Entrevista a Carles Esquerré Victori

Va ser gerent adjunt de la UOC del 1996 al 2006

“Treballar a la UOC va ser un privilegi”

16/9/2024 – Josep Nieto

Llicenciat en Farmàcia (UB), Màster direcció d’empreses (EADA) i Màster en lideratge i gestió de la ciència (UPF), Carles Esquerré Victori va ser gerent adjunt de la UOC del 1996 al 2006. La seva trajectòria professional ha estat majoritàriament en posicions de direcció en sectors professionals intensius en coneixement, compaginant la gestió i la formació de directius amb la consultoria d’estratègia. També va tenir responsabilitats polítiques, com a tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Manresa. Actualment, és director gerent de l’Institut de Recerca en Salut Germans Trias i Pujol.

-Com et vas incorporar a la UOC?

A primers de l’any 1996 em va contactar un “head hunter” i vaig tenir una primera entrevista amb el gerent Xavier Aragay i després amb el rector Ferraté. I a la primavera d’aquell any em vaig incorporar com a gerent adjunt.

-Quina creus que va ser la teva aportació a la gestió de la UOC?

Jo venia del món de les escoles de direcció, com a professor i director adjunt  d’EADA, i tenia una bona experiència internacional. També coneixia els inicis d’Internet i participava de la curiositat per l’emergent societat de la informació i el coneixement. I això em feia entendre que la creació de la UOC era la creació d’un nou sector d’activitat, amb unes noves regles, i per tant calia escollir estratègies adients i esdevenir un referent.

Vaig treballar estretament amb en Xavier Aragay, amb qui crec que vàrem fer un bon tàndem. I, naturalment, amb tots els companys de gestió i acadèmics al llarg de tota la meva estada a la casa.

-Quins passos es van fer per millorar la gestió?

Al principi va ser important crear un equip de gestió professional, ben coordinat, amb un estil de direcció adient, una forta orientació al treball en equip i amb un lideratge participatiu, on la comunicació fluís. Això va permetre més endavant que la UOC assolís el segell d’or de qualitat EFQM.

Crec també que va ser important començar a elaborar i formalitzar l’estratègia amb un procés participatiu i amb el suport extern d’experts d’ESADE. Això permetia construir una visió compartida de cap a on volíem dirigir-nos i generar una cultura -que en dèiem la “cultura UOC”-, que assegurava la bona convivència professional, un bon servei als estudiants i la voluntat d’innovar.

A mesura que la UOC creixia i teníem més experiència, apareixien més idees i noves oportunitats. Vam continuar amb l’esperit emprenedor -començant pel rector- i així vàrem aprofitar la base establerta per començar noves activitats:

• Consultoria i serveis de gestió del coneixement per a grans empreses, administracions i el propi sector educatiu.
• Formació de postgrau i continuada
• Formació oberta
• Elaboració de materials didàctics i l’editorial UOC
• Programa de doctorat
• Nous estudis i titulacions
• l’IN3

-Es van buscar altres socis per tirar-les endavant?

Algunes d’aquestes iniciatives es van vehicular via noves empreses i amb aportació financera de socis triats. La UOC va tenir aliances amb empreses com la Caixa, Telefònica, Planeta, RBA, o Santillana/Prisa. En alguns casos eren per entrar en mercats de parla castellana i assegurar la presència abans que una altra iniciativa hi entrés.

Així mateix, s’anaven consolidant l’estratègia econòmica i financera de la UOC, que ens permetia ser viables amb una aportació de l’Administració molt menor que la que tenien les altres universitats. També avançava l’estratègia pedagògica, tecnològica, de gestió de les persones, de màrqueting, etc.

Vaig treballar en molts fronts i amb moltes persones, amb il·lusió pel projecte i pels excel·lents companys que tenia. Treballar a la UOC va ser un privilegi.

-Quins records tens dels primers temps a la UOC?

Recordo que s’estava fent la prova pilot i tothom explicava amb orgull la seva contribució: el model pedagògic, el primer campus virtual i el seu origen, les opinions dels estudiants de ser pioners i ben contents!…

També hi havia preocupació pel finançament públic, per poder seguir creixent i desenvolupar el projecte. Els rols acadèmics i de gestió necessitaven consolidar-se. Encara tot era ben tendra i calia escalar bé el projecte.

-En tractar-se d’uns estudis no presencials, va ser complicat fer gestió?

En absolut: per fer una estratègia i gestió innovadora va ser clau la col·laboració publico-privada. El fet que la universitat fos jurídicament una fundació privada va ser  essencial. Que poguéssim fer el que creiem millor va ser imprescindible.

-Què et va significar l’experiència de treballar a la UOC?, quines persones recordes especialment?

A la UOC tot estava per descobrir i fer. I si ets curiós, innovador i d’acció, això és el millor que et pots trobar. Per tarannà i convicció, a mi m’encanta treballar amb equips i persones diverses. I en recordo moltíssimes, i quasi no vull dir cap nom per no deixar-me’n ningú.

Però sí que cal mencionar al rector Ferraté, per la seva genialitat, i en Xavier Aragay i els “marrons” que ens menjàvem de vegades. Amb algunes persones vàrem anar més enllà de la feina i analitzàvem el futur del sector i de la societat del coneixement. Recordo interessants converses amb en Genís Roca, Francesc Vallverdú, Claudi Alsina, Joan Fuster, Pere Fabra, Josep Salvatella, i em sap greu dir noms perquè me’n deixo molts!

-Recordes alguna anècdota amb el rector Ferraté?

Ui, moltes! Recordo quan li va dir al president Jordi Pujol que no surtis a la TV amb paper i bolígraf, que sortís amb PC! I en Genís Roca va ser l’encarregat de fer la primera web del President. I els viatges amb ell! A la Xina ens varen demanar de signar un manifest per recollir signatures pels JJOO de Pekin i quan el rector va dir que en Samaranch era amic seu, ràpidament ens van portar a veure una autoritat!

Les reunions al seu despatx, que començaven a la tarda i acabaven a altes hores de la nit, i perquè ell ens deia: “Heu d’anar a casa, oi?”. I ell es quedava i dormia al sofà, després d’acabar de pensar el que estàvem parlant. O de vegades, quan em deia: “amb aquests m’haig de fer una mica el savi inofensiu i després ja entrarem en matèria”.

-Què destacaries del que vas aprendre a la UOC?

La importància de gestionar bé els grups d’interès interns i externs. La UOC va generar admiradors, però també gelosies i interpretacions “woke”. I que la col·laboració público-privada – de què tant se’n parla, però que moltes vegades no es practica- si es planteja bé és molt potent i crec que cal estendre-la per ajudar a un sector públic en hores baixes.

Per fer grans coses o petites, però ben fetes, cal un bon projecte, un bon equip i un bon líder, sense interferències.

-Quina ha estat la teva trajectòria posterior?

Primer vaig incorporar-me a una multinacional espanyola, Applus, i  posteriorment vaig entrar en el sector de la recerca i innovació biomèdica, on sóc ara mateix, com a director gerent per generar noves institucions: primer, l’Institut de Medicina Personalitzada i de precisió del càncer i l’Institut de Recerca en Leucèmia Josep Carreras; i després em vaig incorporar com a director gerent de l’Institut de Recerca en Salut Germans Trias i Pujol, des d’on s’ha generat el Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya. Avui, al campus de Can Ruti hi treballen 6.000 persones i 1.300 fan activitat de recerca en salut. Un món molt dinàmic i competitiu, orientat a millorar la salut de les persones i a crear noves activitats econòmiques.