Cicle Botticelli (7/10) – La Nativitat mística

La Nativitat mística de Sandro Botticelli és l’única obra signada i datada per Botticelli, i també una de les més enigmàtiques i carregades de simbolisme, una obra cabdal del seu període tardà.

Pintada en un moment de profunda crisi personal i històrica, després de la caiguda dels Mèdici, reflecteix la influència del frare dominic Girolamo Savonarola i transcendeix la representació tradicional del Nadal per convertir-se en una visió apocalíptica d’una imminent renovació espiritual.

A diferència de les nativitats renaixentistes convencionals, aquesta pintura fusiona l’escena del naixement de Crist amb una representació de la seva segona vinguda, tal com es profetitza a l’Apocalipsi.

Botticelli integra elements de l’Apocalipsi, com els dimonis derrotats a la part inferior i els àngels dansaires amb branques d’olivera, símbols de pau i reconciliació.

L’obra es divideix en tres registres: el celeste, amb àngels dansant en cercle —símbol de les virtuts teologals i la victòria celestial—; el terrestre, amb la Sagrada Família, pastors i mags reunits amb humilitat i pau; i el subterrani, amb dimonis grotescos expulsats i vençuts. Aquesta estructura reflecteix la lluita entre el bé i el mal, amb Maria com a figura central que simbolitza tant la Mare de Déu com l’Església triomfant,

una visió escatològica de l’ordre universal restaurat. A més, l’ús de símbols com les branques d’olivera, les corones de llorer o el color rosa dels àngels, intensifica la càrrega espiritual i moral de l’escena.

La inscripció en grec que corona l’obra indica que Botticelli la va pintar en “temps de gran turment”, fent referència explícita al capítol 12 de l’Apocalipsi i al·ludint a les invasions franceses i a les profecies de Savonarola sobre el càstig diví i la redempció.. Així, aquesta obra s’erigeix com una manifestació desesperada però esperançada d’un món millor, on el mal serà derrotat i la pau divina regnarà. És un manifest visual del desig d’un renaixement interior i col·lectiu davant del col·lapse espiritual i polític de l’època.

L’obra, amb el seu estil arcaïtzant i la manca de perspectiva renaixentista, subratlla el caràcter místic i devocional. Botticelli abandona la bellesa idealitzada de les seves obres primerenques per explorar un llenguatge artístic ple de tensió espiritual i compromís moral. La Nativitat mística no només és un testimoni de les convulsions polítiques i religioses de Florència, sinó també una afirmació de l’art com a vehicle de revelació i esperança en un món en crisi.

El guió s’ha desenvolupat seguint els següents apartats:

Presentació i context històric,   00:14

Encàrrec,   04:55

Descripció,   07:17

– la inscripció,   14:11

Interpretació,   17:52 Bibliografia,   21:21

–

Joan Campàs i Montaner