El museu a casa 2.0 – Victoria Vesna: Bodies INCorporated

22 de març de 2024

Bodies INCOrporated és una obra que sorgeix de les respostes que Vesna va obtenir d’un formulari que va passar als assistents a l’exposició Virtual Concrete en el qual els demanava quin tipus de cos els agradaria tenir.

Curs: Art digital. Net.Art. Victoria Vesna: Bodies INCorporated 1996   18:51

La gran acollida que va tenir el qüestionari, així com la posterior exigència dels assistents de poder veure aquests cossos, va fer que Vesna es plantegés la idea de crear una pàgina web on pogués interactuar amb els usuaris i que permetés la creació d’un cos virtual a la xarxa.

En aquesta obra el participant està convidat a construir un cos virtual a partir de parts del cos, textures i sons predefinits, i adherir-se a la comunitat més gran de propietaris del cos. Però tant les textures com els sons que Vesna introdueix com a components del cos estan concebuts per permetre una identificació més gran dels usuaris amb el seu cos, que, en el fons, produeix una reproducció de les conductes estereotipades que hi ha en l’inconscient cultural de la societat occidental.

Un cop construït, pot ser modificat i interactuar amb altres cossos en xats. Reflexiona sobre la creació i el comerç de cossos virtuals que neixen i moren a la xarxa.

Els elements principals del lloc en línia són tres entorns construïts, dins dels quals es desenvolupen diferents conjunts d’activitats: LIMBO© INCorporated, una zona on es troba informació sobre cossos inerts que els propietaris han abandonat o descurat; NECROPOLIS© INCorporated, un ambient barroc on els propietaris poden mirar o triar com volen que mori el seu cos; i SHOWPLACE!!!© INCorporated,” on els membres poden participar en fòrums de discussió en temps real, veure els cossos destacats de la setmana, i entrar a sessions de xat “morts” o “vius”.

Relaciona la idea de creació del cos, en el si d’una comunitat, amb les estratègies existents en el món corporatiu de l’empresa. És per això que per a poder accedir al projecte s’han d’acceptar uns compromisos i unes obligacions –mitjançant un contracte– que comporten una restricció en els moviments de l’usuari, així com la despossessió del cos que ha creat.

Reflexiona, doncs, sobre la pèrdua de llibertat que hi ha en tot contracte i sobre la pèrdua d’identitat que es produeix per l’acció de respondre a un qüestionari que converteix un ésser humà en un ésser posthumà, compost per dades i informació que seran utilitzades en benefici de les corporacions.

Joan Campàs i Montaner

(Visited 3 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari