Blog de la Xarxa d'extreballadores i extreballadors de la UOC

Sortida a les Gavarres (maig 2022)

El passat dissabte 28 de maig, les 42 persones inscrites a la primera sortida, organitzada per la Xarxa d’extreballadores i extreballadors de la UOC, vàrem recórrer una part de les Gavarres (Baix Empordà), visitant l’església preromànica de Romanyà, pujant al Puig d’Arques i contemplant el seu dolmen, fotografiant el dolmen de la Cova d’en Daina i el menhir de la Murtra, fent un petit homenatge davant la tomba de Mercè Rodoreda al cementiri de Romanyà de la Selva, desviant-nos una mica per tal de veure el paradolmen de les Pedres Grosses, i quedant-nos impressionats davant dels tres gegants del bosc (el suro Xato, el suro petit de l’Almeda i el suro de l’Almeda) i contemplant els doms de Solius (Roca Ponça i Roques Bessones).

En cadascun d’aquests indrets es va fer un mini seminari, el conjunt dels quals tenia com a eix vertebrador una reflexió sobre els orígens de Catalunya i el seu territori.

Consultant uns mapes digitals amb el mòbil, es van definir les grans àrees geofísiques de Catalunya, així com la direcció de les principals valls fluvials (via de penetració dels primers pobladors) que dificulten la comunicació entre llevant i ponent, i com va incidir tot plegat en la substitució de Tarraco per Barcino.

Amb l’ajut de dos voluminosos diccionaris d’història, ens vàrem interrogar sobre què és una nació, les diferències estat/nació, la gran diversitat de concepcions i realitats nacionals, i es va exemplificar en el cas de Moldàvia, i, alhora, ens vàrem preguntar per què Catalunya no acaba d’encaixar en Espanya, remetent-nos a dos vídeos si es volia aprofundir en el tema

De què parlem quan parlem de nació 39:01
El difícil encaix Catalunya-Espanya 26:24

I de la mà de Stefano Mancuso i dels seus llibres sobre sensibilitat i intel·ligència de les plantes, i de l’elogi de les plantes de Francis Hallé, es va parlar de la necessitat d’incorporar als estudis d’Humanitats el que el món de les plantes ens pot aportar al coneixement de la consciència, la intel·ligència, les emocions, en definitiva, sobre la vida.

Els dòlmens i menhirs ens varen fer retrocedir al neolític i a les primeres estructures «arquitectòniques» que reflecteixen tant la divisió del territori com les primitives formes de poder, així com un cert predomini fal·locèntric en el discurs cultural.

I amb una vista espectacular sobre els doms de Solius vàrem acomiadar la jornada plantejant que el cervell no està preparat per a pensar (només per a veure-hi i per al moviment), i que per a pensar i aprendre cal partir del plantejament de preguntes que, alhora, suscitin algun tipus d’emoció.

(Visited 16 times, 1 visits today)