La perspectiva de gènere en la docència: una mirada interseccional

Una docència sensible al gènere s’ha de fer a partir d’una mirada interseccional que tingui en compte la multiplicitat de característiques que intervenen en la construcció de la identitat de les persones i que influeixen en les desigualtats que viuen.

El 10 de març passat es va celebrar la #JornadaGenderUOC, centrada en la perspectiva de gènere en la docència universitària, en què em van convidar a participar com a membre de l’equip d’Assessorament per al Disseny de l’Aprenentatge (ADA) de l’eLearning Innovation Center (eLinC).

De què parlem quan parlem de perspectiva de gènere en la docència?

L’element més destacable que es va posar sobre la taula, per reflexionar sobre què entenem per perspectiva de gènere o perspectiva feminista, és que es tracta d’una definició que no és tancada i que, a l’hora d’incorporar o visibilitzar la dona en els diferents elements de la docència, caldria fer-ho des de la visió més àmplia i interseccional (en què es tingui en compte, a més del gènere, la classe, l’ètnia, l’orientació sexual, l’edat, etc.).

En aquest sentit, des de l’equip d’ADA es va elaborar la infografia Docència amb perspectiva de gènere (UOC, 2019), juntament amb Maria Olivella, de la Unitat d’Igualtat de la UOC, i Francesc Núñez, dels Estudis d’Arts i Humanitats. S’hi proposa aplicar aquesta visió àmplia i interseccional i fer-ho de manera transversal als diferents elements del disseny de les assignatures de la UOC. 

Entenem que, tot i que l’ús del llenguatge no sexista o la visibilització de les dones en les propostes d’activitats poden ser una manera de començar el procés de canvi, la implementació de la perspectiva de gènere ha d’anar més enllà. També ha d’estar present a l’hora de seleccionar els recursos de l’assignatura i en propostes d’activitats que facin reflexionar al voltant de casuístiques en què la qüestió del gènere (però també de la classe, l’ètnia, etc.) implica una desigualtat o en què, en incloure-la, sorgeixin noves possibilitats. Així mateix, també s’ha de tenir present en els criteris d’avaluació, tenint en compte que les propostes presentades hagin considerat aquestes desigualtats o suggerit solucions integradores. 

Un altre aspecte que convé destacar és que l’aplicació de la perspectiva de gènere a la docència ha d’arribar més lluny i s’ha d’implementar de manera estructural i organitzativa, “tenint en compte la segregació horitzontal i vertical de les responsabilitats acadèmiques i de gestió, la dificultat de reconèixer el lideratge femení i expert, la infravaloració de les àrees de recerca feminitzades o associades als estudis de gènere, etc.”.¹ Així mateix, s’han de definir processos de treball que tinguin presents els contextos i les càrregues de les persones que els porten a terme, a més de la demanda que cal cobrir i l’objectiu final previst.

Com incorporar la perspectiva de gènere a la docència en línia a la UOC?

El 2019 va arribar a l’equip d’ADA de l’eLinC ² l’encàrrec de participar en el disseny d’una formació per implementar la competència transversal Compromís ètic i global que tingués en compte els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i la perspectiva de gènere. Des de llavors, com a eLinC, hem participat en aquesta acció i en d’altres per ajudar a assolir el requisit de l’AQU ³ d’incorporar la perspectiva de gènere de manera integral a tot el portafolis universitari, així com altres objectius interns definits en l’eix de docència del Pla d’igualtat de la UOC.

A la taula “Com incorporar la perspectiva de gènere a la docència online a la UOC” de la jornada, vaig presentar les accions que des de l’eLinC ja hem portat a terme i en les quals estem participant actualment: 

01. Formació DP 101. Compromís ètic i global [2019/2 – en curs]

Aquesta és una formació adreçada a tot el professorat responsable d’assignatura de la UOC que vaig dissenyar juntament amb Francesc Núñez, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats, i que va ser validada pels ambaixadors i ambaixadores del grup de treball de les competències transversals.

Va ser en el marc del disseny d’aquesta formació que vam elaborar la infografia esmentada abans, entre altres recursos específics.

Actualment, se n’han fet quatre edicions, en les quals 186 docents (un 92 % dels convocats) han acabat la formació. Ja s’està treballant per engegar la 5a. edició.

La valoració mitjana rebuda se situa entre el 4 i el 4,1 sobre 5. I, pel que fa a l’impacte, la intencionalitat d’implementació de la perspectiva de gènere és de 4,4.

02. Assessoraments Repte Niu [nov. 2019 – en curs]

Va ser el mateix novembre del 2019 que vam incloure el suport per a la incorporació de la perspectiva de gènere com un element més dins els assessoraments de les assignatures Repte Niu. 

Des del novembre del 2019 fins avui, 1.069 assignatures, que s’implementaran entre els semestres 2020/1 i 2022/1, han passat pel procés d’assessorament, que continua en curs. 

03. Eina per garantir el criteri de perspectiva de gènere en el disseny d’assignatures [en curs]

La incorporació de la perspectiva de gènere a la docència de la UOC és el resultat de la combinació del bagatge de cada un dels docents, l’aprofitament de la formació i el resultat del treball compartit en els processos d’assessorament.

Amb la intencionalitat de saber quin és l’estat de la implementació de la perspectiva de gènere en el portafolis de la UOC i de visibilitzar possibles accions que es poden portar a terme per incloure-la en el disseny de les assignatures, el Pla d’igualtat, dins l’eix de docència, inclou l’acció “D/A 1.1.1 Dissenyar una eina per garantir el criteri de perspectiva de gènere en el disseny d’assignatures”.

Aquesta és una acció que liderem des de l’eLinC i la proposta és treballada de manera participativa entre persones de diferents equips de la casa, en què el professorat implicat té un paper clau a l’hora de validar cada una de les decisions proposades.

04. Recull de recursos específics en l’eLearning Kit [2019/2 – en curs]

L’eLearning Kit vol posar a disposició del professorat tots els recursos que puguin ser útils per al disseny de les assignatures, i disposa d’un apartat específic sobre perspectiva de gènere en el qual podreu trobar recursos de suport elaborats per l’equip d’ADA, així com recursos preparats per altres equips de la UOC o externs. 

I ara què?

En acabar la jornada, els comentaris eren de satisfacció per l’espai i el temps compartit i, alhora, s’explicitava la necessitat i les ganes de disposar de nous espais d’intercanvi i reflexió. 

Des de l’eLinC, ens hem adonat que no totes les decisions preses en relació amb el disseny amb perspectiva de gènere són sempre observables de manera evident. Per això creiem que també és important continuar treballant per recollir i compartir les propostes que inclouen decisions que no són tan evidents o que donen resposta a aspectes propis de cada un dels àmbits.

Cal aconseguir generar espais per poder compartir les dificultats amb què ens estem trobant, així com les experiències de les coses que ja s’estan fent bé.

Aquest article s’emmarca en el compromís de la UOC per assolir l’objectiu de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (ODS): 4 Educació de Qualitat i 5, Igualtat de Gènere.

¹ Unitat d’Igualtat; Processos d’Aprenentatge (eLearn Center); Estudis d’Arts i Humanitats. Docència amb perspectiva de gènere [document en línia]. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2019 [consulta: 4 d’octubre de 2021]. Disponible a: http://materials.cv.uoc.edu/cdocent/PID_00272060/.

²  En aquell moment, l’equip de Processos d’Aprenentatge de l’eLearn Center.

³ Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Referències:

Unitat d’Igualtat; Processos d’Aprenentatge (eLearn Center); Estudis d’Arts i Humanitats. Docència amb perspectiva de gènere [document en línia]. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2019 [consulta: 28 de març de 2022].Disponible a: http://materials.cv.uoc.edu/cdocent/PID_00272060/.