Blog de la Xarxa d'extreballadores i extreballadors de la UOC

El museu a casa (21) – Sandro Botticelli: Naixement de Venus

Es tracta d’una obra que sol ser admirada, elogiada, que agrada a quasi tot el món, i sobre la qual s’han atribuït tots els tòpics del Renaixement: bellesa, serenitat, equilibri, proporció, i que ha fet vessar molta tinta. Quins són els problemes que planteja? On rau la seva complexitat?

Botticelli: Naixement de Venus   4:33

Des d’un punt de vista estilístic, Botticelli fa un pas enrere, una mena de retorn al gòtic: ús del pa d’or en els cabells de la Venus i en el tronc dels arbres, un espai pràcticament pla, una naturalesa encarcarada per on no hi transita ni un bri d’aire, unes anatomies improbables, unes poses i moviments impossibles, unes figures i objectes més juxtaposats que integrats i una renúncia a la perspectiva i al volum.

Per què a finals del segle XV, i no abans, apareixen pintures amb escenes mitològiques? Es troba en relació amb un context cortesà i aristocràtic, en els minoritaris i refinats cercles neoplatònics de Llorenç el Magnífic i l’Acadèmia Platònica. Botticelli és l’expressió fidel de la melangia que envaeix la vida florentina de finals de segle, quan es pren consciència de la inferioritat política i econòmica de les velles repúbliques davant dels nous estats nacionals que s’estan configurant a Europa. D’aquí la tristesa i la melangia en les cares, sobretot de la Venus, nua, sobre una petxina que flota sobre les aigües d’un mar verdós, empesa cap a la costa per les ones gràcies al buf dels vents Zèfir i Cloris, el ràpid vol dels quals arrenca roses, flors sagrades de Venus, La costa, retallada i boscosa, tanca la composició per la dreta, costat que ocupa la Primavera. Hi són estudiats a través de la composició geomètrica, de l’anàlisi iconogràfica, del dibuix, i interpretats, a partir de la nuesa de Venus, com el naixement d’Humanitats.

Joan Campàs i Montaner

(Visited 17 times, 1 visits today)