Pel·lícules de ficció (i IA) imprescindibles

La idea de màquines o sistemes amb la capacitat de pensar, aprendre i actuar com un ésser humà ha estat molt recurrent al llarg de la història del cinema. La intel·ligència artificial (IA) ha protagonitzat pel·lícules de culte i ens ha deixat personatges icònics com ara HAL 9000, Skynet o C-3PO i R2-D2. En aquest article hem recollit 18 pel·lícules de ficció i IA que creiem que són imprescindibles.

Metropolis (Fritz Lang, 1927)

 És la primera vegada en la història del cinema que apareix un robot intel·ligent. Es tracta d’un ginoide (androide femení) creat per infiltrar-se entre la classe obrera de Metròpolis fent-se passar per un humà. Aquest clàssic és un exemple de com la creació d’humans sintètics ha estat present en l’imaginari de la ficció molt abans de l’aparició de la informàtica i de les primeres temptatives de generar IA.

2001: A Space Odissey (Stanley Kubrick, 1968)

L’ordinador HAL 9000 presenta l’assistent virtual intel·ligent que va marcar un abans i un després en la manera de representar aquestes eines en la pantalla. Seria una Alexa amb capacitats avançades de ChatGPT i amb una sèrie d’atributs quasi humans (i, per descomptat, amb consciència!). És capaç d’observar el seu entorn i d’aprendre’n coses, d’analitzar els rostres, el llenguatge i fins i tot el moviment dels llavis. Per tant, implementa el que anomenem visió per ordinador (computer vision). Amb tot, el que segurament no oblidarem és que també és capaç de prendre decisions en contra del que li demanen els humans.

Star Wars (George Lucas, 1977)

Plena de referències a la IA, destacaríem C-3PO i R2-D2, dos robots intel·ligents i simpàtics al servei absolut dels humans. Aquests robots, basats en IA i en aprenentatge automàtic (machine learning), aprenen contínuament a fer coses noves o a fer-les de manera diferent. Mostren capacitats avançades de processament del llenguatge, ja que es poden comunicar amb els humans i entendre ordres perfectament. També incorporen emocions, i fins i tot un cert grau d’empatia cap al que han de fer front els protagonistes de la sèrie. Star Wars també mostra un exemple d’ús menys ètic de la robòtica: es tracta dels robots soldat, especialitzats en objectius bèl·lics i generalment controlats per un ordinador central.

Blade Runner (Ridley Scott, 1982)

És un exemple més de robòtica intel·ligent i de reproduccions humanes quasi perfectes dissenyades amb bioenginyeria. Introdueix la idea dels detectors per distingir entre persones i màquines, una versió pròpia del test de Turing. La manera de descobrir si són sintètics comporta identificar alguns elements de la conversa que no tenen la coherència esperada, en la línia del que passa amb la IA actual. Destaca la profunditat de les emocions i la possibilitat de desenvolupar “humanitat” o consciència en els robots. Fins i tot tenen implantades memòries artificials per afegir més sentit a l’existència. Aquest aspecte obre preguntes sobre les conseqüències ètiques de tot plegat. Els robots humanoides són controlats per grans corporacions i han estat dissenyats perquè només facin tasques específiques. Altres aspectes de la IA són l’aparició de cases intel·ligents amb domòtica integrada.

The Terminator (James Cameron, 1984)

La pel·lícula ens presenta Skynet, una intel·ligència artificial que ha desenvolupat consciència i que vol posar fi a l’espècie humana. Per aquesta raó, envia Terminator al passat. Es tracta d’un cíborg programat per assassinar una persona clau en l’evitació dels seus plans malèfics. És un dels exemples més coneguts de les pors dels humans cap a la IA.

The Matrix (Lana i Lilly Wachowski, 1999)

El pirata informàtic Neo serà conduït a un inframon on se li revela una veritat sorprenent: la vida que ha viscut és una intricada falsedat creada per una entitat maligna d’intel·ligència cibernètica. Presenta una visió apocalíptica de la part “fosca” de la IA, que controla la humanitat i la fa viure en una simulació. Mostra l’autonomia i les capacitats generatives de les IA, fins al punt de ser capaces de generar mons virtuals on els humans interactuen.

A.I. Artificial Intelligence (Steven Spielberg, 2001)

En aquesta pel·lícula destacaríem el buit emocional que un robot pot omplir en la vida de les persones. Es posa èmfasi en l’establiment d’emocions i de relacions profundes amb la màquina, i també s’apunta als perills que comporta la IA implementada en robots.

Minority Report (Steven Spielberg, 2002)

Ens mostra una IA integrada en el dia a dia amb anuncis invasius personalitzats, control policial, etc. Si extrapolem les habilitats precognitives de les tres persones que al film fan previsions de crims a una possible IA, més predictiva que generativa, que podria processar quantitats massives de dades, posaríem de manifest els errors potencials de la IA i el dilema del poder que hauria de tenir el sistema tenint en compte la seva fal·libilitat.

Moon (Duncan Jones, 2009)

L’astronauta Sam Bell treballa a la Lluna amb una IA anomenada GERTY, que és capaç de gestionar una estació lunar sencera on treballen robots. En aquest cas, GERTY és un exemple d’intel·ligència artificial que no es rebel·la contra un humà, sinó que fins i tot l’ajuda. La pel·lícula també mostra la idea de la clonació d’humanoides (robots amb forma humana) per utilitzar-los en tasques molt automatitzades i de manera poc ètica.

Eva (Kike Maíllo, 2011)

La trama d’aquest film gira entorn d’una família dedicada a l’enginyeria i a la recerca en el desenvolupament de robots humanoides, i d’un laboratori dedicat a aquesta activitat. En aquest laboratori es dissenyen, es proven, s’entrenen i es produeixen els robots, amb una aparença i un comportament que els fan indistingibles dels humans. El film planteja qüestions controvertides, com ara la relació emocional entre humans i màquines, i la possibilitat que els robots amb IA puguin desenvolupar consciència, fet que ens interpel·la sobre la possibilitat d’haver-los de reconèixer com una nova forma de vida sintètica.

Alien (Prometheus) (Ridley Scott, 2012)

David és l’assistent d’intel·ligència artificial ideal. Amb tot, la seva percepció del que és correcte o no envers l’ésser humà no té res a veure amb el que els seus creadors pensaven, i aviat prendrà una sèrie de decisions pròpies que seran perilloses. Destaca per la versemblança i l’autonomia de pensament del personatge.

Her (Spike Jonze, 2013)

Samantha és un assistent virtual com ara Siri o Alexa, tot i que té capacitats molt més desenvolupades, incloent-hi emocions i consciència. Es posa èmfasi en l’aspecte relacional amb la màquina i en la manera com l’ésser humà aprofundeix en els vincles, fins i tot creant dependència. El film destaca les possibilitats d’aprenentatge de la IA, que al final arriba fins i tot a concebre la idea d’un “ésser superior” o déu.

Ex Machina (Alex Garland, 2014)

El film posa el focus en Ava, un robot sobre el qual s’estudien les possibilitats de desenvolupar consciència. La pel·lícula es basa en les activitats poc ètiques potencials d’un sistema d’IA a partir de la generació de consciència.

Interstellar (Christopher Nolan, 2014)

En el futur, la Terra esdevé inhabitable. L’agricultor i antic pilot de la NASA Joseph Cooper, juntament amb un equip d’investigadors, haurà de pilotar una nau espacial per trobar un planeta nou per als humans. Un punt interessant d’aquesta obra és que, a diferència de pel·lícules com 2001: A Space Odissey, The Matrix o I Robot, aquí la IA (implementada en els robots TARS i CASE) dona suport a l’ésser humà. Un dels robots, fins i tot, s’arriba a “sacrificar” per un humà.

Transcendence (Wally Pfister, 2014)

El film mostra les possibles conseqüències i els perills d’integrar la ment i la consciència d’un ésser humà concret en un robot. Amb un nivell alt de ciència-ficció, convida a fer reflexions metafísiques (el robot amb la nova consciència és un ésser humà?) i d’altres tipus, com ara les possibilitats d’una ment que es pugui connectar a internet. En el moment en què la ment humana del protagonista es transfereix a la xarxa, aquesta actua com una intel·ligència artificial. El film il·lustra com una IA, arribat el moment de la singularitat, és capaç d’anar prenent el control de la civilització i fins i tot de la mateixa matèria, gràcies a la seva capacitat de desenvolupament científic i tecnològic que té lloc a un ritme exponencial.

Alien: Covenant (Ridley Scott, 2017)

L’equip d’una nau colònia, en ruta cap a un planeta llunyà, troba un paradís inexplorat amenaçat per un perill que supera la seva imaginació i ha d’intentar una fuga desesperada. La trama se centra de nou en les activitats de l’assistent d’intel·ligència artificial David i l’enfronta al seu Doppelgänger Walter, una versió bessona més afable amb l’ésser humà, però amb menys autonomia. Les accions d’en David posaran en perill tota la humanitat i es convertirà ell mateix en un “enginyer” de vida.

I Am Mother (Grant Sputore, 2019)

En un món apocalíptic, una IA és l’encarregada de vetllar per la supervivència de l’espècie humana. Mother sembla la mare ideal, però aviat descobrirem un debat ètic en què la màquina és responsable de la situació actual. Però qui va crear les màquines? Aquesta pel·lícula ens centra en el debat ètic sobre les intencions de la IA envers la humanitat.

The Creator (Gareth Edwards, 2023)

El film es desenvolupa en un escenari futur on hi ha una guerra entre la raça humana i les forces de la intel·ligència artificial. Joshua, un exagent de les forces especials entristit per la desaparició de la seva dona, és reclutat per caçar i matar el Creador, l’arquitecte de la IA avançada que ha desenvolupat una misteriosa arma amb el poder d’acabar amb la guerra i, fins i tot, amb la mateixa humanitat. La trama provoca capes de reflexions profundes en l’espectador, centrades en el poder desconegut que poden arribar a tenir els desenvolupaments tecnològics de la humanitat.