Uninorte aposta per un model d’hibridació singular

La universitat colombiana opta per un model híbrid flexible que es basa en la reflexió estratègica i el coneixement profund dels diferents perfils d’estudiant

Les institucions educatives, especialment les d’ensenyament superior (IES), actualitzen els seus models educatius amb la finalitat d’adaptar-se al nou paradigma d’una societat que aposta per un alt grau de digitalització en tots els sectors, incloent-hi l’educatiu.

En aquest sentit, les IES la modalitat principal de les quals és la presencial es decanten per models híbrids d’ensenyament-aprenentatge aprofitant l’experiència d’introducció de la modalitat virtual d’emergència aplicada durant la pandèmia. Aquestes institucions no estan disposades a desfer el camí recorregut en la seva digitalització; consideren que ara és el moment de repensar els seus models educatius i traçar estratègies de digitalització que els siguin favorables com a institucions educatives segons la pròpia idiosincràsia, de manera que busquen la singularitat del seu model educatiu.

Uninorte reflexiona sobre el seu model educatiu

Una d’aquestes institucions és la Universitat del Nord de Colòmbia (Uninorte), amb més de 14.000 estudiants de pregrau i postgrau, la qual des de fa temps desenvolupava accions per impulsar i incorporar la modalitat virtual en alguns dels seus programes, als quals la UOC ja havia assessorat abans del 2020. A causa d’aquest canvi inesperat per la situació pandèmica que va accelerar la transformació digital a escala global, la Uninorte es decanta per introduir la virtualitat a través de dues estratègies complementàries per poder donar resposta a un dels seus objectius institucionals clau: que tots els estudiants de la Universitat tinguin una experiència virtual en el seu procés d’aprenentatge.

Aquest objectiu busca que els seus estudiants se singularitzin per ser competents digitalment, ja que la societat demana persones que es desenvolupin correctament en el món de la tecnologia. A més, l’experiència d’aprenentatge virtual els proporcionarà habilitats que s’adquireixen d’una manera clara en la modalitat en línia, com ara autonomia, disciplina, organització, comunicació, autoregulació de l’aprenentatge, treball en equip, etc.

La transformació digital del model educatiu de la institució

El model híbrid flexible de la Uninorte es basa en la reflexió estratègica i el coneixement profund dels diferents perfils d’estudiant d’entrada, que varien segons l’etapa educativa i el perfil de la persona graduada, tenint en compte les característiques que adquireixen en formar-se en la institució i que els singularitzen respecte a altres institucions. En el cas de la Uninorte, els estudiants graduats es caracteritzen per ser generadors de canvi, col·laboradors, amb valors ètics i pensament crític, i és sobre aquesta base que s’ha desenvolupat la doble estratègia de virtualització.

El nou enfocament estratègic de digitalització de la institució proposa un percentatge més o menys elevat de virtualitat segons l’etapa educativa i les característiques dels estudiants. A pregrau, nivell en què els estudiants són més joves, s’aposta per incorporar un percentatge menor d’assignatures en línia; és a dir, en aquesta etapa preval la modalitat presencial per garantir l’adquisició adequada d’aprenentatges, competències i l’adaptació progressiva a la digitalització. D’altra banda, a postgrau i educació contínua, entenent que els estudiants en aquesta etapa educativa ja han anat adquirint les competències i les habilitats necessàries per desenvolupar la seva formació en línia, es potencia la virtualització de les assignatures, que podrà arribar en alguns casos al 100 %.

En relació amb el nou enfocament del model híbrid de la Universitat, en què serà present la introducció de la tecnologia a les aules, s’ha d’assenyalar que quan es produeix un canvi en el model educatiu s’han de repensar tant el model de gestió com el de serveis oferts a l’estudiant perquè el model triat tingui coherència i solidesa; per tant, la digitalització de la institució s’ha d’entendre com “la incorporació de tecnologies per aconseguir solucions més ràpides i eficients a processos ja existents en l’organització” (UNIVERSITIC, 2020).

En referència a això, cal destacar que el model educatiu marcarà com s’han d’adaptar els serveis i l’organització de la Universitat i no al contrari. Per aquest motiu és important que les institucions en el moment de definir el seu model híbrid tinguin en compte tot el “journey de l’estudiant” del seu pas per la Universitat, des de la captació fins que en surten com a alumnis i posteriorment accedeixen al mercat laboral.

Compromís i impuls cap a la digitalització

La digitalització del model en tots els seus aspectes requereix un compromís institucional i equips impulsors del projecte. En el cas de la Uninorte, el Centre per l’Excel·lència Docent (CEDU), amb el suport del vicerectorat acadèmic, ha liderat el procés de reflexió sobre cap a on ha d’anar el model educatiu de la Universitat, tenint present en tot moment com es pot aconseguir un perfil d’estudiant singular que gràcies a les competències adquirides pel seu pas per la Universitat s’integri de manera efectiva en un mercat laboral que demana professionals digitalitzats.

Per tant, el CEDU, en la tasca de proporcionar acompanyament a docents en els processos d’innovació pedagògica i oferir suport en processos de virtualització, és un equip fonamental en aquesta adaptació del model actual cap a un model híbrid flexible.

Així mateix, és pertinent que tota la comunitat educativa, des de les autoritats, passant pel vicerectorat acadèmic, els docents, els equips de gestió, estudiants i famílies de la Uninorte, se sensibilitzin amb les adaptacions que incorporarà el model híbrid i contribueixin a fomentar la cultura del canvi, tan necessària en qualsevol procés de canvi.

Aprenentatges i transferència de coneixements sobre hibridació per la UOC

Per a una universitat com la UOC, nascuda en la modalitat 100 % en línia, acompanyar la Uninorte en la definició del seu model educatiu singular d’hibridació ha estat un repte interessant. En un primer moment es van començar a definir els atributs enfocats, únicament, en la modalitat en línia; ara bé, a mesura que avançava el procés d’assessorament, les reflexions anaven girant entorn del perfil d’estudiant i les diferents maneres de poder dur a terme el procés d’ensenyament-aprenentatge, així com el fet de mantenir i optimitzar els nous processos digitalitzats que s’havien implementat en els moments inicials de la pandèmia (lockdown) i tenint en compte que la societat i, en conseqüència, el mercat laboral exigeixen una acceleració en relació amb la transformació digital de molts sectors econòmics.

En aquest moment sorgeix la necessitat de poder ajustar el model als requisits dels estudiants de la Uninorte hibridant-lo , valorant els beneficis tant de la modalitat presencial com de la virtual. Aquest punt va ser un repte en el procés d’assessorament, ja que, en tot moment, en cada pas que es recorria sobre les diferents temàtiques plantejades en el procés de reflexió, s’havia de revisar constantment que hi hagués una coherència en el model híbrid. És a dir, la virtualització en diferents graus s’ha de preveure des d’un mateix prisma ampliat i posant en discussió en cada fase com es retroalimenta de manera efectiva i complementària la virtualitat amb la presencialitat, sumant els beneficis de cadascuna i entenent els diferents avantatges per a l’estudiant, garantint en tot moment la qualitat i l’excel·lència educativa.

Bibliografia

 UNIVERSITIC. (2020). Análisis de la madurez digital de las universidades españolas. CRUE. https://tic.crue.org/publicaciones/universitic-2020/