Crònica de la sortida a les muntanyes de Prades
14 de maig de 2024
“RACONS DE LES MUNTANYES DE PRADES“. Sortida a la Balma de les Gralles i a l’Avenc de la Febró (Baix Camp) – Dissabte 11 de maig de 2024
El dissabte 11 de maig a les 10 del matí ens trobàvem a l’Ermita de Sant Antoni de Prades, per iniciar la cinquena sortida del Cicle Conèixer la Història de Catalunya, que organitza la Xarxa d’extreballadores i extreballadors, de la mà del prof. Joan Campàs. Després d’un agradable passeig d’uns quinze minuts, arribàvem a la primera parada, la Roca Foradada, ubicada sobre una zona d’aflorament de materials anomenats “roques vermelles”, formats a l’inici del període Triàsic, de l’era Mesozoica.
Davant d’aquest magnífic paisatge el prof. Antoni Marín ens va fer la primera sessió sobre apunts fotogràfics: “El retrat: tipus de plans i focals òptiques”.
Tot seguit vam desfer el camí fins a l’ermita i ens desplaçàrem en cotxes fins a Capafonts. Allà iniciàrem l’itinerari fins a la Cova de les Gralles, poc més d’una hora de camí, amb trams feixucs de certa dificultat, per la seva inclinació.
Es tracta d’una immensa balma creada per l’acció de l’aigua del torrent de la Font Nova, una estructura natural semblant a un amfiteatre tancat per una cúpula semiesfèrica, ubicada aproximadament a uns 60 metres de l’altura del sòl. A sota, una formació fràgil de travertí, o roca sedimentària, emergeix de la vora del riu. En funció de la temporada, el flux del torrent pot transformar-se en una petita cascada que cau com a pluja.
Vam tornar per fer el dinar de grup a Capafonts, al bar/restaurant El Grèvol. Durant el cafè el prof. Marín va fer la segona sessió d’apunts fotogràfics: “La representació de l’espai: panoràmiques i panografies”.
Vam continuar la jornada, desplaçant-nos a l’avenc de La Febró, un conjunt d’esquerdes obertes a la serra de la Mussara, dins del terme de la Febró. Les esquerdes que discorren de nord a sud paral·leles a la cresta de la muntanya. La més impressionant té una longitud màxima d’uns 290 metres, una profunditat de 35 metres i una amplada d’entre 3 i 6 metres. A l’interior, hi ha dues coves i altres cavitats més petites. Una d’aquestes coves és notablement gran i de naturalesa càrstica, la qual en el passat contenia estalactites que van ser extretes per construir el mas de Macià Vilà a Reus. Aquest lloc va ser utilitzat com a amagatall per contrabandistes i, segons la tradició, també va ser visitat pel general Joan Prim el 1843.
Dins de l’avenc, el prof. Joan Campàs ens va ilustrar sobre la corrupció durant la transició espanyola i la pervivència del franquisme. Acabada la dissertació vam tornar on havíem deixat els cotxes i ens vam acomiadar, recordant que el cap de setmana del 25 i 26 de maig seguirem tractant la temàtica en el Seminari intensiu de cap de setmana sobre “la pervivència del franquisme”.