El museu a casa (42) – Corbusier: Villa Savoye
La Villa Savoye (1928-1931) va ser projectada per Le Corbusier com a paradigma de l’habitatge com a «machine à habiter», de manera que les funcions de la vida diària esdevenen fonamentals per al seu disseny. El moviment dels cotxes per entrar a l’interior de l’habitatge és el detonant per a la concepció de l’edifici.
L’habitatge es concep com a objecte que es posa sobre el paisatge, sent totalment autònom del mateix i podent ser col·locat a qualsevol lloc del globus.
Poissy es troba a una mica menys d’una hora de viatge des de París, i és un dels típics suburbis de la capital francesa, amb llargs carrers de cases unifamiliars amb jardí. La Villa Savoye ocupa un d’aquests solars que dominen la vall del Sena a la Rue de Villiers, situant-se més propera a la natura que al carrer i alliberant un gran espai verd al seu voltant.
La planta baixa sobre pilotis també avança en aquest sentit, ja que independitza la vila del seu jardí. Villa Savoye és un exemple d’un ús lliure dels cinc punts d’una nova arquitectura, formulats per l’arquitecte el 1927:
– s’aixeca, aïllada del terra sobre un sistema de pilons.
– planta lliure, aconseguida mitjançant la separació entre columnes de càrrega i parets subdivisòries de l’espai.
– façana lliure, en perdre el mur la seva funció sustentant, no hi ha façana principal i no té elements decoratius.
– la coberta plana és transformada en jardí, substituint la teulada i recuperant la zona de sòl coberta pel bosc.
– la finestra longitudinal permet que l’espai natural, l’espai exterior, s’integri amb l’espai artificial, l’interior, alhora que uniformitza l’entrada de llum.
La part principal de l’habitatge: saló, menjador, cuina, dormitoris i banys, es troba ubicada a la planta primera, mentre que la planta baixa està ocupada pel vestíbul i dependències per al servei, i compta amb un garatge capaç d’aparcar 3 automòbils de l’època, cosa que va ser una fita per a la història de l’arquitectura i un gran avenç per al seu temps. La coberta és plana i s’hi troba un petit jardí.
El conjunt de Villa Saboye és una composició cúbica, assentada sobre pilotis, columnes de formigó armat que formen part de la carcassa estructural. Les superfícies planes i llises exclouen tota sensació de gravidesa.
La planta baixa és determinada en gran mesura pel moviment d’un automòbil que entri a l’edifici. Aquest moviment també determina l’estructura, basada en una malla ortogonal de pilars de formigó distants entre si 4,75 metres els uns dels altres. Aquesta malla conforma una planta quadrada de 23,5 m de costat, sobre la qual s’assenta la vila.
L´estructura de la planta primera es genera a partir d´una retícula uniforme de pilars d´acer i forjats de formigó armat. Gràcies a què els pilars del perímetre queden lleugerament retrets de la vora dels forjats Le Corbusier va poder crear finestres apaïsades tan llargues com va voler, ja que aquestes no travessen cap element estructural.
L’habitatge va ser habitat pels amos durant un curt espai de temps. Després de la invasió alemanya de França del 1940, va ser abandonat i posteriorment bombardejat i incendiat durant la Segona Guerra Mundial.
El 1963 la Vila Savoye va ser declarada patrimoni arquitectònic per part del govern francès, i es va procedir a restaurar-la. Actualment és una casa-museu, dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i mantinguda per la societat pública Monuments of France.
–
Joan Campàs i Montaner