Entrevista a Àngels Fitó, rectora de la UOC

«La xarxa d’extreballadors és de les comunitats que fa més evident l’esperit obert que no podem perdre mai»

Àngels Fitó (Barcelona, 1970) és doctora en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i màster en Direcció Fiscal i Financera de l’Empresa per la mateixa universitat. Des de l’abril de 2023 és la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on abans havia estat vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat, i directora dels Estudis d’Economia i Empresa.

En aquesta videoentrevista per al Blog de la Xarxa d’extreballadores i extreballadors fa un repàs als principals reptes que afronta la universitat a les portes del seu 30è aniversari, ens explica com s’imagina la UOC del 2030 i ens confessa de quina carrera es matricularia a la UOC.

19/12/2024 – Josep Nieto

Com i quan vas arribar a la UOC?

Vaig arribar a la UOC el 2002, crec, com a col·laboradora docent a partir d’una trucada d’una companya de disciplina que em va dir:  “vols entrar a la UOC com a professora col·laboradora?” i em va explicar això de la docència online i vaig dir que sí… i fins ara.

Quins records té la rectora d’aquells primers moments a la UOC?

Recordo totes les trobades presencials, haver-hi portat els nens quan eren ben petits i també va coincidir amb els meus embarassos i, per tant, tota aquesta integració de la feina a la UOC, sabem que no té horari fix i que a poc a poc va formant part de manera quotidiana a la meva vida.

Em va semblar especialment interessant haver de donar suport i acompanyar en l’aprenentatge a gent que tenia tota mena d’edat, de situacions personals i professionals i, per tant, va ser un repte molt enriquidor, acostumada als estudiants de 18-19 anys.

Tenir aquesta capacitat de dinamitzar i despertar cert interès cap a matèries que són una mica dures -jo soc de finances- a col·lectius molt diversos, va ser un repte apassionant.

I va ser més complicat impartir docència online venint de la universitat tradicional?

Bé, al principi tens una mica aquell desconeixement, necessites entendre, en primer lloc, que has de ser molt proactiu en la dinamització de les aules, en donar retorn a l’estudiantat perquè no els tens allà davant ‘segrestats’, com passa amb les aules presencials. 

Però de seguida t’adones que la conversa que pots tenir amb un estudiant online és sovint més fluida perquè és una conversa que tu pots anar modulant amb intensitat i amb freqüència, en funció del que l’estudiant t’estira. En canvi, des de la docència presencial està tot molt més pautat: tens una hora de classe, una hora d’atenció a l’estudiantat i fora d’aquests tempos estructurats no hi ha cap mena d’interacció.

La conversa amb l’estudiant online jo diria que és més profunda, és més personal i l’atenció fa més èmfasi en aquells aspectes que a cadascuna de les persones a qui acompanyes els pot resultar més interessant.

Alguna anècdota especial d’aquells primers estudiants?

Us podria dir que encara guardo missatges d’alguns d’aquests estudiants, en guardo com a tresors perquè el retorn que et dona aquest tipus d’estudiantat és molt alt. Perquè nosaltres érem una universitat pionera, però l’estudiantat també era pioner: arriscava temps i diners amb l’esperança d’assolir unes titulacions que segurament havien descartat de poder tenir.

I el retorn que et dona aquest tipus d’estudiantat és entranyable. La veritat és que encara en guardo alguns, no fos cas que mai ens n’oblidem a qui estem ajudant.

I com veu la rectora la UOC d’avui dia, quan compleix 30 anys?

Crec que tenim una universitat apoderada. Crec que hem demostrat una contribució sistèmica a bona part dels reptes de capacitació que té el país. Som una universitat respectada pel conjunt del sistema perquè no només ha demostrat que ha estat capaç de trencar fronteres respecte al que es concep com a educació superior -i ho ha fet amb uns estàndards de qualitat molt elevats- sinó també perquè té tot un cos de recerca i de reconeixement darrere, de coneixement també, i que pot competir en igualtat de condicions amb qualsevol proposta d’educació superior. I que, a més a més, té un impacte claríssim i contribueix a donar respostes a necessitats formatives a col·lectius no tradicionals en l’àmbit de l’educació superior.

Som referents en el que és formació al llarg de la vida, però també som referents en altres àmbits de recerca i som sistèmics quant a la nostra contribució a les aules.

El model educatiu de la UOC, que és un dels pals de paller de la universitat, ha anat evolucionant amb aquests anys. Cap a on va aquest model educatiu?

Jo crec que la principal característica d’aquesta proposta de la UOC que s’adapta als temps és el que jo de vegades anomeno una “UOC augmentada”. És una proposta de servei que desborda el que passa a les pròpies aules. 

Venim d’una trajectòria on el model de la UOC es representava gràficament i s’explicava a partir del que passava a dins de l’aula amb aquests recursos d’aprenentatge, amb aquest aprenentatge centrat en activitats, amb aquest col·lectiu de col·laboradors docents i aquest aprenentatge col·lectiu que tenia lloc dins de l’aula.

I ara quan expliquem la UOC, i aquí hi ha el projecte Insígnia, que és el que recull tota aquesta proposta de UOC augmentada.

El que fem és lligar tot aquest aprenentatge significatiu que es produeix dins de les aules amb una capa de servei que envolta aquesta feina i que fa realitat això de “t’acompanyem al llarg de la vida”.

Per tant, hi ha una capa de servei que pretén donar un millor acompanyament a la persona dins i fora de l’aula, que la vol connectar millor en l’entorn, no només al mercat de treball, i que també vol fer possible aquests itineraris flexibles i modulars que s’adeqüin millor a les necessitats de cada un dels estudiants.

I, dins l’oferta formativa de la UOC, quins estudis creu la rectora que hauria d’oferir i que ara mateix no està oferint?

Crec que hi ha un repte en el conjunt del sistema que és depassar el que són les pròpies disciplines i oferir titulacions que estiguin més orientades als grans reptes socials i, per tant, amb una mirada més cap al destinatari o cap a l’ús que se n’ha de fer del coneixement i no des d’un punt de vista tant disciplinar.

Per tant, aquestes titulacions que siguin capaces de trenar diferents disciplines, per què no pensar en graus que abordin la sostenibilitat ambiental des d’un punt de vista tecnològic, social, fins i tot cultural, per què no pensar en aquests aspectes més vinculats al benestar, que té a veure amb salut, però té a veure també amb aspectes econòmics, socials, de comportament, etc.

Per tant, crec que, en el futur, també les titulacions s’orientaran cap a propostes on la interdisciplinarietat sigui un dels seus valors principals.

I parlant d’un altre pal de paller, que seria el professorat, com han de ser els nous professors de la UOC?

Jo crec que el professorat de la UOC és i va cap a un perfil de professorat que sigui capaç d’abraçar proactivament les oportunitats tecnològiques que tenim. És evident que la UOC és una universitat de base tecnològica si bé la tecnologia és l’eina i no és el fi -ja ho diem sempre- sí que el professorat haurà de ser ben conscient de quin impacte té la tecnologia en termes de riscos i d’oportunitats i haurà de ser capaç de generar les majors complementarietats positives en el desenvolupament de la seva feina, ja sigui la docència, la recerca, la transferència, l’intercanvi de coneixement.

Per tant, aquesta, en certa manera, resiliència, aquest esperit crític, aquesta capacitat de generar complementarietats serà fonamental per una institució com la nostra, que està predestinada i està condemnada a ser pionera en la integració de la tecnologia al servei de l’acompanyament de les persones pel que fa a l’aprenentatge.

Ha parlat un moment de la recerca. Com ha de ser? Com veu la recerca i el doctorat en la UOC aquesta del futur immediat?

La recerca i tot el que fem amb el coneixement que som capaços de generar, transferir i connectar és un dels pilars de la institució.

Primer, perquè ens legitima com a universitat; i en un context on proliferen tantes pseudouniversitats que no fan gaire inversió en la recerca, la UOC, precisament, té la capacitat de posicionar-se fort i, per tant, de guanyar més legitimitat i més respecte en aquest sentit.

D’altra banda, també ens serveix per entendre com va el món. Si no entenem com va el món i no aprofundim en les claus d’aquest desenvolupament econòmic, social, polític, etc. difícilment podrem adequar la nostra manera d’aproximar-nos-hi i l’oferta formativa, etc.

D’altra banda, també hi ha una part de la recerca imprescindible que és entendre si la nostra proposta formativa va ben encaminada i d’anar obtenint evidència que ens faci anar ben segurs en aquesta trajectòria que sempre té un punt d’incertesa elevat.

En aquest sentit, l’escola de doctorat, evidentment, és la nostra pedrera. És a dir, la capacitat de la UOC de formar nous perfils que siguin capaços de dur a terme recerca rellevant ens és fonamental.

Primer, perquè són aquells perfils que després poden continuar fent carrera en l’àmbit educatiu; després perquè també és la manera com el nostre professorat té de generar coneixement.

La UOC ha treballat molt en l’àmbit internacional, en l’expansió de la UOC. Com ho valora la rectora?

Nosaltres hem fet l’expansió internacional des de la nostra ferma voluntat d’estendre aquest compromís sistèmic, aquesta capacitat de transformació que hem demostrat a Catalunya, poder-la estendre arreu.

Actualment, hi ha dos focus en aquest procés d’internacionalització que per a nosaltres són claus: 

Primer, aquesta gran aliança europea que coordinem -l’OpenEU-  on la UOC se situa com a líder d’un consorci d’universitats i d’altres agents centrats en democratitzar l’educació superior a partir de les tecnologies on, entre d’altres, hi ha l’Open del Regne Unit, la universitat online d’Alemanya, l’holandesa, la de Xipre, la grega, la UNED també, i on tot aquest conjunt d’universitats, que són les principals universitats online d’Europa, reconeixen el lideratge de la UOC.

Per tant, fer possible aquesta ampliació d’accés a la universitat a perfils no tradicionals i poder estendre la nostra capacitat de transformar arreu d’Europa és un dels grans fets.

I després tota la tasca que fem de posicionament a Amèrica Llatina, que va més enllà d’una estratègia comercial i cerca precisament ser també referents en aquest marc territorial en el desenvolupament de la docència online com a mecanisme de capacitació, de democratització de l’educació superior.

Parlem ara dels estudiants. Quins creu que seran els nous estudiants de la UOC en el futur immediat, i quin paper tindran els Alumni?

Hem observat des de fa temps més dispersió en el perfil dels estudiants. Tenim un estudiant cada vegada més divers en tot, no només en qüestions geogràfiques, d’edat, de procedència, sinó també d’expectatives, de necessitats, d’il·lusions, i això ens obliga, ens pressiona, a fer que aquesta accessibilitat també sigui cada vegada més àmplia.

La UOC té una vocació de donar accés a molta gent, però no sempre és possible, i aquí la tecnologia ens pot donar oportunitats en alguns casos, i l’acompanyament humà és la solució que també hem de determinar en d’altres.

Els alumni són fonamentals: en tenim 122.000, els graduem de 10.000 en 10.000 cada any, i precisament per aquest motiu ja hem creat un vicerectorat específic, uns equips específics que treballen el que diem comunitat.

Perquè tenint en compte que aquest aprenentatge al llarg de la vida és tot menys un procés lineal, també sabem que aquesta comunitat alumni és alumni, és estudiant, és col·laborador de la UOC, és empleat de la UOC, deixa de ser-ho…

I, per tant, intentem treballar-ho més holístic, entenent que tenim una comunitat UOC, que són totes aquelles persones que han passat o són a la UOC, i després també parlem d’aquesta “comunitat plus”, que és tot aquest teixit sociocultural, econòmic, etc. que també està en connexió amb l’activitat que duem a terme.

El blog on es publicarà aquesta entrevista i on sentirem la veu de la rectora, dins aquesta sèrie de pòdcasts dels 30 anys de la UOC, ha estat impulsat des de la Xarxa d’extreballadores i extreballadors de la UOC. Com valora aquesta xarxa?

Ens fa molta il·lusió tenir una xarxa d’extreballadors. Jo crec que és l’evidència més clara i més fefaent de quin és el tarannà de la institució: una institució oberta, inclusiva, que entén que tota persona que ha passat per la UOC pot continuar contribuint a la mateixa, i que entén que els aprenentatges són multidireccionals i que, per tant, fa gala de tot aquest talent, de tot aquest compromís que al llarg del temps ha anat conformant la pròpia institució i que, per tant, seria bastant absurd deixar-ho perdre.

Crec que és una de les comunitats que ens ajuda a fer més evident aquest esperit obert que no podem perdre mai, perquè tenim un talent enorme vinculat a la institució i que es vincula de diferents maneres, però que sempre suma.

Un altre dels pilars de la UOC des del primer dia és la tecnologia. Quines noves tecnologies, ha d’anar incorporant la UOC i com encaixa amb tot això la irrupció de la intel·ligència artificial generativa?

Ara estem tots molt atabalats amb això de la intel·ligència artificial. Internament està produint uns debats molt intensos, molt rics, on participa tota la comunitat, l’acadèmia i els equips de gestió.

És veritat que, en el conjunt del sistema, hi ha una mena de crisi d’identitat, perquè el que ve a fer aquesta intel·ligència artificial generativa és obligar-nos a qüestionar-nos de nou què ensenyem, per a què ensenyem, com ho fem, i on.

Des de la UOC crec que s’imposa aquesta voluntat de generar complementarietats positives que ara esmentaré i que precisament aquest darrer Premi Nobel en l’àmbit de l’economia, Daron Acemoglu, descriu molt bé: aquesta capacitat de ser persones augmentades en una institució augmentada, en capacitat de servei, en capacitat d’atenció personalitzada, en capacitat de generar aquestes competències de pensament crític, de ciutadania responsable, etc.

Però alhora una universitat que ha de ser molt conscient dels riscos i biaixos que comporta treballar amb determinats volums o dominis de dades que no sabem del tot si són complets, si representen el conjunt de la institució i, per tant, també ens obliga a desenvolupar internament un conjunt de capacitats que en el futur seran molt rellevants, com aquesta pròpia necessitat de qüestionar-nos les pròpies dades que monitoritzem, quin ús en fem, si en sabem treure les conclusions adients o no.

Crec que ens pressiona, ens interpel·la, sobretot la intel·ligència artificial generativa. No podríem caure en una posició reduccionista o molt dogmàtica, perquè està tot per veure. I en definitiva aquesta característica d’oberta ara es fa més necessària que mai. Per tant ens hi hem d’aproximar amb vocació, amb voluntat, amb prudència, però amb curiositat. Crec que això és el que estem fent en conjunt tota la universitat.

Ja anem acabant perquè no li volem robar més temps. Com s’imagina la UOC del 2030?

La UOC del 2030 la tenim aquí a la cantonada. Tenint en compte els esforços que estem fent, jo voldria una universitat plenament digitalitzada. Per tant, on la intel·ligència artificial l’hem sabut integrar al servei de la nostra missió. Una universitat més lleugera, més àgil i, per tant, més resilient als canvis que vindran i, per tant, més preparada per gestionar aquest canvi continu.

I voldria una universitat més compromesa, però més compromesa amb el diàleg, amb el debat, amb el saber gestionar la discrepància, tolerant amb totes les persones alineades amb aquesta necessitat que tenim d’explorar conjuntament un món que és del tot incert.

I acabem ja amb dues preguntes personals i de resposta curta. Estem celebrant els 30 anys de la UOC, tenim aquí davant el pastís amb les 30 espelmes, bufem i pensem un desig. Què desitja la rectora per a la UOC?

Ara estic absolutament mediatitzada pel moment. Vull que m’aprovin el pla de xoc. Així de clar. És a dir, ara i avui, aquest és el meu desig immediat, perquè, a més a més, en bona part ens hi juguem la UOC del 2030.

I la darrera, quina carrera o quina titulació de la UOC li agradaria o li hagués agradat fer a la rectora?

Uf, gairebé totes. M’agradaria ser més experta en gestió de dades. Això és un repte pendent. 

M’encantaria fer el màster de filosofia de reptes contemporanis, però ara escombraré una mica cap a casa i si n’he de triar una triaria el grau que s’obre al setembre de gestió de la sostenibilitat, transformació digital i medi ambient. Crec que és un exemple d’interdisciplinarietat i de necessitat d’adaptar plans d’estudis clàssics cap als nous reptes que té el món al davant.