Els algoritmes: del control a la creativitat

26 d'octubre de 2021

La Xarxa d’extreballadores i extreballadors de la UOC inicia noves activitats. Fem aquí esment dels col·loquis/debats, en format virtual i oberts a tothom, dirigits pel prof Dr. Joan Campàs, que versaran sobre temes d’interès general i d’actualitat, com els algoritmes, la perspectiva de gènere a través de l’art, física quàntica per a humanistes, neuroeducació, art contemporani i negoci, història del capitalisme, … En proposem dos al curs, un primer a la tardor i un següent a la primavera.

Aquests col·loquis/debats pretenen ajudar a entendre una mica el nostre present, a tenir menys pors i a formular alternatives fomentant l’esperit crític.

L’estructura de cada col·loqui/debat serà la següent:

  • l’activitat es publicarà en aquest blog des d’on es podrà confirmar la inscripció a la sessió online
  • en el post del blog es comentaran les línies principals del col·loqui i les qüestions i problemes a debatre
  • per tal de preparar el debat, s’oferiran un seguit de vídeos, especialment dissenyats per aprofundir en la temàtica proposada
  • es complementarà la informació dels vídeos amb una bibliografia seleccionada i actualitzada
  • el col·loqui/debat es farà en format virtual i tindrà una durada d’una hora i mitja, de la qual els primers tres quarts d’hora seran de presentació i plantejament i la resta de debat i intercanvi d’idees (amb els experts invitats a la sessió).

Primer col·loqui/debat del prof. Joan Campàs:

«Els algoritmes: del control a la creativitat»

Sessió online (videoconferència): dimarts, 23 de novembre de 2021 a les 19.00h.

Es plantejaran qüestions del tipus:

dd

¿Sabíem que aquests innocents “m’agrada” que cliquem a Facebook o a Instagram sense pensar, poden predir la nostra orientació sexual, raça, religiositat, punts de vista polítics, trets de personalitat, intel·ligència, felicitat, abús de substàncies, estat civil, edat, …?

Mentre estem llegint aquestes línies (o mentre estem a Facebook,  WhatsApp,  Instagram, o redactem un e-mail o fem cerques a Google), milers d’ordinadors remots afinen models secrets i algoritmes amb l’objectiu de definir qui som, què volem i com ens comportem. Què fa que siguem tan interessants com perquè valgui la pena espiar-nos? I què se’n fa de tota aquesta informació?

Com han aconseguit estar entre els més rics del món, segons la llista Forbes del 2021, els fundadors o CEOs d’empreses tecnològiques com Jeff Bezos (177 mil milions $), Bill Gates (124 mil milions $), Mark Zuckerberg (97 mil milions $), Larry Page (91,5 mil milions $), Serguéi Brin (89 mil milions $), Ma Huateng (65,8 mil milions $)?.

D’on surten aquests enormes beneficis, si tot el que fem a través d’Internet (fer cerques a Google, posar un like a Facebook, pujar una foto a instagram, visualitzar un vídeo de youtube, enviar un text per WhatsApp…) és gratuït?

Com Cambridge Analytica va incidir en la campanya electoral de Trump? I en les eleccions al Brasil?

Com Google va participar en la campanya d’Obama del 2008 i en la seva victòria del 2012?

Com funciona Sesame Credit, el sistema xinès de qualificació dels ciutadans?

Si Google és una empresa de cerques, per què inverteix tant en dispositius domèstics intel·ligents i vehicles autònoms?

Si Facebook és una xarxa social, per què està desenvolupant tecnologia de drons i realitat augmentada?

Quin interès pot tenir Google en aplicacions com Google Earth, Street View, Waze o Google Glass?

Inscriu-t’hi

(Visited 1 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari