Marc Ribó. In memoriam

11 de maig de 2022

Marcel, Naia, Goshia, família del Marc… gràcies per donar-nos espai i veu per poder compartir amb vosaltres aquest moment i la nostra estima pel Marc. La vostra generositat ens fan sentir part important de la seva vida, com ell ens ha fet sentir sempre.

Volem celebrar amb vosaltres la humanitat del Marc, la seva vida, i el regal que ha estat coincidir amb ell tot aquest temps. Aquest regal és per sempre i per sempre estarà lligat a la nostra vida. Tenim clar que coneixe’l, fer camí plegats, ens ha fet millors persones. Ell creu en tu i et fa creure en tu. Són mils els records d’allò que ens ha fet fer i no érem capaços d’imaginar: des d’agafar la bici després de més de 20 anys i fer 20 quilòmetres a anar a una sauna quan no suportes la calor! Des de la diferència i des del respecte, el Marc no jutja.

I ja sabeu, ens ho ha fet més divertit això de viure. Les anècdotes també són mil. El Marc té un somriure sempre, una paraula amable, un gest queho fa més fàcil… El què? El que sigui! La de festes que hem sumat, la d’excursions i trobades que hem gaudit… Perquè si una cosa és el Marc és una persona de persones. I aquella dita dels amics dels meus amics són els meus amics fa molt per ell.

Nosaltres, els companys de la UOC, els “uoquis” i “exuoquis”, hem coincidit des de fa anys, amb molts de vosaltres a festes, aniversaris, calçotades i sortides per Badalona, Alella… Varsòvia… i tot i que cadascú i cadascuna de nosaltres, som del nostre pare i la nostra mare… i no tenim res a veure, amb el Marc, ens hi hem trobat igual de bé, perquè el Marc ha estat una d’aquestes persones revers. Les revers són aquelles persones boniques, tant per dins com per fora, reversibles, adaptables a qualsevol lloc i circumstància, i tan bé es troben en un hotel de cinc estrelles amb un grup d’empresaris, com en un hostal a la Índia o bé pujant la Mola o treballant en temes de qualitat a la UOC, ballant tota una nit després d’un sopar d’estiu, com escoltant-te amb tendresa quan la vida se t’ha fet a moments, feixuga.

L’Univers ens ha fet et regal de coincidir amb el Marc.

I entre aquell primer dia únic, en el que cadascú i cadascuna el vam conèixer i avui, hem compartit moments de tot: hem rigut, hem ballat, hem cantat, hem discutit, hem passejat, ens hem abraçat i hem compartir molts dinars i sopars i moltes jornades de treball… el que ve a ser… anar vivint.

Anar vivint amb alegria, però també amb compromís, amb dignitat i consciència. La lleialtat del Marc ha fet que suméssim anys i fer el camí plegats fins avui, i ens hem sentit importants per a ell com ell n’ha estat, i sempre en serà, per a nosaltres.

I ara, els darrers dies, quan semblava que trobar motius per riure era impossible, quan qualsevol paraula resultava difícil, la mirada del Marc i les seves encaixades de ma, ens han confortat a nosaltres i ens han transmès tant… ens ho han transmès tot.

Una lliçó de vida, la seva serenor i pau, el seu desig de fer-nos saber com érem d’especials tots i alhora cadascú de nosaltres. I ara, en els nostres cors, guardem el nostre tresor: aquell dia, aquella abraçada, aquella conversa… única, personal. Cuidem-los, aquests tresors, i de quan en quan, si us plau, treiem-los a passejar. Compartim-los amb un bon vi, amb uns quants riures, amb música, a ple sol o sota els estels. Treiem a passejar la memòria d’en Marc. Els mexicans diuen que hi ha tres petites morts i només la tercera és real: la primera és el darrer alè. La segona, anima i cos es separen. La tercera i veritable, quan et deixen de recordar.

Permeteu-nos cridar el que deia un escriptor “com és d’injusta, com de maldita, com de cabrona és la mort, que no ens mata a nosaltres sinó als que estimem. Malgrat això, aquesta mort enemiga és la que podem vèncer” cada cop que diem el nom del Marc, cada cop que ens abracem, cada cop que recordem aquell dia que…

Com diu la poetessa Blanca Llum Vidal al poemari Nosaltres i tu:

“Existim en les cançons
que en el món hi ha.
I així, Foc i Aigua i Terra i Aire
I l’amplitud que hi ha en el ser
pur oposat i alhora amic
van donant la primordial,
l’elemental, la concordant
rima del món…
Celebrem, doncs, les rimes, els versos i les cançons del món, perquè
hi ets en tots i cadascun d’ells”.


Gràcies Marc per deixar-nos formar part de la teva vida, del teu món, estimar-nos i deixar-nos estimar-te.

aa

Anna Guerrero,Teresa Girona, Isabel Salas, Eli Prats, Marc Recasens, Sandra Baquedano, Xavi Ruiz, Anna Busquets, Adriana Clivillé, Àngels Doñate

(Visited 25 times, 1 visits today)
Comentaris
Isabel11 de maig de 2022 a les 20:40

Gràcies UOC! Tu vas fer creuar els nostres camins amb el del Marc ♥️

Respon
Nuria20 de maig de 2022 a les 15:41

Com és possible? Quan ho he llegit al resum de la setmana he pensat “no pot ser, no pot ser el nostre Marc”. Però malauradament sí que ho és. Vam coincidir poc temps, al mateix equip, allà a Tibi III, però recordo els seus ulls blaus, el seu somriure i el seu sentit de l’humor (com li agradava de prendre’ns el pèl). Recordo també les seves idees boges, com a l’hora de dinar, pujar una mica per la muntanya de Tibidabo, al costat de la carretera, per dinar “a la natura”. I allà estàvem tots 3, la Lídia tu i jo, triscant com cabres i seguint-te, per què no podíem no fer-ho. Quin dia tan trist. Una abraçada ben forta a familiar i amics.

Vola alt, Marc.

Respon
Deixa un comentari