El romànic de la Vall de Boí (7) – Mare de Déu de les Neus d’Irgo

Irgo, o Irgo de Tor, és un poble de l’Alta Ribagorça, que formà part del terme de Llesp fins a llur incorporació al Pont de Suert el 1965, situat a 1.400 metres d’altitud, al costat de llevant de la vall de la Noguera de Tor, a prop i a llevant del poble de Castilló de Tor.

El nom del poble prové del basc, i significa “poble petit”. La primera part del topònim, Ir- és el mateix component d’Iran i Erill, entre d’altres. És l’element que significa poble.

L’església de la Mare de Déu de les Neus és la parroquial, d’una sola nau amb torre-campanar, construïda seguint la tradició de l’estil llombard. Pertany al bisbat de Lleida, pel fet d’haver pertangut, a l’edat mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça.

L’església està ubicada a un sector extern al petit nucli de població: no és, doncs, el seu element generador. Indica que la implantació eclesial va efectuar-se sobre un espai ja estructurat, l’origen del qual es desconeix.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular, d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral.

L’edifici ha estat molt transformat; així, l’absis ha estat escapçat i acabat amb un tester pla que forma un santuari.

Amb aquesta reforma s’afegí un cos d’edifici al costat sud, que inclou un porxo -el qual aixopluga la porta del temple feta amb un arc de mig punt-, una capella i un campanar quadrat de torre que forma l’angle sud-est del conjunt. Al costat nord també s’hi afegí una capella rectangular.

També hi ha l’ermita romànica de Sant Salvador d’Irgo de Tor. Es troba apartada del poble, aïllada a l’extrem d’un esperó muntanyós,  a uns 500 m al sud del poble d’Irgo. És un edifici tan profundament transformat i alterat i que ha perdut tantes estructures originàries, que es fa difícil reconèixer el seu origen alt-medieval.

És de planta rectangular, d’una sola nau coberta amb volta de canó i reforçada per dos arcs torals. A la capçalera s’ubica un retaule barroc datat l’any 1708, policromat, amb columnes salomòniques, volutes i altres elements propis de l’estil, presidit per una imatge policromada de Sant Salvador.

Quina pot ser la funció d’aquests petits santuaris alçats en les estadis superiors de la Vall de Boí i de la ribera de la Noguera de Tor, a uns 1400-1500 metres? Són fites en el territori que remarquen la zona intersticial entre les terres de conreu i les altes pastures, és a dir, els límits de l’espai social treballat per les poblacions de la zona, marquen els termes del paisatge agrícola i ramader, esdevenen un lloc rellevant en la definició de l’espai simbòlic i social. 

–

Joan Campàs i Montaner