La gestió del canvi funciona quan comunitat, departaments i serveis entenen el projecte i se’l fan seu

En aquesta entrevista dialoguem amb Quelic Berga-Carreras, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions, amb M. Bel Palou, especialista en e-learning i partner docent de  l’eLinC, i amb la professora Laia Blasco, directora del Grau d’Arts – un dels primers programes a implementar aquesta eina de software lliure – sobre el procés de transformació institucional i pedagògic que ha permès la progressiva implementació de Folio en la UOC.

Folio és un estudi virtual de treball que funciona com un espai personal d’identificació, un espai de socialització i una xarxa social d’aprenentatge i professionalització. Creada l’any 2018, des del 2022 és una eina de catàleg de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Aproximadament 12.000 alumnes la van fer servir el semestre passat”, recorda Berga-Carreras, un dels impulsors d’aquesta eina de software lliure, desenvolupada per l’eLearning Innovation Center (eLinC). Es tracta d’una iniciativa que va sorgir d’una necessitat pedagògica compartida entre el professorat que en poc temps ha anat permeant en la institució reforçant un model centrat en l’alumne.

A finals de febrer, Folio va rebre Premi Socinfo Digital “Catalunya TIC” en la categoria ‘Gestió del Canvi’. Un reconeixement que s’uneix al premi Lueny Morell a la Innovació Educativa en l’educació superior de les disciplines STEAM i als atorgats pel Centro Interuniversitario de Desarrollo (CINDA) i l‘ACUP (Associació Catalana d’Universitats Públiques), que van seleccionar Folio com una bona pràctica d’innovació docent.

D’esquerra a dreta: Laia Blasco, Bel Palou i Quelic Berga (Foto per Irma Vila)

Quins elements han fet que una eina com Folio, desenvolupada per un grup de professors, hagi arribat a prop de 12.000 alumnes de la UOC?

M. Bel Palou (BP): Un element clau és que ja existia la necessitat d’una eina com Folio. Hi havia una demanda molt clara quant a portafolis amb les qualitats de Folio quant a comunicació entre iguals, compartir processos de treball, visibilitzar la feina de l’alumnat, reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge, crear comunitat, etcètera. És a dir, el procés no ha sigut “agafo una eina nova i veig què m’ofereix”, sinó que en el disseny metodològic de les assignatures, el professorat de diferents programes ja buscava una eina amb les característiques de Folio. De fet, des de l’eLinC havíem fet un informe a partir de l’anàlisi d’eines que s’estaven fent servir i d’entrevistes a gent de la casa, per veure quines necessitats es volien cobrir amb aquests tipus de portafolis. Posteriorment, quan va sorgir Folio, que s’havia anat desenvolupant en paral·lel a aquest informe, vam fer un altre document on exposàvem de quina manera  Folio donava resposta a aquestes necessitats que s’havien identificat. Aquest últim informe va ser clau en l’ambit institucional per a la progressió de l’eina a la UOC.

Laia Blasco (LB): En el nostre cas, des dels graus de Disseny i Creació Digitals i el d’Art, que eren nous i que s’estaven desplegant en aquell moment, necessitàvem un entorn que fos més social i més visual. El campus no donava resposta a aquesta necessitat i vam veure que Folio sí que podia fer-ho. També hi havia altres programes que feia molt de temps que intentaven fer servir diferents portafolis i no necessàriament perquè fossin visuals, ja que, per exemple, un dels programes que fan servir molt Folio és el Grau de llengua i Literatura catalanes.  Llavors vam anar establint contacte amb els professors i professores interessats. L’objectiu era conjuminar forces i organitzar-nos, en primer lloc, per a impulsar una eina que donés resposta a les necessitats comunes i, en segon lloc, per a incorporar millores que resolguessin necessitats particulars, si és el cas.

En aquest sentit, crec que és molt important i positiu que hagi sigut una iniciativa de baix a dalt, tot i que també ha tingut desavantatges. Quan una iniciativa ve de dalt, ja té el convenciment de la institució i llavors va cap a baix i ja veurem amb quines energies i en quina situació arriba. En canvi, quan una innovació com Folio ve de baix el professorat ja està convençut, però tot és més lent.

Com va ser la implementació de l’eina en els diferents programes?

LB: A nivell més de gestió, un element important és que es va anar pautant la immersió per tal que fos progressiva i, de fet, encara ho estem fent així, perquè no és una eina acabada, falten funcions i hi ha incidències. Per això hem estat implementant-la a poc a poc, per exemple, al principi, sense comprometre massa l’avaluació, que ja sabem que és un tema que genera molts dubtes. Així, a l’inici, vam decidir posar-lo només en alguns punts, però que no s’hagués d’avaluar i no en totes les assignatures. També vam decidir que els professors poguessin triar dins d’un marge en quin semestre i en quin moment la implantaven. Primer a algunes assignatures de primer, després a algunes de segon, etc., però sempre tenint un marge, una flexibilitat i una autonomia del professorat, però alhora mantenint un mapa de referència, una foto global compartida perquè tothom sàpiga com s’estava fent servir i amb quins passos.

BP: També és important ressaltar que la incorporació no ha de ser obligatòria ni en tots els programes, ni en totes les assignatures del programa que el fa servir però sí, que la incorporació de Folio ha de ser amb perspectiva de programa i amb una finalitat pedagògica clara. I si no s’identifica cap necessitat formativa a cobrir, doncs no passa res si no la incorporen.

Tot i les necessitats compartides, l’eina era completament nova. Com es va introduir entre el professorat?

BP: Folio és una eina que venia de baix, però en el moment que la institució va dir endavant, la institució ja disposa de mecanismes d’acompanyament al professorat consolidats amb l’equip de partners docents. Des de l’eLinC hem organitzat sessions monotemàtiques – algunes a nivell de professorat o direccions de programa, amb una vessant més conceptual o centrada en  com s’implementava l’eina, però també amb  professorat docent col·laborador (PDC) – per compartir experiències, bones praxis, resoldre dubtes i, gestionar neguits relacionats amb com aterrar-ho a nivell pràctic. Respecte a la documentació, des de l’eLinC ens hem centrat en l’enfocament metodològic a nivell de programa i en oferir eines per a visibilitzar quines de les activitats que ja es portaven a terme en les diferents assignatures o programes eren fàcilment traslladables a Folio o, es podien optimitzar, al fer-ho. Aquests tipus de recursos els publiquem a l’eLinCKit. A part, hem posat en valor  la feina que ja havien fet les direccions de programes endreçant la documentació que havien elaborat i compartint-la entre direccions per tal que cadascuna la pogués millorar o fer servir de la manera que considerés més pertinent.

LB: Tot aquest acompanyament és fonamental per no sentir que estàs sol davant de l’eina.  Folio parteix d’una necessitat col·lectiva i clara del professorat, però després no la gestiona el professorat, ni la pot desenvolupar i, per tant, sempre ha d’estar acompanyat. Per exemple, des del grau d’Arts vam crear guies d’ús que ens permeten crear un argumentari tant pels professors com pels estudiants, i que estan penjades a totes les aules del programa. També és important el propi espai de recursos de Folio, on hi ha tutorials sobre tot allò que ofereix l’eina.

Quant a gestió, també va ser important poder tenir un interlocutor conegut i clar, com era el Quelic, sobretot al principi de tot. Encara que fos una eina inestable, un pilot amb tota la incertesa que això podia generar, ens va generar molta confiança saber a qui t’has de dirigir i que, quan hi ha un problema o una qüestió, es pugui tenir una resposta, encara que no es tingui una solució.

Com ha estat aquesta implementació en el cas dels estudiants?

Quelic Berga (QB): L’acceptació dels estudiants ha estat clau. En els premis que he recollit per Folio, el meu reconeixement ha anat sempre, en primer lloc, cap els 12.000 estudiants que fan servir l’eina, perquè al final si l’estudiant no la sent útil, ja pots posar entregues obligatòries o el que vulguis, que no la faran servir. Però tenim una comunitat d’estudiants que està fent servir Folio de manera proactiva i això ha facilitat el creixement de l’eina d’una manera clau.

LB: En aquest sentit, cal assenyalar que les estratègies d’acompanyament són semblants per a professors i estudiants (guies, espai de recursos, etc.). També m’agradaria destacar la importància de tenir vies transversals i comunes de resoldre incidències també pels alumnes.

Quins reptes heu trobat en tot aquests procés de canvi?

QB: Per a mi el gran repte ha sigut incorporar aquesta figura de product owner transversal de Folio, que no ha sigut gens fàcil perquè implicava un canvi de barret constant i aconseguir comunicar-se amb diferents departaments i stakeholders: tecnologia, l’eLinC, estudis… i també a nivell de l’estrat polític i de vicerectorats i rectorats, i d’anar fent valdre aquesta iniciativa bottom up. La UOC té moltes ‘caixetes’ i aconseguir que entre elles es comuniquessin és sempre un gran repte.

Una de les anècdotes que recordo és que, després de la primera reunió amb el Consell de Direcció de la UOC per tirar endavant el projecte, l’actual vicegerent de Transformació Digital Ricard Mateu em va dir que havia de ser un ‘guerriller’ capaç de treballar de forma transversal i entrar a qualsevol despatx a parlar de les necessitats de l’eina, que no em quedés en un sol departament. Diria que més del 40% de la meva feina ha sigut obrir aquests rierols interdepartamentals, en lloc d’estar fent millores en el projecte en concret o en la metodologia. En aquest tipus d’iniciatives és important mantenir aquesta figura de transversalitat, perquè no és un projecte de tecnologia, no és un projecte de l’eLinC, no és un projecte dels estudis, sinó que és un projecte de tots.

De fet, a vegades, crec que s’ha identificat molt Folio amb la meva figura i potser no s’ha entès tant que és una cosa de tots, però a la vegada, segurament si jo no hagués fet aquesta feina d’insistència, tampoc hauria funcionat. Al final, la gestió del canvi funciona quan comunitat, departaments i serveis, entenen el projecte i se’l fan seu. Tot això és molt més difícil que totes les piruetes tecnològiques que hem fet, que tota la documentació que hem creat, etc. Ha sigut com una mica nedar a contracorrent, però a la vegada molt recolzat per persones com la Laia o la Bel i d’altres.

BP: La dificultat més gran crec que ha estat  que aquestes connexions entre departaments, entre aquestes ‘caixes’ que comentes, no estaven prou definides  en la universitat. Però el canvi de plataforma ha forçat la institució a establir aquestes vies de comunicació interdepartamentals fent que en el moment en què la institució prengui noves iniciatives com aquesta, en què necessitem la implicació de diferents experteses, aquests canals ja estaran establerts. 

LB: En aquest sentit, en tot aquest procés de canvi, ha estat molt important una figura com la del Quelic, amb un perfil multidisciplinari i multimèdia, però que també és professor, i que pugui parlar amb tothom, amb tots els despatxos i departaments. Com la necessitat és molt compartida i Folio és una eina fonamental necessitem aquesta figura que empenyi.

En quin punt es troba la implementació de l’eina i com veieu el seu futur?

BP: Ens trobem en una nova fase del procés de transferència. El procés va començar amb el Quelic i els altres professors que van engegar l’eina per  després obrir-se a la comunitat i  generalitzar l’ús. Mentre el procés de generalització de l’ús segueix en curs, i tenim  la vista ja posada en el llarg termini, això coincideix amb el pas a Canvas, que implica repensar i reendreçar coses. Aquesta conjunció de canvis fa que estiguem en una pausa en la progressió de Folio.

QB: Alhora, també estem treballant amb transferència tecnològica per veure com es consolidarà l’eina, també en el marc del consorci OpenEU i les onze institucions europees que haurien d’integrar Folio i relacionar-se entre elles seguint aquest model pedagògic.

Després de tot el procés que heu viscut, quins elements destacaríeu respecte a la gestió del canvi i de la innovació?

BP: Una de les coses que crec que és important o ha estat important en la gestió del canvi ha sigut el treball conjunt i constant. No és un projecte que hagi estat totalment definit des del principi i s’hagi deixat anar. Hi ha hagut debat, discussió, repensar, redefinir, etc.

LB: Per la meva part, crec que una de les coses més rellevants per gestionar el canvi és la confiança. La confiança amb el projecte i amb les persones que hi ha al darrere. Confiança amb l’equip i confiança amb el sistema. Una confiança que ha de ser mútua i recíproca. No es pot estar fiscalitzant la feina de la resta. Per tant, no es pot empènyer més del compte als professors i cal deixar marge, perquè cadascú saps les seves necessitats. Potser al principi no es pot implementar tant com es voldria, però no passa res, ja s’anirà augmentant l’ús. Hem de tenir confiança i paciència, no es pot fer tot de cop i molt ràpid. Si es volen fer canvis profunds, no poden ser molt ràpids.

QB: Per a mi, que una innovació no és només una bona idea, ni és només una solució a una necessitat, sinó que també és la capacitat de la institució d’acceptar els reptes que suposa una innovació, que vol dir canvis de models, actualitzar-se, que vol dir replantejar-se, repreguntar-se, etc., i això s’entén a vegades com una amenaça. Especialment en un context com el d’una universitat. Ara estem en un moment en el qual és clau que les universitats siguin molt progressistes, molt obertes al canvi, perquè hi ha un moment de crisi claríssima amb la intel·ligència artificial, internet,  la globalització de l’oferta online, etc., per no ser només l’antiga primera universitat fundacional online del món, sinó tornar a ser un altre cop prescriptors i marcar l’agenda de com ha de ser l’educació superior del futur, més personalitzada, social i amb impacte.

En aquest sentit, l’altre dia llegia un article que recordava al rector Gabriel Ferraté, on es mencionava una frase molt adient d’en Xavier Prats-Munné, aleshores director general d’Educació de la Comissió Europea, per ressaltar el conservadorisme del sistema universitari: “Reformar la universitat és com reformar cementiris: no pots comptar amb els de dins”. Precisament, crec que el Ferrater va voler crear una universitat que pogués comptar amb els de dins per reformar-la, però igualment no és fàcil. Crec que la UOC és la universitat on és menys difícil fer aquestes transformacions, però també és un repte perquè al final som una universitat, no som una empresa. Si estiguéssim en una empresa, Folio estaria en un altre punt molt més avançat i segurament molt més capitalista. Té avantatges i inconvenients, perquè podem tenir un producte que és molt més polit, més metodològic, que no té interessos econòmics, però també costen més altres coses com consolidar-ho.