Polítiques d’igualtat a la universitat: avançant cap a un entorn més igualitari en l’educació superior

Igualtat de gènere, equitat, inclusió i diversitat són termes que s’interrelacionen i que són el punt de partida per anar construint un marc conceptual que permeti implantar polítiques d’igualtat i analitzar com les universitats treballen cap a un entorn més igualitari en educació.

Per analitzar quins avenços ha fet la universitat en igualtat i equitat, s’ha organitzat una nova edició de la iniciativa Diálogos juntament amb la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP), l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey (Tecnològic de Monterrey) i l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En la sessió hi han participat Maria Olivella Quintana, coordinadora de la Unitat d’Igualtat de la UOC; Marcela Huaita Alegre, cap de l’Oficina per a la Igualtat de Gènere i Diversitat de la PUCP; Zinia Padilla Rodríguez, directora de Cultura Institucional del Tecnològic de Monterrey, i David Sulmot Haak, cap del Departament Acadèmic de Ciències Socials de la PUCP, com a moderador.

Igualtat de gènere a la universitat

La pregunta que ha encetat la sessió i ha interpel·lat els participants ha estat quins avenços en igualtat de gènere hi ha hagut a la universitat i si hi ha una integració de l’enfocament de gènere en la docència. Maria Olivella, coordinadora de la Unitat d’Igualtat de la UOC, abans de donar resposta a aquesta pregunta, ha posat sobre la taula la importància de reflexionar sobre els termes que s’utilitzen a la universitat: igualtat, equitat, inclusió i diversitat. “En el context espanyol, la igualtat es vincula a la temàtica de gènere; la inclusió, a la discapacitat; la diversitat, a l’àmbit cultural, i l’equitat és el marc que engloba aquestes polítiques”, ha afirmat Olivella. Pel que fa a la UOC, ja disposa del quart pla d’igualtat, que acaba aquest 2024 (2020-2024). Aquest pla va més enllà dels temes de gènere i d’orientació sexual, i afecta tota la comunitat UOC, incloent-hi l’estudiantat, els alumnis i els proveïdors de serveis. Tal com explica Olivella, el pla s’alinea amb els marcs normatius en temes de gènere i diversitat sexual a l’Estat espanyol, i consta de cinc eixos: “cultura organitzacional, docència, universitat i innovació, comunicació, i avaluació i dades”. “A partir d’aquests cinc eixos, tenim una estratègia transversal per incloure la perspectiva de gènere en tota la institució”, ha destacat la coordinadora de la Unitat d’Igualtat de la UOC.

En aquest sentit, a Catalunya, Agencia para la Calidad del Sistema Universitario de Cataluña (AQU), va fer obligatori el 2018 incloure la perspectiva de gènere en tots els graus i postgraus, i incorporar-hi també l’estratègia i les línies que s’havien de seguir. “A la UOC vam organitzar el pla llavors, a partir de tres grans objectius: el primer era la transversalització de la perspectiva de gènere a les aules, en els recursos d’aprenentatge, en les metodologies i en els continguts; el segon consistia a impulsar l’oferta docent en temes de gènere a la Universitat, i el tercer era reduir la bretxa de gènere de l’estudiantat, sobretot en les disciplines altament masculinitzades o feminitzades“, ha explicat Olivella. La UOC ofereix la competència transversal d’ètica global en tots els graus i programes. Així mateix, proporciona recursos d’aprenentatge amb una autoria basada en la perspectiva de gènere, i duu a terme iniciatives impulsades per l’Àrea de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge que consisteixen en la recopilació de recursos d’aprenentatge que tracten el tema del gènere, entre altres.

Per la seva banda, tot i que la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP) disposa d’una política d’igualtat de gènere, encara ha de treballar per implementar-la en l’educació superior, tal com argumenta Marcela Huaita, cap de l’Oficina d’Igualtat de Gènere i Diversitat d’aquesta institució. “Durant la dècada dels noranta, la PUCP va crear un diploma d’estudis de gènere que es va convertir en màster. Des de llavors, la PUCP forma estudiants que ara ja són docents”, ha explicat Huaita. En relació amb l’ensenyament apunta: “La nostra universitat proposa un pla d’igualtat de gènere en la docència que té a veure amb l’enfocament de gènere dels plans curriculars, amb la promoció de la presència de dones en les diferents carreres, i amb el fet també d’impulsar una línia de recerca”. El 2022, la PUCP va crear l’Oficina d’Igualtat de Gènere i Diversitat per reprendre aquestes polítiques amb la “integració de l’enfocament de gènere en l’àmbit docent per als directors i directores de carrera i estudis, i per integrar l’enfocament de gènere en els cursos i la recerca i acompanyar el canvi de cultura institucional”, ha conclòs Huaita.

Va ser el 2012 quan l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey va declarar el principi d’igualtat i no discriminació. A partir de llavors, s’han dedicat recursos i àrees de la universitat a aquestes polítiques. El Tec de Monterrey ha estat treballant en aquesta qüestió des d’aquell moment, i l’any 2021 va publicar el primer pla d’igualtat de gènere (2021-2025). “És un pla constituït per 34 accions centrades en la manera com la institució pot oferir un tracte igualitari i un accés igualitari d’oportunitats tant en els àmbits acadèmics com en els àmbits administratius. El pla disposa de quatre eixos: polítiques i guies a favor de la igualtat, lideratge i desenvolupament de dones, formació i recerca amb perspectiva de gènere, i erradicació de la violència i la discriminació“, explica Zinia Padilla. Així mateix, el Tec de Monterrey ha elaborat tres guies per al reconeixement de la persona a partir de la diversitat: “una guia de llenguatge inclusiu, una guia de continguts accessibles inclusius, i una guia d’esdeveniments”. El Tec de Monterrey treballa per incorporar la perspectiva de gènere com una àrea transversal de la institució.

Estratègies d’inclusió i lliçons apreses

Com a continuació, David Sulmot, moderador de l’acte, ha demanat a les participants per les estratègies d’inclusió que han implementat les seves respectives universitats, i per les lliçons apreses o les experiències d’èxit. Marcela Huaita, de la PUCP ha exposat la política d’inclusió implementada per la universitat l’any 2014 per a persones amb discapacitat, i ha destacat com a lliçó apresa “la necessitat de crear un programa específic per a la integració d’aquestes persones perquè se’ls facilitin totes les adaptacions acadèmiques i la infraestructura”. La PUCP té la seu central a Lima i rep molts estudiants de diferents regions. La universitat disposa de “cercles de suport a aquests estudiants perquè puguin crear xarxes de fortalesa”, i també es dedica especial atenció als estudiants adults amb responsabilitats familiars, “per poder-los acompanyar amb èxit en les seves trajectòries educatives”.

El Tec de Monterrey ha creat una xarxa amb l’objectiu de potenciar el desenvolupament i acostar eines a les dones per conrear les seves habilitats en treball en xarxa i lideratge. “Actualment, és una xarxa de 240 dones que té un acompanyament de mentors i mentores interns amb perspectiva de gènere”, ha explicat Padilla. Hi ha altres programes que se sumen a aquesta iniciativa, com ara Women in Learning and Leadership, per adquirir competències en el desenvolupament professional, les àrees de talent i el pla d’igualtat de gènere. Padilla ha destacat que el compromís de l’alta direcció ha estat “determinant” en els avenços, i ha afirmat que la institució està compromesa a incorporar dones als llocs en què es prenen decisions: “el 2018 érem 16 dones en llocs directius, però tanquem el 2023 amb un percentatge del 30 %”.

Maria Olivella, coordinadora de la Unitat d’Igualtat de la UOC, defineix una universitat inclusiva com la “que respecta les diferències i permet als membres de la seva comunitat desenvolupar la seva carrera professional i acadèmica sense discriminacions, al seu ritme”. Olivella incideix en la importància de la transformació de la universitat per ser inclusiva. En el cas de la UOC, pel fet de ser una universitat en línia, “neix precisament per incloure les persones que no podien anar a la universitat presencial, de manera que és inclusiva per ADN”. “El fet que sigui en línia és una potencialitat en si mateixa, però tenim una sèrie de reptes que venen de l’àmbit digital i del fet de ser oberta, i els hem d’afrontar amb la màxima urgència”, ha afegit.

Pel que fa a la discapacitat, la UOC ha impulsat un sistema d’acollida amb adaptació dels recursos d’aprenentatge, de la plataforma i del Campus Virtual, a més d’una adaptació en els actes presencials. “La nostra adaptació és d’interfície i de planificació. Una de les coses que m’interessen més en relació amb el futur és que puguem entendre el contínuum entre discapacitat i diversitat d’aprenentatge i salut mental. Aquest eix és el gran repte que tenim ara”, ha afirmat Olivella.

La darrera pregunta del diàleg volia aprofundir en les polítiques d’equitat adreçades a les minories que han anat implementant les tres universitats. A la UOC, tal com explica Olivella, el concepte d’equitat és “el paraigua que engloba totes les polítiques: la inclusió, la igualtat, la diversitat, etc. Es tractaria del marc comú”. “Per això, hem determinat uns eixos que anomenem de discriminació sistèmica i que no passen en la societat, però sí a la universitat: hem identificat el gènere de la diversitat sexual, que inclou orientació sexual i identitat de gènere, i també la discapacitat, la diversitat cultural i la diversitat d’origen, que estarien més vinculades al racisme. La idea és agrupar tots aquests eixos en un gran pla”, ha conclòs la coordinadora de la Unitat d’Igualtat de la UOC.