Catorze reflexions imprescindibles davant l’arribada del metavers al món educatiu

La irrupció d’aquesta nova tecnologia pot transformar el procés d’aprenentatge

Anàlisi i reflexions sobre el potencial impacte del metavers en el sector educatiu és el títol d’un informe elaborat recentment per l’eLearning Innovation Center de la UOC que ofereix les claus per entendre l’impacte que tindrà en el món educatiu l’arribada del metavers. Es tracta d’una de les qüestions de més actualitat en l’àmbit digital, que l’autor de l’estudi, Marc Cortés, repassa detalladament a fi d’entendre el context actual i totes les potencialitats d’aplicar aquesta tecnologia a l’educació.

Les darreres operacions de companyies com Facebook o Microsoft lligades a l’aposta ferma pel metavers han posat en evidència la voluntat d’adopció d’aquesta tecnologia. Un estudi fet per The New Consumer a finals del 2021 conclou que un 45 % de les persones que pertanyen a la generació Z se senten més elles mateixes en els entorns en línia. A banda, una recerca de Wunderman Thompson mostra que el 76 % de les persones enquestades admeten que el seu dia a dia depèn de la tecnologia.

La indústria dels videojocs, el gran antecedent del moment actual del metavers, ha contribuït a posar les bases de l’escenari actual. Les plataformes de videojocs, a les quals es connecten diàriament milions de persones, han contribuït a la normalització de l’ús d’avatars. Les dades al voltant de la plataforma de jocs en línia Roblox confirmen que els seus usuaris d’entre 15 i 25 anys generen més missatges dins d’aquesta plataforma que no pas per WhatsApp. 

Aquesta tendència es trasllada ara a un sector en transformació, el de la tecnologia educativa (EdTech). Els darrers dos anys, les inversions s’han multiplicat per tres. El 2021 es va arribar als 20.000 milions de dòlars, segons dades de l’informe de Brighteye The European Edtech Funding Report. L’impacte que la tecnologia del metavers tindrà en el sector educatiu obliga a fer un conjunt de reflexions. L’estudi encarregat per la UOC cita les següents catorze reflexions que contribueixen a contextualitzar el potencial impacte rupturista del metavers en l’entorn educatiu:

1. Transició de continguts i entorns: la digitalització del procés educatiu fa un pas endavant amb l’arribada del metavers. La covid ha facilitat el pas a processos i entorns educatius híbrids i, a partir d’aquí, ja no es tracta d’evolucionar o transformar continguts, processos i entorns aplicant la capa digital. L’arribada del metavers es basa en un canvi de paradigma que implica passar d’un procés presencial híbrid o digital a un procés educatiu totalment immersiu.

2. Augment de la qualitat de l’aprenentatge, personalització i adaptació al ritme de l’estudiant: el metavers incidirà en aquest procés perquè els mateixos estudiants podran explorar entorns immersius pel seu compte. L’anàlisi de dades generades en aquests entorns i la intel·ligència artificial també poden contribuir a dissenyar un procés d’aprenentatge més personalitzat.

3. Aprofitament de les noves possibilitats que els mons virtuals ofereixen i que ja estan provades: plataformes de videojocs com Roblox, amb més de 200 milions d’usuaris únics al mes, mostren dinàmiques i codis de conducta que es poden importar al món educatiu. La plataforma ha creat un itinerari formatiu adreçat a estudiants de menys de 18 anys sobre com es pot fer servir la xarxa d’una manera segura i els professors l’estan començant a utilitzar dins dels seus propis itineraris formatius.

4. Pas de metodologies magistrals a la ludificació: la rellevància d’introduir com a instrument del procés educatiu el concepte de ludificació (gamification) es veu reforçada amb el metavers. L’ús de tecnologies immersives dona un caràcter de realitat que permet una vivència més intensa als participants.

5. Accés a un volum superior d’estudiants: com més gran sigui el mercat potencial, més gran serà la possibilitat de creixement per part d’un negoci en aquest mercat. El metavers facilitarà la possibilitat d’expandir-se dins del mercat existent, crear-ne un de nou o generar mercats adjacents.

6. Bretxa entre oferta formativa i demanda de talent: el metavers i la tecnologia de realitat virtual ja es fan servir en programes formatius propis d’empreses que busquen capacitar els seus empleats. El Bank of America és una de les primeres a aplicar aquesta tecnologia per fer que els seus treballadors sàpiguen reproduir de manera virtual interaccions físiques amb clients.

7. El repte de l’accés, bretxa digital i generacional: el desenvolupament del metavers necessita altes inversions en infraestructura tecnològica. Qualsevol institució educativa que es plantegi evolucionar els seus continguts i mètodes d’aprenentatge cap al metavers ho haurà de tenir en compte si no vol generar una exclusivitat en l’accés i l’ús d’aquesta tecnologia. El desenvolupament del metavers també implica entendre què comporten una realitat immersiva i un món virtual. Això suposa un repte per a qualsevol institució educativa que plantegi propostes per a participants a partir d’un determinat rang d’edat.

8. Redisseny d’entorns educatius: el primer pas que s’observa en la introducció del metavers en l’entorn educatiu exigeix replicar en l’entorn digital la infraestructura física. Actualment, s’està en una fase de replicació d’entorns, creant representacions gràfiques digitals de les estructures físiques. 

9. Transformació del rol d’estudiant i professor: el metavers marca el pas per un canvi en el rol de l’estudiant (ja no es defineix com un rol receptor del contingut, sinó com un actor principal) i en el del professor (ocuparà definitivament el rol de facilitador).

10. Comprensió de les noves maneres de generar atenció: la Universitat de Stanford va crear l’any 2003 el Virtual Human Interaction Lab com a centre de recerca per entendre els efectes psicològics en el comportament de l’ús de la realitat augmentada. Aquesta experiència serveix per posar sobre la taula les reflexions al voltant dels activadors de l’atenció del participant en un procés d’aprenentatge.

11. Necessitat d’afrontar els reptes que implica per a l’avaluació i el seguiment: el metavers afecta de manera central els processos d’avaluació i seguiment dels participants. Això implica redefinir els criteris d’avaluació, tenint en compte que el metavers afecta la manera d’obtenir i conèixer l’evolució dels participants. També sorgeixen qüestions al voltant de la privacitat. Finalment, caldrà preveure com evolucionarà el treball en equip.

12. Nous socis en el procés educatiu: el metavers en l’àmbit educatiu pot tenir dues vies de materialització: un model d’adaptació, en què el contingut i la metodologia dels models educatius s’adapten a la tecnologia del metavers, o bé un model de transformació, gràcies a la generació d’ecosistemes formats per universitats i institucions educatives, empreses i empreses de tecnologia.

13. Generació d’estàndards: actualment hi ha diferents grans empreses de tecnologia que aposten per aquesta tecnologia, i en aquesta aposta serà clau si el seu desenvolupament es fa a partir d’estàndards comuns o cada empresa genera els seus propis estàndards. 

14. Interoperabilitat, cadena de blocs i NFT: la interoperabilitat és un dels grans reptes en l’ecosistema del metavers. Garantir que tots els actius digitals generats en un metavers es puguin fer servir en un altre serà, amb tota seguretat, una de les claus de l’adopció d’aquesta tecnologia.

Les potencialitats del metavers en l’àmbit educatiu són moltes, tal com posa de manifest aquesta llista de reflexions. Ara bé, caldrà veure de quina manera aquesta tecnologia s’adapta amb el pas del temps, un fet que també determinarà quin encaix tindrà en els processos d’aprenentatge del futur.

Aquest informe s’emmarca en el compromís de la UOC per assolir l’objectiu de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (ODS) 4, educació de qualitat.