Lectures estiuenques indispensables per als amants de l’educació

19 juliol, 2022
Foto per Maarten van den Heuvel a Unsplash

Des de l’eLinC et volem recomanar aquella informació indispensable per tal de conèixer totes les novetats més candents del món de l’educació, les pedagogies emergents, la tecnologia educativa i l’ocupabilitat

 

Com acostuma a fer cada estiu, l’Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l’eLearning Innovation Center ofereix un conjunt de recursos sobre innovació dins l’educació i la pedagogia, les noves tecnologies, el mercat laboral i les tendències emergents que s’hi relacionen. La selecció conté diferents formats, com ara notícies, articles, infografies i informes per tal d’oferir un recull d’informació d’interès per a tothom qui vulgui conèixer les darreres novetats dels camps relacionats amb l’educació. 

Interessant? Aprofiteu el relax estiuenc i poseu-vos al dia amb nosaltres sobre les darreres innovacions que ajuden el sistema educatiu a seguir avançant i arribar a tothom. 

 

Els recursos responen a les següents temàtiques relacionades amb l’aprenentatge:

  • Ressonàncies post-situació COVID-19 en educació
  • Tecnologia, tendències i futurescoping al servei de l’educació educativa
  • Pedagogies innovadores i canvi social a través de l’ensenyament
  • Mercat laboral

* No oblideu de fer clic al títol per accedir als enllaços a les fonts.



Ressonàncies post COVID-19 en educació

 

Recomanem el nou títol de la Col·lecció OuterEDU d’Editorial UOC dirigida per Xavier Mas, El reto de la alfabetización digital. De la sustitución a la transformación (Luis Alberto Andía i Raúl Santiago) on es proposa un desafiament que ens porta des de la mera adquisició de destreses fins a l’ús conscient i crític en un context de postpandèmia. Els darrers títols han estat Humanidades digitales y pedagogías culturales (Amparo Alonso i Ricard Huerta, eds.) amb reflexions sobre els reptes i oportunitats que ens ofereixen les pedagogies culturals i les humanitats digitals, Innovación y barbarie (Alejandro Piscitelli, Julito Alonso) toolkit cognitiu en temps de creixement exponencial del coneixement aplicat. Hi trobareu més informació sobre la col·lecció i altres títols a l’article Outer EDU: Opinión fundamentada sobre educación y sociedad digital.


Dos anys després del sotrac per la COVID-19, molts dels canvis adoptats de manera reactiva dins l’educació superior, per tal de poder oferir l’ensenyament a l’estudiantat (en aparença a curt termini i en circumstàncies extraordinàries) per l’emergència sanitària, han esdevingut motiu d’inversions estratègiques per al futur. Aquest informe perfila les tendències, tecnologies i pràctiques clau que configuren el futur de l’ensenyament i l’aprenentatge, i preveu una sèrie d’escenaris i implicacions per a aquest futur. Es basa en les perspectives i l’experiència d’un panell global de líders de tot el panorama de l’educació superior, suggerint que el canvi pot arribar per quedar-se i que no hi haurà retorn a la “normalitat” per a moltes institucions.

 

Tecnologia, tendències i futurescoping al servei de la innovació educativa


L’informe de tendències tecnològiques i científiques del Future Today Institute per al 2022 es troba disponible en 14 volums diferents, cadascun dels quals cobreix un grup divers de tendències tecnològiques i també es troba compil·lat tot sencer. Tot i que observa les tendències clau que afecten les finances, el transport, la salut, la logística, les telecomunicacions i d’altres camps,  els que resulten de major interés per als temes que ens ocupen son els volums sobre el metavers, la intel·ligència artificial, el reconeixement i la privadesa, el món laboral i l’educació, el govern i la política. L’informe ofereix idees crítiques per tal d’ajudar a dia d’avui a idear accions estratègiques de futur.

 

La situació COVID-19 ha provocat una transformació accelerada del panorama educatiu. Les escoles i universitats, i també els treballs, es van traslladar a l’entorn en línia per mantenir la seva activitat. L’educació, en aquest context, ha assolit un punt d’inflexió on l’única alternativa és renovar-se, reinventar-se i adaptar-se a un entorn on la virtualitat cada cop guanya més pes. Amb motiu del dia del Día Internacional de la’Educació d’enguany, Fundación Telefónica va compartir les set claus que protagonitzaran el panorama educatiu dels propers anys, a partir de les reflexions de destacats experts de lenlightED Hybrid Edition

 

Article de Business Insider on s’examinen alguns dels pros i contres d’aquest entorn virtual. Des de les oportunitats que ofereix tenir experiències remotes sense sortir de casa als perills en els terrenys de la privacitat i la seguretat, l’article ha comptat amb l’opinió d’experts en el tema per tal d’imaginar què succeirà amb el metavers en menys d’una dècada i també recull experiències actuals amb l’ús de la realitat virtual.


Els darrers dos anys han provocat un canvi fonamental en la manera en què moltes persones veuen la seva trajectòria professional, la conciliació de la vida laboral i familiar i el futur del treball. Aquests canvis se sumen al fet que els empresaris també busquen noves habilitats al lloc de treball. L’informe aprofundeix en aquests temes al llarg de tres capítols clau: com aprèn la gent avui, l’aprenentatge postpandèmia i les habilitats adients per fer front al futur, tot analitzant les motivacions, actituds i comportaments relacionats amb l’educació de 2.000 persones i més de 500 empresaris amb seu al Regne Unit. 


Article de La Vanguardia on es referencien diferents estudis, un d’ells anomenat ‘Anàlisis i reflexions sobre el potencial impacte del metavers en el sector educatiu’ de Marc Cortés per a l’eLearning Innovation Center de la UOC, i un altre on han participat investigadors de la Universitat de Stanford. Se’n destaquen els beneficis de la realitat virtual per a l’ensenyament així com les dinàmiques que es podrien generar dins aquest entorn virtual social en relació amb l’ensenyament. Aquesta infografia dins el web UOC2 The Future d’innovació educativa recull els eixos d’impacte en l’educació segons l’informe de l’eLinC. 

 

Pedagogies innovadores i canvi social a través de l’ensenyament

 

L’informe ha estat elaborat per investigadors de la Open University’s Institute of Educational Technology en col·laboració amb experts de la Universitat Oberta de Catalunya.  A més de fer una revisió dels darrers deu anys d’innovacions pedagògiques, el document proposa un altre conjunt d’innovacions prometedores que poden tenir una influència significativa en l’educació i a les quals cal parar especial atenció.

 

Llibre d’Héctor Ruiz Martín dins la col·lecció “Educación basada en evidencias” de l’editorial Graó i la International Science Teaching Foundation. L’autor explica de manera divulgativa, però sobre una base acadèmica els mecanismes cognitius que regeixen la memòria i l’aprenentatge dins el context de l’educació així com la recerca de processos com ara la retroalimentació, l’avaluació i els mecanismes per a l’éxit acadèmic. La voluntat del llibre és fonamentar les pràctiques educatives sobre els principis basats en l’evidència científica


L’Informe de la Global University Network for Innovation (GUNi), organització presidida i coordinada per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), s’ha dissenyat com un document que seguirà creixent durant els propers quatre anys. Aquest ofereix una anàlisi de la situació de les universitats arreu del món, els reptes als quals s’enfronten les institucions educatives i què cal repensar i fer per avançar, funcionant com a trampolí del projecte “GUNi International Call for Action (2022-2025): Rethinking IES for Sustainable and Inclusive Societies”. L’informe inclou interessants reflexions pedagògiques com ara l’article Transforming curricula in african higher education institutions que defensa un enfocament basat en el desenvolupament de competències als currículums africans per tal de satisfer les demandes de la societat global.

 

Mercat laboral

Infojobs ha elaborat un rànquing dels estudis que tenen més sortides laborals (tenint en compte l’ocupabilitat de cada sector i les vacants), destacant les disciplines de programació (IT), consultoria (administració d’empreses) i infermeria (sanitat i salut). 

Dins la FP, s’aprecia una preponderància significativa de dos àmbits: els oficis industrials i la informàtica copen gran part de les professions amb millors condicions de competència i llindar salarial.

 

L’educació superior s’enfronta actualment a una situació que pot arribar a ser crítica quant a precarietat laboral per als professionals de l’educació dins potències com els Estats Units. La  reducció de la força de treball i els augments salarials superats per la inflació alarmen del moment pel qual està passant el sector. L’augment salarial mitjà de tots els professionals d’educació superior va ser inferior a la meitat de la taxa d’inflació el 2021-2022, segons les dades de l’enquesta sobre la plantilla publicades dimecres per l’Associació Professional de Recursos Humans de la Universitat i la Universitat, CUPA-HR. El número de personal a temps complet i a temps parcial, així com del professorat amb continuïtat, va disminuir. En les últimes dècades, els col·legis s’han recolzat més en els empleats no titulars, provocant crítiques de grups com la Federació Americana de Professors que diuen que deixen els empleats mal pagats i sense seguretat laboral. 

 

Gartner destaca un futur on les màquines seran les nostres companyes de feina, les dades marcaran el full de ruta dels treballadors dins les empreses i la conciliació entre família i feina durà altres esculls a superar. Abans, però, els directius s’hauran d’enfrontar a les noves complexitats socioeconòmiques sorgides dels darrers desafiaments internacionals i de la irrupció de la transformació digital massiva.

(Visited 157 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Desirée Rosa Gómez Cardosa
Especialista en innovació educativa al Grup Operatiu Observació de l'eLearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva especialitat és la detecció i anàlisi de tendències educatives, innovació i tecnologia a l'Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l'eLinC. Té una llicenciatura i màster en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i un Postgrau de Direcció i Gestió de l'e-learning de la UOC.