Robòtica i IA a l’educació: perspectives d’aplicació. Entrevista a la professora Ilona Buchem (part 1)

18 juliol, 2023
La professora Ilona Buchem amb el robot Nao

Des de l’Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l’eLinC hem entrevistat la professora Ilona Buchem, de la Universitat Beuth de Ciències Aplicades, de Berlín, per tal de conversar sobre les diferents perspectives de l’ús de la IA generativa a l’aula. En aquesta entrega, parlarem sobre els beneficis de la IA en l’educació i el futur dels robots.

La doctora Ilona Buchem és professora de Mitjans i Comunicació a la Universitat Beuth de Ciències Aplicades, de Berlín, on dirigeix el Laboratori de Comunicacions. Graduada en Lingüística Aplicada a la Universitat de Varsòvia (Polònia), la Universitat Concordia (WI, EUA) i la Universitat de Duisburg-Essen (Alemanya), va estudiar Ciències de l’Educació a la Universitat Humboldt de Berlín i va obtenir el seu doctorat en Educació Empresarial l’any 2009. La seva recerca i la seva docència se centren en les interaccions entre les TIC, els mitjans digitals i la societat, treballant activament dins l’aula amb tecnologies emergents com ara la robòtica o pedagogies relacionades amb la ludificació. Vam aprofitar la trobada virtual amb la professora per saber quina és la seva perspectiva sobre el futur de la intel·ligència artificial (IA).

Els beneficis de la intel·ligència artificial aplicada a l’educació

La IA generativa és un tema que trobem arreu des de fa un temps relativament curt. És un tema d’interès que d’alguna manera està transformant l’educació avui dia. En relació amb aquest aspecte, la professora Buchem mostra confiança en els objectius i les idees de les persones que seran responsables de la implementació de la IA dins l’educació, ja sigui personal docent o altres especialistes que intervinguin en el procés. És el punt on realment els educadors poden decidir com aplicar-la, creant un espai on utilitzar aquestes eines de manera segura però també crítica per tal de discutir qüestions com ara la validesa del producte creat per la IA. La IA se suma a d’altres tecnologies emergents que poden, segons la professora, “afegir-se a l’objectiu de canviar l’educació per fer-la més accessible per a tothom i adaptar-la a les nostres necessitats individuals, i també anar més enllà de les fronteres de l’aula en els entorns tradicionals”.

El futur dels robots amb intel·ligència artificial a l’aula i a la nostra vida quotidiana

La barreja de robots i intel·ligència artificial conté un gran potencial. La professora Buchem considera que, si pensem en robots socials i robots humanoides, tenim un gran horitzó a la vista, però que, basant-nos en la tecnologia robòtica existent ara i combinada amb la IA, hi ha moltes aplicacions interessants a l’aula i també a la vida quotidiana. Ho exemplifica amb tot el que han estat duent a terme a la seva universitat dins el Laboratori de Comunicacions en utilitzar robots com a ajudants dels professors a l’aula. La professora imagina “utilitzar robots com a membres dins equips d’estudiants, per exemple, quan dissenyem l’aprenentatge col·laboratiu, de manera que a tot arreu on tinguem grups d’estudiants un robot no tan sols podria moderar el treball en grup, sinó que també podria ser un dels membres de l’equip, potser presentant una nova perspectiva, afegint alguna entrada nova o d’alguna manera”. Buchem espera que els robots puguin arribar a ser més accessibles en termes de costos, però també en termes de les competències necessàries per programar-los i que algun dia sigui molt fàcil per als professors i els estudiants la programació dels robots: “Hi haurà interfícies i entorns que permetin a tothom fer-ho d’una manera molt fàcil i, si això és així, tothom es podria permetre un robot algun dia; potser cada estudiant podria tenir un robot com a assistent personal.” Aquests enginys podrien tenir diferents camps d’acció; un robot podria actuar com a company, com a agent social que pot expressar emocions facials o bé potser també es podrien moure a l’espai i ser una gran ajuda en termes d’accessibilitat.

Reflexió

La IA generativa encara té molts aspectes que ha de millorar i molt potencial, sempre que s’utilitzi com cal. Una de les seves grans aportacions, entre d’altres, és la d’ajudar les persones a desenvolupar idees que, d’una altra manera, no podrien acabar de materialitzar. La millora en el prompting o la manera d’introduir comandaments a la IA per obtenir un resultat pot, per exemple, permetre que algú que no tingui una gran habilitat desenvolupada en dibuix pugui traslladar a la realitat una idea mitjançant eines de creació artística com ara Midjourney o Adobe Firefly.

Les darreres notícies en matèria de robòtica d’empreses com ara Tesla o Apptronik mostren grans avenços en robots autònoms. La barreja de robots autònoms i IA generativa a l’aula ofereix un marc per visualitzar possibilitats dins l’aula com a assistents de l’aprenentatge. Els robots suportats per IA podrien tenir un sentit multidimensional, i ajudar tant amb tasques cognitives com amb aspectes emocionals dins l’àmbit de l’aprenentatge i quotidià. Al Japó, on l’envelliment de la població és una problemàtica cabdal, han introduït el robot Pepper per a tasques de caire social i emocional, iniciativa que després han seguit altres països. Però també el petit robot NAO ajuda els estudiants dins l’aula escolar. L’evolució cognitiva que pot aportar el desenvolupament de la IA generativa al món de la robòtica obre les portes a una nova generació d’assistents pensats per facilitar la vida de les persones si es treballa en les seves capacitats de manera correcta, cosa que obre un gran ventall d’oportunitats com ara ajudar les persones amb necessitats especials d’accessibilitat a l’educació.

Aquest contingut afavoreix l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4 de l’ONU, educació de qualitat.

(Visited 67 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Desirée Rosa Gómez Cardosa
Especialista en innovació educativa al Grup Operatiu Observació de l'eLearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva especialitat és la detecció i anàlisi de tendències educatives, innovació i tecnologia a l'Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l'eLinC. Té una llicenciatura i màster en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i un Postgrau de Direcció i Gestió de l'e-learning de la UOC.