El museu a casa (19) – Brunelleschi: Cúpula del Duomo de Florència
Com va poder un orfebre, cèlebre pel seu mal caràcter i sense formació acadèmica com a arquitecte, construir una de les joies més interessants del Renaixement italià?
Projectada i construïda per Filippo Brunelleschi (1377-1446), es considera que amb ella es va iniciar el Renaixement italià i florentí en arquitectura.
Quins eren els problemes que plantejava la construcció d’aquesta cúpula? Ningú semblava capaç de concebre un projecte viable d’una cúpula de gairebé 50 metres d’ample, sobretot perquè calia començar a edificar-la a 55 metres d’altura, sobre els murs ja existents. A més, els projectes de construcció previstos evitaven els arcbotants i els arcs ogivals propis de l’estil gòtic tradicional. Podria una cúpula de desenes de milers de tones sostenir-se sense cap d’aquests elements? Hi hauria prou fusta en tota la Toscana per les bastides i cintres necessaris per construir la cúpula? ¿Es podria aixecar l’estructura sobre la planta octogonal imposada pels murs existents sense que s’ensorrés pel centre?
En el concurs projectat per a la seva construcció, Brunelleschi, va prometre construir no una cúpula sinó dues, una paral·lela a l’altra i connectades entre si, sense aixecar complicades i costoses bastides.
La seva cúpula consistiria en dos casquets concèntrics: un d’interior, visible des de dins de la catedral, allotjat dins la cúpula exterior, més ampla i més gran. Per contrarestar l’empenta lateral (la pressió cap a fora creada pel pes d’una gran estructura, que es pogués esquerdar o causar el seu enfonsament), reforçaria els murs anellant-los amb cèrcols de pedra, ferro i fusta. La dificultat inicial radicava en la magnitud de la cúpula i la seva empenta colossal. El vídeo explica aquestes dificultats i descriu les característiques de la cúpula així com la tècnica constructiva utilitzada.
Joan Campàs i Montaner