Personalització per a una universitat més oberta a la diversitat

Un dels reptes principals de les universitats iberoamericanes és crear més i millors eines per afavorir un aprenentatge més flexible i atent a les necessitats de l’estudiantat

Adaptar-se a les necessitats de cada estudiant, així com crear eines i sistemes per facilitar la seva formació. Així han definit la personalització de l’aprenentatge els tres participants del debat virtual realitzat en el marc dels “Diàlegs” organitzats per la unió col·laborativa d’observatoris iberoamericans en matèria d’educació que va establir la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) el 2018. La tríada de professors que han conversat sobre flexibilitat educativa en el camp acadèmic han estat Jordi Conesa, professor de la UOC des de fa gairebé quinze anys, dedicat a fomentar un aprenentatge més significatiu a la institució; Vania Minami, coordinadora de Gestió Curricular de l’Oficina de Gestió Curricular i Avaluació de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP), i Esteban Venegas, director de l’Observatori de l’Institut per al Futur de l’Educació del Tecnològic de Monterrey (TEC). 

Vídeo del diàleg

Tots els experts han coincidit que la personalització en l’àmbit universitari és una porta d’entrada a uns centres educatius més oberts a la diversitat i amb més capacitat d’adaptació. “La personalització és adequar l’aprenentatge de cada estudiant a les seves necessitats, fortaleses, habilitats i interessos, donar-los flexibilitat sobre què, com i quan han d’aprendre perquè siguin amos de la seva formació”, ha definit Venegas, del Tecnològic de Monterrey. En el cas de la UOC, Conesa ha matisat que la individualització resulta especialment útil per la seva institució pel fet que gran part de l’alumnat són persones adultes que han de compaginar els estudis amb la feina. De fet, segons les xifres del portal de transparència de la UOC del curs 2020-2021, fins a un 90 % de l’estudiantat treballa i la meitat va triar aquesta universitat per poder compatibilitzar el grau o màster amb la seva carrera professional en actiu. “Entenem que l’estudiant és un ésser adult, que sap el que coneix, sap com aprèn i què necessita, i li hem de deixar marge perquè triï quines assignatures vol fer, quan i quantes per semestre”, comenta el professor de la UOC. 

Per a això, és primordial tenir en compte que la flexibilitat ha d’estar incorporada en tres eixos principals: el camp curricular, el de la metodologia i el suport acadèmic, ha matisat Minami, de la PUCP. Per a tots aquests pilars, la tecnologia és un àmbit imprescindible que cal desenvolupar i són molts els exemples que s’estan aplicant actualment als centres educatius iberoamericans. A Monterrey, a part d’una xarxa wifi estable i potent als 26 campus que integren la universitat, també han implementat un programari especialitzat.

A la UOC es permeten lliuraments en àudio o vídeo o es poden rebre les respostes del professorat també en aquests formats i s’estan aplicant tecnologies d’intel·ligència artificial que aprofundeixen en la personalització de l’aprenentatge, no només per a l’estudiantat, sinó també per al personal docent i per a l’equip administratiu. Al TEC compten amb un centre de desenvolupament docent a cada un dels campus de la universitat i la UOC també disposa de l’eLearning Innovation Center (eLinC), que assessora i acompanya el personal docent en l’educació digital.

Pel que fa a intel·ligència artificial, recentment a la UOC es van aplicar tècniques de processament de llenguatge per percebre l’estat emocional de l’alumnat. D’aquesta manera, les conclusions permetien al professorat saber com es trobava l’alumnat fent les tasques i això possibilitava adaptar els missatges i les activitats per fomentar una motivació i optimització majors de l’esforç. Un altre cas, ha explicat Conesa, és l’encreuament que es va fer entre els recursos d’aprenentatge de la universitat i les ofertes de feina. Així, utilitzant processament del llenguatge, la UOC va unir tot el que ensenyava amb el que les empreses demanaven per oferir un itinerari més ajustat de les assignatures per cursar, depenent de la mena de càrrec o tasca professional que cada estudiant volgués aconseguir. “L’important de la tecnologia no és utilitzar-la, sinó utilitzar-la per resoldre problemes“, ha afegit l’expert català. 

Per la seva banda, al centre educatiu peruà destaquen millores en els sistemes del suport administratiu, un element molt rellevant en l’experiència acadèmica de l’estudiantat, sobretot en el sistema de matrícula, de gestió dels plans d’estudi i de l’actualització dels programes. Venegas, de Monterrey, també ha valorat molt positivament les innovacions de personalització entre aquests agents del procés educatiu perquè el personal administratiu acompanya l’estudiantat “en el laberint de les institucions”, una guia que millora la qualitat del centre universitari. “La personalització cuida la qualitat acadèmica i l’aspecte disciplinari. El centre s’ha d’adaptar a les necessitats de l’alumnat per formar ciutadans motivats respecte al seu procés formatiu i al seu rol a la societat com a professionals”, ha reflexionat Minami. Perquè tot això passi i que tot l’estudiantat ho pugui aprofitar, afegeix, cal continuar apostant per la creació d’eines i sistemes per part de la institució. 

Imatge dels participants al diàleg

Encara que han estat moltes les innovacions en l’aspecte de la personalització de l’aprenentatge, els tres experts que han participat de la sessió de “Diàlegs” han convingut que encara hi ha molta feina per fer i que la individualització suposa “un dels grans reptes i esforços” dels últims anys, sobretot després de la pandèmia. Venegas, de Monterrey, apunta que aquesta és la clau per al futur de l’educació: “L’educació del segle xxi ha de ser personalitzada i flexible i la tecnologia ha de tenir un paper rellevant en aquest desenvolupament.”