Els algoritmes: del control a la creativitat
Primer col·loqui/debat del prof. Joan Campàs (novembre 21)
Sessió online (videoconferència): dimarts, 23 de novembre de 2021 a les 19.00h
Es van plantejar qüestions del tipus:
¿Sabíem que aquests innocents “m’agrada” que cliquem a Facebook o a Instagram sense pensar, poden predir la nostra orientació sexual, raça, religiositat, punts de vista polítics, trets de personalitat, intel·ligència, felicitat, abús de substàncies, estat civil, edat, …?
Mentre estem llegint aquestes línies (o mentre estem a Facebook, WhatsApp, Instagram, o redactem un e-mail o fem cerques a Google), milers d’ordinadors remots afinen models secrets i algoritmes amb l’objectiu de definir qui som, què volem i com ens comportem. Què fa que siguem tan interessants com perquè valgui la pena espiar-nos? I què se’n fa de tota aquesta informació?
Com han aconseguit estar entre els més rics del món, segons la llista Forbes del 2021, els fundadors o CEOs d’empreses tecnològiques com Jeff Bezos (177 mil milions $), Bill Gates (124 mil milions $), Mark Zuckerberg (97 mil milions $), Larry Page (91,5 mil milions $), Serguéi Brin (89 mil milions $), Ma Huateng (65,8 mil milions $)?
- D’on surten aquests enormes beneficis, si tot el que fem a través d’Internet (fer cerques a Google, posar un like a Facebook, pujar una foto a instagram, visualitzar un vídeo de you tube, enviar un text per WhatsApp…) és gratuït?
- Com Cambridge Analytica va incidir en la campanya electoral de Trump? I en les eleccions al Brasil?
- Com Google va participar en la campanya d’Obama del 2008 i en la seva victòria del 2012?
- Com funciona Sesame Credit, el sistema xinès de qualificació dels ciutadans?
- Si Google és una empresa de cerques, per què inverteix tant en dispositius domèstics intel·ligents i vehicles autònoms?
- Si Facebook és una xarxa social, per què està desenvolupant tecnologia de drons i realitat augmentada?
- Quin interès pot tenir Google en aplicacions com Google Earth, Street View, Waze o Google Glass?
dgdgdhg
Vam reflexionar sobre:
Ens passem el dia subministrant dades. En un dia qualsevol de principis del segle XXI, els éssers humans acumulem vuit milions de gigabytes de dades. Google processa una mitjana de més de quaranta mil consultes cada segon: més de 3.500 milions de cerques diàries i 1,2 bilions en tot el món (dades del 2017). Aquesta sorprenent quantitat d’informació diu molt sobre qui som, les pors, desitjos i comportaments que ens impulsen i les decisions conscients i inconscients que prenem. Podem arribar a conèixer coses sobre el comportament humà que fa menys de 20 anys semblava impossible. I tot extret del big data.
Els beneficis immensos d’aquestes companyies provenen de l’apropiació, sense contrapartida, de les nostres dades conductuals, que venen a d’altres companyies, sobretot de publicitat i financeres.
Ho compartim tot (fotografies, vídeos, cançons, estats d’ànims, missatges, ubicacions, restaurants, viatges…), gratuïtament, mentre una elit (Google, Amazon, Facebook, Apple y Microsoft, les GAFAM) esdevé multimilionària amb les nostres informacions.
D’on surten aquests enormes beneficis? Les prediccions sobre els nostres comportaments són els productes i les companyies les ven als seus clients. Es venen prediccions, es comercialitza amb conductes futures (la conducta esdevé una mercaderia): d’aquí la necessitat de conèixer a fons el comportament de la gent: què fa, on va, què compra, què vol, què veu, què pensa … I per a controlar millor les conductes res millor que radicalitzar-les i guanyar l’atenció de l’usuari, i així predir millor el què volem, el què pensem i el què farem Ells acumulen i a nosaltres se’ns desposseeix i infantilitza.
Tot sembla gratuït, però el cost que paguem és el de viure sota vigilància: «gratis» vol dir inevitablement que una altra persona decidirà com vivim. Cada cop més, les decisions que ens afecten no estan fetes per humans sinó per models matemàtics, opacs, no regulats, sovint secrets, que no sabem com funcionen, a través dels quals desfilen sexisme, racisme i classisme, i propaguen i retroalimenten els estereotips i prejudicis existents. Són els algoritmes.
Els algoritmes estan per tot arreu:
Ja dominen els mercats de valors, la composició musical, la conducció de cotxes i la redacció de notícies, les assegurances, les sentències judicials i l’accés a la universitat, i modelen els nostres gustos, les nostres opinions i incideixen en la presa de decisions i els resultats electorals.
Determinen quins continguts ens mostren les xarxes socials o quines recomanacions ens ofereixen les botigues online a les que comprem, qualifiquen a mestres i estudiants, ordenen currículums, concedeixen (o neguen) préstecs, llocs de treball, hipoteques o beques, s’adrecen als votants, fixen la llibertat condicional i monitoregen la nostra salut.
ghghh
Joan Campàs i Montaner