exerceix com a professor principal del Departament de Pregrau i Postgrau de la PUCP. La conversa transcorre mentre visiten l’exposició “Banksy, the art of protest” al Disseny Hub de Barcelona. 

 

                                                  Sílvia Sivera, Mildred Guinart i Dr. Carlos Fosca

 

La resistència al canvi: hàndicap per a la transformació digital de l’educació superior

Una de les obres més representatives de l’artista britànic és Nena amb globus, rebatejada L’amor és a la paperera després que el mateix autor la destruís en ser subhastada a Londres l’any 2018. Banksy diu que “el desig de destruir també és un impuls creatiu”, i Sivera pregunta al convidat: “Què hauríem de destruir de la universitat actual?”. “La seva enorme resistència al canvi”, respon Fosca. “És el que en aquests moments porta tot el sistema educatiu superior a un canvi. Una crisi en la qual només si impulsem la innovació i ens concentrem en aquests canvis que la pandèmia ens ha generat de manera conscient, treballant tot el que és pedagogia i tecnologia, conjuntament, podrem afrontar els reptes d’una societat del coneixement que exigeix cada vegada competències més complexes.”

 

           “Banksy Girl and Heart Balloon” per Dominic Robinson amb llicència CC BY-NC 2.0

 

“L’emoció és l’ingredient que falta en el procés de planificació de processos d’ensenyament i aprenentatge”

 

Quan es parla d’educació virtual no es pot deixar res a la improvisació. “És una cosa que costa d’entendre”, apunta Guinart durant la conversa. No és que en l’educació no hi hagi planificació, però sí que, com afegeix Sivera, “es tenia la impressió que el món online era una simple transposició del que es feia en el món presencial i no és així: hi ha una planificació molt diferent”. Més enllà de la planificació, és important interpel·lar l’emoció, un dels aspectes que troba a faltar Fosca en el procés de planificació i que és clau en l’aprenentatge: “La planificació és bona en la mesura que tu generis un impacte en l’aprenentatge de l’estudiant. I a vegades planifiquem, però no té aquest impacte. Els joves aprenen, tots aprenem i ens emocionem, i penso que aquest és l’ingredient que falta en el procés de planificació de processos d’ensenyament i aprenentatge.”

 

 

La pandèmia accelera la transformació digital de les institucions educatives

El vincle de la institució peruana amb la UOC neix arran de la relació dels rectors de les dues universitats. Amb tot, no és fins al febrer del 2019 quan, tal com explica Míldred Guinart, directora del grup operatiu Generació i Transferència del Coneixement de l’eLinC, “vam portar a terme un procés d’acompanyament per definir, transformar i fins i tot millorar el model educatiu de la institució peruana“. Aquest acompanyament per part de la UOC, explica Fosca, va començar en plena pandèmia, quan la situació excepcional va afectar totes les universitats “en pràcticament tots els aspectes”. “La pandèmia va obligar a desenvolupar un seguit d’iniciatives des del punt de vista de la tecnologia i a treballar quasi en condicions d’emergència, com ha passat a tot arreu, per tornar-nos a incorporar a l’ensenyament utilitzant tecnologia educativa de manera remota”, afirma Fosca. Aquest canvi no només va tenir lloc en el model educatiu, “sinó també en l’administratiu, ja que vam haver de teletreballar, i ha estat així fins ara”, puntualitza. “Tot això ha provocat canvis molt importants, alguns dels quals s’han traslladat efectivament al model educatiu i creiem que ens permetran afrontar els reptes que venen en l’època postpandèmia.”

 

Pedagogia i tecnologia en les estratègies docents d’aprenentatge: l’impuls necessari per a la innovació educativa 

Pel que fa a l’impuls de la innovació en l’educació superior, no es tracta d’un canvi radical en el sistema, sinó de “treballar constantment amb tot el sistema. Tot i que la innovació ha d’estar impulsada des de dalt, són els insatisfets del sistema els que finalment porten a terme aquesta innovació. Cal cercar més gent insatisfeta que treballi en el món acadèmic per aconseguir-ho”, explica Fosca. I és que la pandèmia ha posat de manifest que les universitats necessiten tenir estratègies docents d’aprenentatge, i s’han de dedicar de manera conjunta a la pedagogia i la tecnologia per poder afrontar aquests reptes de la societat del coneixement.

 

“Tot i que la innovació ha d’estar impulsada des de dalt, són els insatisfets del sistema els que finalment porten a terme aquesta innovació. Cal cercar més gent insatisfeta que treballi en el món acadèmic per aconseguir-ho”

 

Un dels temes que també és important treballar i sobre el qual es va reflexionar en aquesta conversa singular és l’avaluació en línia, que no s’ha d’abordar de manera aïllada, sinó, com apunta Sílvia Sivera, com “un canvi de model de l’avaluació”. “No és un moment puntual en què certifico que aquella persona és la que fa l’examen (la identitat, l’autoria), sinó que s’ha de preveure tot el procés des d’un començament”, afirma Sivera. Per a Fosca, l’avaluació en línia ha estat el tema central de la docència durant la pandèmia, i avui dia cal veure “com aconseguim avaluacions d’aprenentatge trencant l’esquema tradicional i estressant cada vegada més l’estudiant, que, al final, és el perjudicat”. Els docents són actors clau en aquest canvi. Amb tot, com indica Míldred Guinart, “una part del professorat també té reticències; per tant, el canvi l’hem d’impulsar entre tots”. “Es tracta d’un tema d’universitat”, conclou.

 

Una educació accessible a tothom

La Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP) és una universitat privada i sense ànim de lucre, la més antiga i prestigiosa del Perú. La seva singularitat rau en una formació integral amb una exigència acadèmica molt alta que ha permès que els seus estudiants “siguin molt reconeguts a escala internacional”, com explica el Dr. Carlos Fosca en aquest primer pòdcast.

La PUCP acosta l’educació a tota la població i, des de fa més de mig segle, ha establert diferents estratègies perquè sigui accessible a tothom. La primera estratègia ha estat aconseguir que l’economia no sigui un obstacle per estudiar i aprendre, impulsant les matrícules esglaonades per tal que “l’estudiant pugui pagar les matrícules d’acord amb les possibilitats econòmiques de la seva família”, declara Fosca. Tanmateix, des de la institució peruana s’ha optat per desenvolupar activitats no acadèmiques que puguin generar més ingressos i fer del model de serveis de la institució un tret diferenciador i singular, a fi d’aconseguir que els costos de les matrícules no afectin l’economia familiar. “Actualment, el 50 % de tot el pressupost són activitats no acadèmiques o en què no està involucrat directament el pagament de les matrícules”, conclou.

 

(Visited 16 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Tècnica de comunicació de l'eLearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Gestora del blog i el compte de Twitter @eLinC_UOC. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Ramon Llull (URL). Màster en Coaching i Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Sistèmic per l'Institut Gestalt. Postgraduada en Gestió i Solució de Conflictes Familiars, Educatius i Comunitaris per la UOC. Mediadora familiar i educativa. Especialista en violència domèstica i de gènere.